El BCE redobla amb 600.000 M€ més la injecció de fons per salvar l'economia

Allarga el programa de compra de deute com a mínim fins al juny del 2021

El Banc Central Europeu (BCE) redobla la injecció de fons per salvar l'economia. La institució que lidera Christine Lagarde ha anunciat aquest dijous que incrementa la compra massiva de deute aprovada al principi de la pandèmia del coronavirus en 600.000 milions d'euros més. S'afegeixen, doncs, a la injecció ja en funcionament de 750.000 milions d'euros.. A més, el programa, que inicialment estava previst per a aquest 2020, s'allargarà com a mínim fins al juny del 2021. Són un total d'1,35 bilions d'euros que busquen apuntalar la recuperació d'una zona euro que veurà caure el seu PIB un 8,7% aquest any, segons el mateix BCE. I la institució no descarta anar més enllà: "Les compres de deute es poden mantenir fins que es consideri que la fase de la crisi del coronavirus ha acabat", diu el comunicat. 

-8,7%

Caiguda esperada del PIB el 2020

Per què serveixen aquestes compres massives de deute? El Programa de Compres d’Emergència per la Pandèmia (PEPP, per les seves sigles en anglès) preveu comprar actius tant públics com privats (i fins i tot deute grec, fins ara considerat de massa mala qualitat). D'aquesta manera, tant empreses com governs veuen abaratits els costos d'endeutar-se. I això com es fa? Doncs, com es diu col·loquialment, imprimint bitllets i injectant aquests diners a l'economia a través de la compra de deute dels estats a interessos baixos perquè puguin finançar polítiques públiques o d'empreses perquè es mogui l'economia. Cal recordar que el cost dels interessos del deute sí que el paguen els ciutadans amb els seus impostos.

Com ens afecten les mesures del BCE?

Canvi de to i resposta al TC alemany

Amb aquest anunci, el BCE ha superat les expectatives més optimistes de mercats i analistes, que preveien, com a molt, una nova injecció de 500.000 milions d'euros més tenint en compte que ja s'havia esgotat un 30% de la capacitat anteriorment posada en marxa. Lluny queda ara la polèmica que va aixecar Lagarde a l'inici de la pandèmia quan va anunciar només una injecció de 120.000 milions i va afirmar que el BCE "no hi és per abaixar les primes de risc". Els mercats es van deprimir immediatament i la presidenta del BCE va haver de sortir a apagar el foc. L'entitat va rectificar trencant tots els tabús amb l'anunci del programa de compra de deute de 750.000 milions que aquest dijous ha gairebé duplicat.

A l’anunci cal afegir-li també que el BCE reinvertirà fins al tancament del 2022 els guanys que obtingui amb la compra de deute, cosa que allargarà encara més la funció del PEPP. Per últim, els tipus d’interès es mantenen en mínims històrics del 0% en el tipus general i en el -0,5% en la facilitat de dipòsit (això últim significa que l’organisme cobra un 0,5% als bancs que guarden els diners en un compte corrent del mateix BCE).

0%

Es mantenen els tipus d'interès a mínims

I la decisió arriba després de (o malgrat)  la sentència del Tribunal Constitucional alemany, que ha posat en dubte justament la legitimitat de les compres de deute massives demanant al BCE que les justifiqui, i obrint la porta a la possibilitat que el Bundesbank (el principal contribuent del BCE) les abandoni. Des d'aleshores, Lagarde ja ha donat un cop de puny sobre la taula defensant que la institució que lidera continuarà fent tot el que calgui "sense immutar-se".  Aquest dijous ha estat preguntada repetidament per aquesta qüestió. Lagarde ha reiterat que és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) qui ha de jutjar el BCE i qui, de fet, ja ho va fer quan va donar el vistiplau a les compres massives de deute de Mario Draghi. També ha reivindicat també la "proporcionalitat i efectivitat" del seu programa de compra de deute. 

0,3%

Previsió d'inflació per al 2020

El Banc Central Europeu ha sigut la institució europea que ha respost de manera més clara i ràpida a la crisi del coronavirus, garantint la compra massiva de deute dels estats que estan incrementant la despesa pública per assegurar liquiditat a les empreses, protegir llocs de treball o proporcionar un mínim d'ingressos per als ciutadans. Però, ja des del març, Lagarde ha reclamat als governs que facin la seva part. El BCE facilita amb aquestes polítiques que l'eurozona s'endeuti però no es cansa de repetir que per assegurar que no s'enfonsa l'economia europea i que es recupera de manera conjunta cal una resposta fiscal ambiciosa i global. Per això, Lagarde ha manifestat el seu "suport" al pla de recuperació que la Comissió Europea ha proposat de 750.000 milions d'euros entre crèdits i transferències, una iniciativa que encara desperta moltes reticències en certs governs europeus (sobretot al nord) i que, per tant, encara està per negociar.

Espanya i Itàlia, els més beneficiats

Des que va començar el programa especial contra la pandèmia, els països que s'han beneficiat més del programa són Itàlia i Espanya (els més tocats i més endeutats). Fins a finals de maig, l'entitat ha comprat deute per 234.665 milions en el marc d'aquest programa, és a dir, s'han executat el 30% de les adquisicions en menys de dos mesos. D'aquests, més de 37.300 milions s'han destinat a comprar deute italià i gairebé 22.4000 a deute espanyol. En teoria el BCE hauria de repartir les compres de deute en funció del que cada país aporta al capital de l'entitat. Però donades les circumstàncies està fent servir la flexibilitat que també li permet la normativa per actuar sobre els estats més afectats. Per això, ha comprat 1.700 milions més de deute espanyol del que teòricament li correspondria. 

Tot plegat per fer de coixí a una economia que pateix "una contracció sense precedents", ha dit Lagarde, que ha empitjorat la previsió de caiguda del PIB fins al 8,7% aquest any. Segons els seus pronòstics, a més, la inflació només creixerà un 0,3% aquest any, quan havia de superar l'1% i tots dos indicadors trigaran més d'un any a recuperar-se. El BCE admet que encara hi ha massa "incertesa" per fer pronòstics del tot fiables i preveu que a partir de l'últim trimestre de l'any es comenci a notar una certa recuperació lligada al desconfinament i al retorn de l'activitat.