Les diferències de finançament entre comunitats s’agreugen

BarcelonaEl model de finançament autonòmic que hi ha en vigor des del 2009 només ha fet que agreujar les diferències d’ingressos entre comunitats. Quan es va implantar el sistema hi havia unes autonomies que rebien per sobre, o molt per sobre, de la mitjana, i durant aquests anys han consolidat o millorat la seva posició. A les que estaven per sota de la mitjana els ha passat exactament el contrari: s’han quedat com estaven, o pitjor. Això ha provocat que la diferència d’ingressos entre la comunitat que més finançament rep i la que menys creixi més d’un 50% durant aquests anys.

El model de finançament ha beneficiat molt poc Catalunya malgrat que el 2013 va situar-se com a segona comunitat que més diners va aportar al sistema, superant les Balears i només per darrere de Madrid, que continua sent la primera. El sistema s’hauria d’haver revisat l’any passat, però el govern espanyol va decidir ajornar-ho almenys fins que no hi hagués noves eleccions.

Entre el 2009 i el 2013 (que és l’últim any amb pressupost liquidat) els ingressos de la Generalitat pel model de finançament només han crescut un 1,8% o, per dir-ho en xifres absolutes, en 280 milions, segons es desprèn d’un informe fet pel departament d’Economia. Això és una tercera part de l’increment registrat a la mitjana de les autonomies (+6,5%). Només hi ha una comunitat, Madrid, on els ingressos hagin pujat menys. A l’altre extrem, a Cantàbria o la Rioja, el finançament rebut a través de l’Estat s’ha disparat prop d’un 20%. L’informe, per cert, no té en compte Euskadi i Navarra, que tenen un tracte fiscal privilegiat.

Les dades mostren, un cop més, com el model de finançament pactat el 2009 entre la Generalitat i l’Estat (i que després es va estendre a la resta de comunitats) ha tingut un resultat molt inferior a l’anunciat aleshores. En aquell moment, Miquel Iceta va exclamar que el nou model de finançament seria “intergalàctic”. I quan es va firmar Joan Puigcercós se’n va vantar: “Hem plantat cara a l’Estat i hem guanyat”. CiU va votar-hi en contra, però Josep Antoni Duran Lleida va dir que era difícil oposar-s’hi, i donava a entendre que era un bon acord.

Puigcercós va defensar que el nou model permetria que Catalunya rebés 3.800 milions d’euros anuals més en finançament. La realitat, però, és que l’augment entre el 2009 i el 2013 només ha sigut dels 280 milions ja esmentats.

També es va dir que Catalunya se situaria un 5,6% per sobre de la mitjana autonòmica i això tampoc s’ha complert: excepte el 2009, els diners que li han pertocat a la Generalitat han quedat sempre per sota de la mitjana. De fet, tot i ser la segona comunitat on els ciutadans paguen més impostos, Catalunya és la desena del rànquing quan es mira el finançament per càpita.

El 2013 el model va proporcionar 2.075 euros per català o, dit d’una altra manera, 2,5 punts percentuals menys que la mitjana dels espanyols. Això queda molt lluny dels càntabres, a qui el finançament autonòmic els va concedir 2.811 euros per habitant, 32 punts percentuals per sobre de la mitjana.

Això significa que la diferència entre el finançament per càpita dels catalans i el de la comunitat que més va rebre va ser de quasi 35 punts percentuals. El 2009, quan es va implantar el model, la distància entre Catalunya i Extremadura (la més beneficiada aquell any) va ser de només 9 punts percentuals, gairebé una quarta part. Aquest càlcul es fa neutralitzant les diferències de competències que hi ha entre autonomies perquè l’estadística sigui comparable.

L’efecte dels preus ho agreuja

Les disparitats del finançament per càpita s’agreugen quan es té en compte la diferència del cost de la vida a cada comunitat, ja que és molt més barat viure en segons quines zones d’Espanya que en d’altres. Tenint en compte el cost de la vida a cada comunitat, Catalunya rep 13 punts menys de finançament que la mitjana espanyola. Un cop més, només Madrid està per sota: la comunitat de la capital espanyola està 20 punts per sota de la mitjana. A l’altre extrem, Extremadura s’erigeix com la comunitat que més finançament rep: 45 punts per sobre de la mitjana. En total, la diferència entre Catalunya i Extremadura és de 58 punts percentuals.

Aquest és el motiu pel qual l’encara conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha dit més d’un cop que el futur model de finançament hauria de tenir en compte la inflació. L’estiu passat Mas-Colell fins i tot va anar més enllà i va convidar l’aleshores recentment investida presidenta de Madrid, Cristina Cifuentes, a estudiar els “punts en comú” que tenen les dues principals economies de l’Estat. Prèviament, Cifuentes havia dit que “aniria de bracet” amb Catalunya per negociar el nou sistema.

El problema és que ara la Generalitat no vol liderar la negociació per cap nou model de finançament que mantingui Catalunya en el règim comú. I el complicat resultat electoral del 20-D farà especialment delicat negociar un nou sistema, per al qual encara no hi ha data.

LES CLAUS

1. Per què hi ha tantes diferències de finançament entre comunitats?

Les autonomies tenen moltes diferències i, en principi, hi ha mecanismes d’anivellament per tendir a una certa convergència. De tota manera, els resultats mostren que el model no ha servit per anivellar res: les diferències entre els que més reben i els que menys s’han incrementat.

2. ¿Catalunya és la comunitat que menys diners rep?

No. En termes homogenis (és a dir, equiparant les competències de les comunitats), Catalunya rep 2.075 euros per càpita. Comunitats com el País Valencià i Múrcia en reben menys. Però la diferència és especialment greu en el cas de Madrid i Catalunya perquè són les dues comunitats que més aporten al sistema. A més, si es té en compte el cost de la vida, el greuge cap a Catalunya i Madrid es dispara. Madrid, però, té al seu favor factors com l’efecte capital i una presència molt més àmplia de funcionaris coberts per la mútua pública (Muface), cosa que allibera recursos de la sanitat pública, que paga la comunitat. En concret, Madrid té un 4% de la població coberta pel Muface i a Catalunya només un 2,2% de la població té el Muface. No hi ha cap altra comunitat amb una proporció tan baixa.

3. ¿El sistema de finançament és injust?

El model, tal com mostren les dades, està molt lluny de ser perfecte. En tot cas, va ser aprovat pel Parlament de Catalunya. La llei preveia (però no imposava) que el model es revisés el 2014, però Rajoy va decidir no fer-ho.