Habitatge

Els avals de Sánchez i la "frustració" immobiliària de tota una generació

Només dues de cada deu persones d'entre 30 i 44 anys tenen un habitatge en propietat

4 min
Habitatge a Barcelona

BarcelonaAbans de l'esclat de la bombolla immobiliària eren els preus; immediatament després, la falta de feina, i anys més tard, un (altre) moment de tensió del mercat de l'habitatge. "Al final, el que veus és que mai hi ha una conjuntura econòmica i laboral que vagin bé alhora". Són paraules de la Cristina Boix, de 41 anys, i també el discurs d'una generació que sempre s'ha trobat amb grans dificultats per accedir a un habitatge en propietat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Ella és controller econòmica en una fundació catalana i viu a Barcelona des de fa dècades. Ara s'ha vist exclosa de les ajudes que podrien donar-li l'empenta definitiva per ser propietària: supera en sis anys l'edat màxima per accedir a la línia d'avals de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per avalar fins a un 20% d'una primera hipoteca, aprovada la setmana passada en el Consell de Ministres.

La mesura permet al comprador finançar el 100% de l'immoble encara que li falti el 20% que demana el banc. Va adreçada a joves de fins a 35 anys i famílies amb menors a càrrec sense límit d'edat amb ingressos individuals de fins a 37.800 euros anuals. Aquest límit s'eleva al doble si l'habitatge és adquirit per dues persones i hi ha factors de millora en funció del nombre de fills i si la família és monoparental.

"Sempre estàs fora del circuit"

"Sempre estàs fora del circuit: quina persona de menys de 35 anys té prou estalvis? Els estudis cada cop s'allarguen més. Arribes als 25 o 26 anys i encara estàs estudiant, amb 10 anys treballant amb una feina bona és molt difícil generar capacitat d’estalvi", afegeix Boix. De fet, el comprador ha de tenir un 10% estalviat per pagar els impostos de la compravenda.

En Pau Pérez, a prop de fer els 35 anys, és bomber de la Generalitat des de fa uns mesos i està per sobre del mínim dels 37.800 anuals per accedir a l'aval: "Fins fa un any no tenia gaire capacitat d'estalvi". Ell va estar 12 anys vivint de lloguer a Barcelona i va passar per sis pisos diferents i, si ara es planteja hipotecar-se, és per fer-ho a algun poble de la comarca d'Osona.

Un estudi presentat la setmana passada per l'Institut d'Investigació Urbana de Barcelona (IDRA) posava de manifest que el 65% de la població que viu de lloguer a la capital catalana té més de 35 anys, mentre que la mitjana d'edat és de 40 anys.

L'entrada, una "barrera"

"En la generació del meu cercle d'amistats, que està al voltant dels 35 anys, hi ha poca gent que tingui una casa en propietat, perquè precisament no té gaire capacitat d'estalvi. La gran barrera a l'hora de comprar una propietat és l'entrada", afegeix en Pau. De fet, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir la setmana passada que l'entrada d'un pis no pot ser un "mur infranquejable", després d'anunciar la quarta iniciativa de l'executiu en matèria d'habitatge en poques setmanes.

"Ho veig amb frustració perquè penso que està molt bé que s'ajudi als de menys de 35 anys i alhora t'adones que estàs en una edat que representa que ja hauries d'haver pogut accedir a la propietat", diu l'Elena Garcia, de 37 anys, que treballa d'administrativa en una empresa de Tona. Es va emancipar quan tenia 18 anys, de manera que gairebé en fa vint que paga lloguers, cosa que li ha impedit poder estalviar per hipotecar-se.

Pensa el mateix en Xavier Pagès, de 41 anys i arquitecte: "El primer que em va venir al cap va ser: 'Sempre els joves, ¿i a nosaltres, quan ens ajuden?''". Nascut a Sabadell, va marxar a viure a l'estranger durant 7 anys, i ara viu de lloguer a Barcelona en un pis d'una amiga. "Fa anys que em vaig treure del cap comprar un habitatge", lamenta, ja que plantejar-se estalviar per a una entrada l'obligaria a deixar de tenir una vida normal, assegura.

Dificultats des del "privilegi"

"Parlo des d'un punt de vista de privilegiat, perquè jo he tingut una feina bastant fixa en els últims anys amb un sou més o menys bé, i he tingut la sort que he rebut un pis de la família", explica en Marc Moreno, de 36 anys, i que en fa 10 que viu a Barcelona. Ell, com la resta de testimonis, explica que fa 10 anys no es podia ni plantejar tenir prou diners per a una entrada, i que ara, tot i no haver pagat lloguer, els estalvis que té no són suficients per a poder tenir-ne una per comprar un pis a la capital catalana, si el volgués comprar.

"El problema de la meva generació ha estat que mai ha tingut els ingressos mínims per estalviar per a una entrada, i si és difícil tenir una bona entrada, encara ho és més que et donin una bona hipoteca", diu en Jordi Tordera, que viu a Barcelona i treballa a la Generalitat. Diu que ara, amb 40 anys, té la sort de tenir prou estalvis i ha iniciat els tràmits per a hipotecar-se, però al seu poble.

El 81% de les propietats, en mans de persones més grans de 45 anys

De fet, segons dades de l'Idescat de l'any 2022, a Catalunya hi ha 369.000 llars en règim de tinença de propietat que pertanyen a persones d'entre 30 i 44 anys, mentre que 956.000 són de persones d'entre 45 i 64 anys i 796.200, a més grans de 65 anys. De totes les llars en propietat a Catalunya, el 81% pertanyen a persones de més de 45 anys.

Si creuem les dades de llars en propietat per edats amb el nombre de persones a Catalunya en cada una d'aquestes tres franges, la diferència entre generacions es fa evident: mentre que, de mitjana, un de cada dos de més de 65 anys té una llar en propietat, aquesta proporció baixa al 42,5% en els que tenen entre 45 i 64 anys i s'enfonsa al 23% per a la generació compresa entre els 30 i els 44 anys.

stats