Triomf de Grifols a la UE: podrà compensar les donacions de plasma

Brussel·lesNou pas endavant i gairebé definitiu de la normativa europea que permetrà a les grans farmacèutiques recompensar els donants de plasma sanguini, cosa que pot beneficiar (i molt) el model de negoci de Grifols. Aquest dimecres els estats membres han acordat que a la Unió Europea es puguin compensar les despeses que els voluntaris han d'assumir cada vegada que fan una donació, en la mateixa línia del que ja va consensuar el Parlament Europeu el setembre passat.

D'aquesta manera, tot i que el Consell de la UE (els estats membres) i l'Eurocambra encara hagin de negociar el text final de la nova llei, les dues institucions europees coincideixen en la voluntat de legalitzar les recompenses als donants. Per tant, malgrat que encara falta tancar de manera formal el text legislatiu final, ja és segur a la pràctica que les multinacionals del sector com la catalana Grifols, que fa medicaments amb les proteïnes del plasma, podran recompensar els voluntaris que donen aquest component sanguini.

Segons el text de l'acord al qual ha tingut accés l'ARA, "els donants de plasma podran rebre reemborsaments de les despeses reals relacionades amb la donació", com són "les pèrdues relacionades amb la seva participació". Això pot ser, per exemple, el cost del transport, de les dietes o, entre d'altres, de les hores perdudes a la feina. El total i el càlcul de les recompenses els establiran exactament els estats membres quan transposin la normativa europea a la seva legislació i hauran "d'incloure un límit que garanteixi la neutralitat financera". És a dir, assegurar-se que cap voluntari hi surt guanyant diners a l'hora de fer una donació.

L'única diferència entre l'acord del Consell i el Parlament Europeu és fins a quin punt es restringeix el càlcul dels pagaments. L'Eurocambra insisteix en el fet que les despeses que es puguin reemborsar es calculin mitjançant criteris objectius i estandarditzats, mentre que els socis europeus aposten per un text legislatiu més ambigu que dona més marge als estats a l'hora de definir per què i quants diners s'han de compensar per donació. Aquest és el principal escull que es preveu en les negociacions entre les dues institucions, perquè fonts europarlamentàries temen que alguns estats membres aprofitin l'escletxa d'aquesta indefinició per permetre que a la pràctica els voluntaris acabin rebent més diners dels que els ha costat fer la donació.

En tot cas, els Vint-i-set –en la mateixa línia que l'Eurocambra– inclouen en la normativa el fet que els estats hagin d'informar de les condicions generals que ha de complir un donant per rebre compensacions econòmiques i que s'actualitzi "sense demora indeguda si es modifiquen". A més, els governs estatals "hauran de prendre les mesures necessàries per garantir que qualsevol activitat, promoció o publicitat en suport de la donació de plasma no inclogui els reemborsaments com a element promocional".

Espanya i Alemanya, dues visions oposades

Hi ha països, com Espanya, que aquest semestre presideix el Consell de la UE, que tradicionalment han sigut molt estrictes en el fet de no pagar als donants de sang o de plasma. En canvi, hi ha estats, com Alemanya, que és el país més influent de la UE, que són més flexibles a l'hora de permetre que els voluntaris rebin quantitats més elevades de diners. De fet, Alemanya, juntament amb Àustria, la República Txeca i Hongria, són alguns dels estats que avui dia ja permeten compensacions aprofitant el buit legal a escala europea sobre les donacions de plasma. A vegades, fins i tot, en aquests països els donants hi acaben guanyant diners, cosa que provoca un efecte crida en ciutadans d'estats fronterers amb una legislació més restrictiva.

Finalment, malgrat les dues visions oposades, s'ha arribat a un acord que permet compensacions, però no que el donant n'acabi sortint beneficiat econòmicament. I, tot i que es pretén que l'altruisme continuï sent el mòbil dels voluntaris, ara tindran més al·licients per donar plasma i, per tant, Grifols tindrà més facilitats per aconseguir aquest component sanguini, que ara ha d'importar a grans quantitats i a un preu més elevat dels Estats Units.