Empreses

La UE acorda la llei de donació de plasma que pot propulsar Grifols

La nova normativa permetrà que les farmacèutiques compensin els donants de components sanguinis

4 min
Seu de Grifols a Sant Cugat del Vallès.

Brussel·lesEl Consell (estats membres) i el Parlament Europeu han arribat aquest dijous a un acord sobre les compensacions econòmiques que es podran oferir als voluntaris de donacions de components sanguinis i òvuls. Finalment, per primera vegada a la història, la Unió Europea tindrà un reglament que legalitzarà arreu del bloc el que alguns estats membres, que tenen liberalitzades les donacions, ja fan aprofitant l'escletxa legal que imperava fins ara: reemborsar les despeses que han d'afrontar els voluntaris a l'hora de donar, com els desplaçaments o les dietes.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Ara bé, les compensacions sempre hauran de respectar l'anomenada neutralitat financera. És a dir, les compensacions econòmiques que rebin els voluntaris no poden superar els costos que han hagut d'assumir per donar i, per tant, no podran obtenir-ne cap benefici econòmic, cosa que vulneraria els tractats de bioètica europeus.

De fet, el punt de la neutralitat financera ha estat el que ha costat més de tancar entre estats membres i eurodiputats. Alguns països, sobretot els que tenen les donacions liberalitzades (Alemanya, Àustria, Txèquia i Hongria), pressionaven per deixar més ambigu el concepte de neutralitat financera. En canvi, l'Eurocambra ha fet valdre la seva posició i ha aconseguit que s'afegeixi en l'annex una definició clara d'aquest terme per lligar com més curt millor la quantitat i els motius de la compensació.

També en aquesta qüestió és on ha intentat influir més la farmacèutica Grifols, que creu que les compensacions poden fer incrementar l'obtenció de plasma i, d'aquesta manera, pugui fabricar i distribuir més medicaments creats amb aquest component sanguini, en què es basa el seu model de negoci. De fet, els Estats Units, on la multinacional catalana paga uns 400 dòlars mensuals de mitjana per les donacions de plasma, és un dels països que n'extreu més i s'ha convertit en una gran potència exportadora, especialment a la Unió Europea.

En aquest sentit, Grifols ha seguit de prop les discussions entre les institucions europees sobre el reglament i s'ha reunit amb negociadors de la iniciativa legislativa, segons informen fonts coneixedores a l'ARA. Fins i tot, la multinacional els va enviar un document en què esmenava paraula a paraula la proposta de reglament que va fer la Comissió Europea. "És una llei molt important per a ells i han fet un marcatge a l'home, però aquesta mena de lobi no és gens excepcional, i encara menys en aquests casos", assegura al diari un membre de les negociacions.

Al document que Grifols va distribuir a les parts de les institucions europees i al qual ha tingut accés l'ARA, la farmacèutica apostava per retocar uns quants punts del reglament amb la intenció de tenir més marge per compensar els donants. Per exemple, demanava canviar compensacions "equivalents" a les despeses que han d'assumir els donants per compensacions o reemborsar les despeses i també els "inconvenients", que és un concepte més subjectiu. A més, apostava per donar com més competències millor als estats membres per marcar la quantitat de les compensacions i que, per tant, aquest reglament tingui menys efectes.

Les donacions de sang i d'òvuls

Aquest reglament europeu també afecte a les donacions de sang i d'òvuls, però tampoc es preveu que acabi canviant de forma substancial la legislació espanyola. Les donacions de sang estan controlades per les administracions, que no tenen previst en cap cas augmentar les compensacions econòmiques i més quan el model ja funciona sense reemborsaments elevats. Així doncs, com a màxim, alguns centres sanitaris catalans continuaran entregant algun tiquet de pàrquing o de transport públic, o algun refrigeri.

Pel que fa a la donació d'òvuls, encara que sigui un cas completament diferent del de la sang o el plasma, els experts tampoc creuen que acabi tenint grans conseqüències a casa nostra. A Catalunya el negoci de la reproducció assistida és molt important i l'Estat en general s'ha convertit en la meca del sector a Europa.

En aquest sentit, el professor de la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla) i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret de la UB Manuel Jesús López Baroni apunta que legislació espanyola actual en la teoria ja és restrictiva quant a les compensacions econòmiques i que, per aquest motiu, el "més probable és que continuï passant com ara, que es facin compensacions prou elevades perquè les voluntàries obtinguin un cert rèdit econòmic, ningú ho denunciï i tothom eviti veure-ho".

"No crec que el reglament ens afecti gaire". Entrevista a Joan Grífols, director assistencial del Banc de Sang i de Teixits

Com pot afectar aquesta llei europea a casa nostra, sobretot pel que fa a les compensacions econòmiques als donants?

— Depèn com es transposi a la legislació espanyola, però la donació de plasma i de sang la tenim molt controlada perquè està en mans públiques. No està liberalitzada com en altres estats membres. En última instància, seran les administracions les que continuaran decidint com i quant es compensa i, per tant, no crec que ens afecti gaire.

Aleshores, per què Grifols està interessat en aquesta llei i en legalitzar les compensacions econòmiques?

— No ho centraria només en Grifols, encara que a la pràctica, per qüestions d’infraestructura, segurament guanyaran tots els concursos d’adjudicació pública per al tractament de plasma a l’Estat. Entenc que a les farmacèutiques del sector els interessa que legalment quedi clar que es pot compensar a la UE perquè als països on està liberalitzat [Alemanya, Àustria, Txèquia i Hongria] creuen que pot actuar com un pol d’atracció de donants.

Per què a Catalunya hem d’importar plasma? Cal canviar el model?

— Tenim un model molt consolidat amb la donació de sang basat en la voluntarietat i l’altruisme, però la donació de plasma històricament ha estat molt desconeguda. Cal més temps de conscienciació social i difusió de la necessitat. Podem assolir les donacions necessàries, ens movem en 31.000 anuals i necessitem arribar a 50.000 el 2025.

stats