El govern calcula que l'economia va créixer un 2% el 2019

Nadia Calviño diu que s'identifica una "certa estabilització de l'alentiment" en l'últim trimestre

Segons els càlculs del govern, tot apunta que Espanya tancarà el 2019 creixent "al voltant d'un 2%". Són dues dècimes menys que el que la llavors ministra d'Economia i avui ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, així com vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, va dir el gener del 2019 que es preveia per a l'any que tot just deixem enrere. La previsió s'ha de llegir en clau positiva, segons la màxima responsable del departament. "Tots els indicadors apunten a un alentiment de l'economia durant l'estiu, possiblement per la incertesa del Brexit, però en el quart trimestre hi ha hagut una moderada acceleració del creixement", ha explicat Calviño aquest dilluns en una entrevista a TVE. Pel que ha dit, la ministra observa "menys riscos a la baixa" i una "certa estabilització de l'alentiment".

Tot i això, aquest hipotètic avenç del 2% queda quatre dècimes lluny del que va créixer l'economia espanyola el 2018 (un 2,4% segons la dada revisada aquest any per qüestions estadístiques). I es tracta, a més, de l'evolució més discreta des del 2014, quan es va identificar un creixement anual de l'1,4%.

Brussel·les certifica l'alentiment econòmic i retalla amb força la previsió de creixement d'Espanya

A més, hi ha qui encara apunta més baix: el Consell General d’Economistes va rebaixar una dècima la seva previsió de creixement de l'economia espanyola per al 2019 i la va situar en l'1,9%, coincidint amb el panell de Funcas (Fundació de les Caixes d’Estalvi), que ha calculat que estarà també al voltant de l’1,9%. En línia amb això, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha alertat fa poc que no creu que el PIB del país creixi per sobre de l'1,6% el 2020. Així, si realment es confirma que el 2019 l'economia espanyola ha mantingut el ritme de creixement del 2% previst durant la segona meitat de l'any tant pel mateix govern com pel Banc d'Espanya, la ministra probablement respiri alleugerida.

En realitat, però, que el PIB acabi l'any creixent una dècima per sota o per sobre del previst no és significatiu a ulls de José García Montalvo, catedràtic d'economia aplicada a la Universitat Pompeu Fabra. "El de sempre: en termes comparatius amb la resta d'Europa, bé; si ho comparem amb el nostre històric, malament", assenyala. La qüestió, diu, és fixar-nos amb el que passi econòmicament el 2020, sobretot tenint en compte que moltes institucions coincideixen que el creixement rondarà efectivament l'1,5%, i l'efecte que això pot tenir en la creació d'ocupació.

Més ocupació, a pitjor ritme

És cert –concedeix Montalvo– que recentment s'ha demostrat que no cal que una economia creixi a un ritme del 2% per crear llocs de treball. "Des del 2014 aquesta corba ha canviat i està al voltant del 0,75%", explica. "L'únic avantatge que tenim és que [amb aquests ritmes de creixement previstos] se seguirà creant ocupació, però n'hi ha prou?", es pregunta l'expert. La qüestió és que el ritme al qual es creï aquesta ocupació també és important, i des d'aquesta perspectiva les coses no van tan bé: que un PIB creixent per sota de l’1% generi també llocs de treball implica que aquests llocs de treball són probablement de pitjor qualitat. "En definitiva –resumeix– el 2019 ja és passat, el que ens ha d'importar és el que passi amb una taxa de creixement de l'1,5%".

Calviño ha apuntat, en aquest sentit, que Espanya arrossega des de la crisi una elevada xifra de desocupació i de dèficit i deute públic. Aquests dos últims indicadors, ha afegit, cal reduir-los "com més ràpid millor", però "sense posar en risc el creixement econòmic ni la reducció de les desigualtats". Així mateix ha indicat que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, treballa per tenir els nous pressupostos generals de l'Estat tan aviat com pugui, perquè l'executiu de Pedro Sánchez els entén com un projecte "prioritari".

De fet, l'última radiografia del servei públic d'ocupació estatal (SEPE, per les sigles en castellà) indica que el número de contractes laborals signats el 2019 ha moderat el creixement registrat des de l'any 2012 fins a créixer per sota de l’1%. Això, malgrat arribar a un màxim històric de 22,5 milions de contractacions. La mala notícia, tal com assenyalava José García Montalvo, arriba lligada a la qualitat d'aquesta ocupació: segons les dades del SEPE, nou de cada deu dels nous contractes són temporals, ja que del total dels contractes subscrits l'any passat 20,3 milions tenien una duració determinada (un 1,73% més que l'any anterior) i 2,16 milions eren indefinits (un 5,5% menys que el 2018).