Francesc Cabana: "M'ha sobtat la nul·la reacció pel desmantellament de l'obra social"

El crepuscle de les caixes és el nou llibre de Francesc Cabana, un dels narradors contemporanis que ha explicat amb més intensitat i en primera persona la situació del sector financer a Catalunya. Afirma que els bancs espanyols no van poder pair l'elevada quota de mercat que havien esgarrapat les caixes i, amb l'ajut de Brussel·les, finalment han aconseguit imposar-se.

De 10 caixes a una...

Intento explicar al llibre el procés de desaparició d'un sector sencer. Perquè s'entengui bé, viatjo fins al 1844, quan es va fundar la primera caixa catalana. També apunto la mala gestió que hi ha hagut i l'escassa consciència de la importància d'aquestes entitats al teixit social.

Algun exemple?

Sempre explico aquella anècdota del 1989, el dia que les dues assemblees de la Caixa de Pensions i la de Barcelona havien d'aprovar la fusió. Com que la reunió s'allargava, la gent va anar a sopar. L'operació es va aprovar per un marge estret. Estaven davant la integració més rellevant del segle XX, però gairebé ningú ho va entendre.

Què perdem sense caixes?

L'obra social. M'ha sobtat molt la nul·la reacció de la gent pel desmantellament de les obres socials. Només queda la de La Caixa, que fa un gran esforç a mantenir-la. Sempre pensava que quan toquessin les caixes hi hauria un clam popular. Doncs no, el que he vist ha estat una barreja d'autoculpa i d'impotència.

Salvarem CatalunyaCaixa?

No ho sé, però el més probable és que salvem només Bankia.

¿Però al final ja no hi havia diferència entre bancs i caixes?

No és veritat. A França hi ha gent que mai ha obert un compte corrent, mentre que a casa nostra la cultura de l'estalvi s'ha promocionat gràcies a les caixes. S'ha de recordar també el gran paper que van tenir aquestes entitats els anys 50 i 60 en la promoció de l'habitatge.

Però hi deu haver errors, també...

Les caixes van voler créixer massa. Ni els consells d'administració ni les assemblees es van adaptar. Però l'enderrocament del sector es va produir perquè el lobi bancari no va entendre que les caixes poguessin comprar bancs i no a l'inrevés.

Qui guanya en una fusió?

Doncs qui perd segur són les pimes. Quan hi ha una integració, el crèdit dels clients comuns es redueix.