El gran miratge: la riquesa de les families catalanes no ha crescut des de l'any 2000

En canvi, la renda familiar ha augmentat un 7% als països fundadors de la zona euro

Les famílies catalanes són, de mitjana, una mica més pobres que abans de l’adopció de l’euro. La renda familiar disponible va disminuir a Catalunya un 1% entre el 2000 –l’any posterior a l’entrada d’Espanya a la unió monetària europea– i el 2016, segons un estudi publicat ahir per la Cambra de Comerç de Barcelona sobre l’economia catalana durant el segle XXI. Al conjunt d’Espanya, en canvi, va créixer un 1,6%, mentre que als dels 12 països fundadors de l’euro va augmentar un 7%.

“La dada no és bona ni per a Catalunya ni per a Espanya. Hi ha un estancament de la renda”, va explicar Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra i responsable de l’informe.

“Vam aterrar a una unió monetària sense transició”, va dir Rovira sobre l’entrada a l’euro. L’estructura econòmica i empresarial de Catalunya i d’Espanya era llavors molt diferent a la dels altres països de la moneda única, per la qual cosa la convergència amb Europa ha tingut alts i baixos: inicialment, l’adhesió a l’euro va portar un creixement de la renda, però l’arribada de la crisi va suposar una caiguda que encara no s’havia recuperat el 2016, l’últim any amb dades disponibles. L’euro va entrar en vigor el 1999, tot i que els ciutadans no van notar el canvi fins el 2002, quan va entrar en circulació i es van retirar els bitllets i monedes de pessetes.

Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental, les úniques comarques amb una renda per càpita superior a la mitjana

No obstant, a diferència de la renda familiar, el producte interior brut (PIB) per habitant sí que va pujar en aquest període, però “no s’ha traduït en una millora del benestar” dels ciutadans, segons va explicar Rovira. En el mateix període (2000-2016), el PIB per càpita va augmentar un 1,6% a nivell català i espanyol, i un 1,1% a nivell europeu.

La renda familiar bruta disponible mesura els diners que tenen els ciutadans per destinar-los al consum o a l’estalvi. És a dir, són els ingressos que els hi queden a les famílies un cop descomptats els impostos que paguen i sumades les transferències que reben (com, per exemple, subsidis d’atur i altres ajuts). En canvi, el PIB per càpita mesura la riquesa total d’un territori sense tenir compte com està distribuïda.

Aquestes dades apareixen a l’ambiciós estudi que la taula econòmica de la Cambra de Comerç ha elaborat per analitzar el període 2000-2017 i extreure propostes per corregir els problemes del país. Segons les conclusions exposades per Joan Ramon Rovira Catalunya ha de treballar per millorar tres pilars de l’economia: la productivitat, la competitivitat i l’equitat.

Concretament, la productivitat de l’economia catalana va créixer en aquests 18 anys, però ho va fer al mateix ritme que la resta de països de l’euro, per la qual cosa, comparativament, Catalunya no ha pogut reduir el diferencial amb els seus veïns continentals. “No hem tingut una convergència sostinguda amb la zona euro en termes de productivitat”, va explicar Rovira. En aquest sentit, va destacar que Catalunya ha evolucionat en paral·lel amb la resta de l’Estat. Si es resolgués aquesta convergència, segons Rovira, les empreses tindran més fàcil ser més competitives i es podrà reduir la desigualtat, un problema creixent de l’economia catalana.

"Extraordinària resiliència"

En aquesta línia, Rovira creu que “es pot aconseguir” una convergència amb la resta d’Europa si es fan les polítiques adequades i s’aprofita “el potencial” del teixit empresarial. El responsable de l’estudi va destacar “l’extraordinari dinamisme i resiliència” que les empreses catalanes han mostrat malgrat les diferents crisis que han viscut en els últims deu anys, i va citar en concret tant la crisi econòmica-financera com la crisi política de l’any passat.

Rovira va opinar que “la reestructuració empresarial” duta a terme a Catalunya des del 2008 permet afrontar amb optimisme els propers anys, ja que ha pujat la proporció d’empreses amb més de mil empleats i s’ha reorientat l’activitat cap a l’exportació. Ara bé, segons el cap d’estudis de la institució, també hi ha aspectes que requereixen millores: “La inversió en recerca és decebedora”, va admetre.

En els propers anys, la millora de la productivitat i l’eficiència ha de ser “l’obsessió” dels agents econòmics i polítics catalans, segons Rovira. Per això, el president de la Cambra, Miquel Valls, va demanar als poders públics que s’arribi a acords amplis amb els agents econòmics per crear un model econòmic sostenible a llarg termini.

Més continguts de