Energia
Economia  /  Energia 19/08/2022

Per què a França no li interessa el Midcat?

El govern d'Emmanuel Macron no vol tirar pedres sobre els seus propis mercats energètics

3 min
El gasoducte MidCat està construït fins a la població d’Hostalric.

BarcelonaLa Unió Europea fa temps que té en el seu full de ruta energètic augmentar les interconnexions entre els diferents estats. Per a Brussel·les, és l'única manera de crear un mercat únic, ja que sense intercanvis –o molt minsos com els actuals– cadascun dels mercats funciona de manera aïllada. De fet, aquesta manca d'interconnexions és la que permet a Espanya i Portugal limitar el preu del gas, ja que les autoritats comunitàries han acceptat la denominada excepció ibèrica per considerar la Península una illa energètica.

Construir el Midcat, el gasoducte que ha d'unir Catalunya amb França, és una de les apostes del govern espanyol per millorar aquestes interconnexions. Però França sempre ha posat traves a aquesta infraestructura, fins i tot amb la urgència per la crisi provocada per la guerra a Ucraïna. Mentre que el canceller alemany, Olaf Scholz, urgia la construcció d'aquest gasoducte i Brussel·les es mostrava disposada a aportar finançament , el govern de París ha refredat totalment les expectatives d'accelerar el projecte.

Els arguments de França són, bàsicament, que la infraestructura tardaria molt a construir-se i, a més, va contra la política europea d'eliminar els combustibles fòssils per a l'any 2050. A més, el govern Macron dubta que pugui servir en un futur per al transport d'hidrogen verd, una font d'energia que encara no és prou madura per determinar quin abast tindrà. Per contra, l'executiu espanyol assegura que, almenys la seva part del gasoducte (entre Hostalric i França), podria construir-se en només vuit mesos.

Però a més d'aquests arguments n'hi ha d'altres, més vinculats al mercat elèctric, segons apunten fonts del sector. França, amb una gran planta nuclear, és històricament –tot i que no en els últims mesos– un clar exportador d'electricitat, i els seus principals mercats exteriors són Alemanya i Itàlia, precisament dos dels països que més pateixen el tancament de l'aixeta del gas de Rússia. Aquest és un motiu de pes que se suma a les reticències expressades pel govern Macron sobre el futur gasoducte, en un moment de descarbonització de l'economia.

El govern espanyol, però, s'ha alineat amb l'alemany i amb Brussel·les i veu necessària la infraestructura, malgrat que hi ha diferències entre els socis. Mentre Podem s'hi ha mostrat contrari; el PSOE i, especialment, el president Pedro Sánchez i la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, aposten per començar les obres com més aviat millor . Una posició que ha reiterat aquest mateix divendres la ministra de Ciència, Diana Morant, que ha defensat que el gasoducte "no és una qüestió d'opinions, sinó de ser efectius davant una situació verdaderament preocupant", que podria dur a un desabastiment d'energia a Europa.

L'aposta de França per les nuclears l'ha posat tradicionalment en una posició molt diferent de la majoria dels socis europeus. París s'ha assegurat menys dependència energètica que els altres països del continent, amb més seguretat de subministrament i, fins i tot, en una capacitat exportadora d'electricitat. D'altra banda, la nova taxonomia europea permet les nuclears com a sistema de transició per a la descarbonització.

França obté aproximadament el 70% de la seva electricitat –a Espanya és aproximadament el 21%– dels 45 reactors atòmics de què disposa. A més, està construint un nou reactor de nova generació de 1.650 MW a Flamanville, i Macron va presentar un pla de nous petits reactors d'uns 170 MW cadascun.

Situació capgirada

Però, malgrat aquesta política, França també pateix la seva pròpia crisi energètica. El preu de l'electricitat s'ha disparat fins a fregar aquesta setmana els 550 euros el MWh. Hi ha diferents causes, però bàsicament l'impacte més elevat és perquè alguns grups nuclears estan aturats, per necessitats de manteniment –ajornat durant la pandèmia– i la sequera que dificulta la refrigeració d'algunes centrals.

Això ha provocat un canvi de paradigma, ja que fa només un any França exportava electricitat a Espanya i ara passa exactament el contrari per dos motius: l'aturada d'aquestes centrals franceses i el fet que el MWh elèctric a Espanya és més barat a causa del topall del gas. Mentre al país veí el MWh supera els 500 euros, a Espanya oscil·la entre els 200 i els 300 euros.

Aquesta exportació més gran d’electricitat espanyola a França , juntament amb la sequera, la manca de vent i les onades de calor, ha provocat que l'Estat cremi més gas que mai en els seus cicles combinats: el consum de gas per generar electricitat és més del doble que un any enrere, segons les dades d’Enagás.

Superàvit de 81 M€ del sistema gasista

El sistema gasista va registrar un superàvit de 81,1 milions d’euros el 2021, una xifra inferior a la de l’any anterior (186,7 milions), que es destinarà a amortitzar parcialment les anualitats pendents del dèficit acumulat del 2014, segons la liquidació definitiva del sector, que comprèn el període del gener al setembre, aprovada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). L’exercici 2021 del sistema gasista és l’últim en què és vigent el mètode de liquidació integral, i comprèn del gener al setembre perquè és la transició de l’any natural a l’any de gas. A partir de l’1 d’octubre del 2021, s’inicia l’any de gas 2022 i hi ha procediments de liquidació independents per a cada activitat. Segons la CNMC, els ingressos totals per facturació de tarifes, peatges i cànons van pujar l’any passat a 2.129,1 milions d’euros. Addicionalment, s’han considerat al sistema de liquidació pagaments per valor de 221,8 milions d’euros, que inclouen l’amortització parcial del dèficit acumulat del 2014. L’energia subministrada i facturada pel sector gasista el 2021 va assolir els 284.639 gigawatts hora (GWh), incloent-hi l’energia destinada a les connexions internacionals (15.621,3 GWh).

stats