Economia 27/04/2020

El petit comerç tem que els descomptes postconfinament agreugin la seva crisi

Les grans cadenes de moda i electrònica preparen promocions per desfer-se dels estocs acumulats

Leandre Ibar Penaba
3 min
El petit comerç tem que els descomptes postconfinament agreugin la seva crisi

BarcelonaEls petits comerciants veuen amb por una onada de descomptes de les grans empreses del sector quan acabi el confinament. Les grans cadenes preparen promocions agressives a mesura que les autoritats permetin tornar a sortir als carrers i el sector adverteix que això, en la situació actual, podria portar al tancament de moltes empreses petites.

“Fer una campanya de descompte en preus és incompatible amb els mitjans de competència del petit comerç”, indica Rosa Marín, tècnica de comerç de la Cambra de Comerç de Barcelona. “Ens afectaria molt”, afegeix Laura Sabatés, propietària d’una botiga de roba i presidenta de l’Associació de Comerciants de Granollers. “El petit comerç fa compres molt a l’avançada, a vuit mesos vista”, explica. Això vol dir que, si hi ha una campanya de rebaixes, hauran de col·locar tot el que no han venut amb un marge de benefici més baix després d’haver-se passat setmanes sense facturar. Aquest fet ja portaria problemes en una situació normal, però cal afegir-hi que les petites i mitjanes empreses estan ajornant pagaments i endeutant-se per poder fer front a les despeses que mantenen malgrat haver de tenir els locals tancats.

Montse Cochán és una de les impulsores d’un manifest que reclama “començar les rebaixes més tard”. “No és lògic que just quan podem començar a vendre fem descomptes”, opina. Cochán, que té dues botigues de roba a Barcelona, creu que, si no es fa així, “molts ja no podran tornar a obrir”.

Per la seva banda, Sabatés creu que “cal regular les rebaixes”. “Si no hi ha un marc legal, és campi qui pugui”, diu, una opinió que comparteix amb Cochán. “S’han de posar les piles urgentment”, afirma, alhora que demana a la Generalitat algun tipus de regulació “ni que sigui temporal”.

No obstant, la llei de comerç catalana que sí que regula els períodes de rebaixes està suspesa pel Tribunal Constitucional i està vigent l’estatal, que liberalitza les rebaixes. “Hi ha dues normatives, la catalana i l’espanyola, i mana l’espanyola”, explica Àlex Goñi, president de la sectorial de comerç de la patronal Pimec. Això dona via lliure a les grans empreses per aplicar descomptes quan vulguin.

En aquest sentit, les empreses grans, sobretot les que controlen tot el procés des de la fabricació fins a la venda, tenen incentius per oferir descomptes grans quan es relaxi el confinament en sectors com la moda o l’electrònica.

Col·locar els estocs

La raó principal és la gestió dels estocs. “Estem preparats per a més agressivitat, ja que les companyies hem acumulat estoc durant aquestes setmanes i l’hi hem de donar sortida”, diu Alberto Ojinaga, director general de la cadena de moda Desigual. Ojinaga preveu “unes rebaixes agressives com a sector i que s’allarguin en el temps”.

A la marca catalana de moda més important de Catalunya, Mango, l’any passat van detectar la tendència general al sector de fer promocions fora del període tradicional de rebaixes, per la qual cosa esperen que el 2020 aquest fenomen pot anar a més “davant la necessitat de moltes empreses d’assegurar la sortida de l’estoc”.

En el cas de l’electrònica, les companyies no es plantegen un període de rebaixes, però necessiten treure estocs. “Les empreses veuen amb veritable preocupació com aconseguir donar sortida a l’elevat estoc de què disposen als magatzems preservant en tot moment la seguretat dels clients”, diu Alejandro Lozano, responsable de béns tecnològics de consum d’Aecoc, la patronal d’empreses del sector de distribució. Lozano recorda que, coincidint amb l’Eurocopa i els Jocs Olímpics, les empreses ja havien adquirit més quantitat de productes, com ara televisors, i ara el sector té el “repte” de col·locar-los al mercat en les circumstàncies actuals.

Rosa Marín, de la Cambra, creu que cal consensuar el calendari de campanyes comercials “pensant en tots” els tipus de botigues. En aquest sentit, coincideix amb David Sánchez, president de l’associació catalana de l’empresa familiar del retail Comertia, que creu que les rebaixes les ha de fer “tothom a la vegada”, i amb la Cambra de Comerç, que també vol un període de rebaixes en què totes les empreses juguin en igualtat de condicions.

No obstant, Sánchez admet que “és difícil trobar una posició comuna”. “Els mesos de vendes fortes han estat parats”, comenta, per la qual cosa hi ha “estocs comprats”. “Qui ha fet una compra raonable [d’estocs] és partidari de fer les rebaixes quan toca”, però qui n’ha acumulat massa té més pressa per vendre, explica. Sánchez, però, té clar que “si les grans empreses ho fan, arrossegaran la resta” a fer descomptes.

Goñi proposa que, quan s’aixequi el confinament, s’estableixi un període de dues setmanes en què les botigues a peu de carrer dins d’una trama urbana puguin obrir i les grans superfícies es mantinguin tancades, per ajudar el petit comerç a tenir dues setmanes de vendes més altes.

525 M€

Pèrdues setmanals

El departament d’Empresa, Comerç i Coneixement de la Generalitat xifra en 525 milions d’euros les pèrdues mitjanes dels comerços catalans cada setmana des que es van començar a implementar les mesures de confinament. Aquesta dada representa el 58% de les vendes del sector.

66.000

Establiments tancats

La Generalitat també ha xifrat el nombre total d’establiments comercials que es mantenen tancats durant aquestes setmanes de confinament: 66.000. És a dir, el 60% dels locals comercials que hi ha a Catalunya tenen la persiana abaixada, la majoria dels quals són petites i mitjanes empreses.

209.000

Treballadors sense feina

El confinament i els tancaments temporals també han tingut un impacte directe sobre el mercat laboral: 209.000 treballadors del comerç català s’han quedat sense feina temporalment, segons dades del Govern. Un gruix important són autònoms que tenen una quantitat molt limitada d’ajudes.

23%

Del producte interior brut

El sector comercial, en el seu sentit més ampli, representa quasi una quarta part de l’economia catalana, segons dades de l’Idescat. No obstant, en aquesta xifra s’hi engloba qualsevol tipus de botiga o superfície comercial i plataformes d’ e-commerce, l’hostaleria i el transport vinculat a aquestes activitats.

17%

De l’ocupació

El comerç dona feina al 17% dels treballadors catalans, segons dades de la patronal Comertia. Pel fet de tractar-se d’una activitat de cara al públic, en què el tracte personal és un dels elements essencials, hi ha més temporalitat que en altres sectors, perquè també depèn del turisme i de campanyes com la de Nadal.

stats