Finances públiques
Economia 01/04/2022

La Generalitat només va utilitzar un terç del dèficit recomanat el 2021

El Govern va gastar 752 M€ més dels que va ingressar, un 0,3% del PIB

3 min
Imatge d'arxiu de la ministra portaveu, María Jesús Montero

BarcelonaEl dèficit de la Generalitat de Catalunya -la diferència entre ingressos i despeses- va ser el 2021 de 752 milions d'euros, un 0,33% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica), segons dades del ministeri d'Hisenda presentades per la ministra María Jesús Montero. Així doncs, el Govern només va utilitzar un terç de la capacitat d'endeutament màxima recomanada per l'Estat, que era de l'1,1% del PIB, tot i que legalment podria haver sigut encara més superior, ja que les regles d'estabilitat pressupostària imposades per Brussel·les estan suspeses des de l'inici de la pandèmia.

Evolució del dèficit de la Generalitat
En percentatge sobre el PIB

2005

2007

2008

2009

2010

2012

2013

2014

2015

2017

2019

2020

2021

2006

2011

2016

2018

-0,22

-0,35

-0,33

-0,38

-0,45

-0,56

-0,56

-0,62

-0,91

-2,15

-2,27

-2,41

-2,60

-2,66

-2,84

-3,86

-5,42

2008

2006

2009

2005

2020

2007

2010

2021

2018

2016

2019

2014

2015

2013

2012

2017

2011

-0,22

-0,33

-0,35

-0,38

-0,45

-0,56

-0,56

-0,62

-0,91

-2,15

-2,27

-2,41

-2,60

-2,66

-2,84

-3,86

-5,42

2008

2006

2009

2005

2020

2007

2010

2021

2018

2019

2016

2014

2015

2013

2012

2017

2011

-0,22

-0,33

-0,35

-0,38

-0,45

-0,56

-0,56

-0,62

-0,91

-2,15

-2,27

-2,41

-2,60

-2,66

-2,84

-3,86

-5,42

La xifra és molt similar al 0,35% del PIB registrat el 2020. De fet, els dos anys de pandèmia, amb l'economia molt tocada, han sigut els dos amb el dèficit més baix des del 2006, dos anys abans de l'esclat de la crisi financera global.

La raó d'aquests dèficits tan baixos són els pagaments de l'Estat a les autonomies en matèria dels anomenats Fons Covid, creat pel govern espanyol per donar liquiditat als executius autonòmics per fer front a despeses extraordinàries derivades de la crisi sanitària . El 2021, la Generalitat va rebre 2.161 milions d'euros del fons covid estatal. L'any anterior, el 2020, la xifra havia sigut més alta, de 3.165 milions, però el govern de Pedro Sánchez no té previst mantenir aquestes ajudes aquest any. Sense aquests diners, el dèficit català hauria sigut de l'1,4%, segons fonts del Departament d'Economia.

Això ha provocat les queixes del conseller d'Economia, Jaume Giró, que ha demanat en repetides ocasions que es mantinguin aquestes ajudes extraordinàries. De fet, sense aquestes ajudes el Govern no hauria pogut assolir l'any passat un nivell de dèficit tan baix, la qual cosa explica que ara reclami que la taxa de dèficit recomanada per a les autonomies per al 2022 s'apugi del 0,6% decidit per l'Estat a l'1%.

A més, els fons europeus també han aportat uns ingressos extraordinaris a la Generalitat. Segons les dades del ministeri, l'any passat Catalunya va rebre 1.608 milions d'euros –un 14,2% del total– del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), l'instrument que canalitza els diners procedents dels fons europeus Next Generation que la Unió Europea ingressa directament a l'Estat. De cara al 2022, la Generalitat té pressupostats uns ingressos pels fons europeus de 2.142 milions d'euros, entre els que provindran de l'MRR i els que rebrà l'executiu directament de Brussel·les.

Per últim, hi ha un element comptable que també explica el baix dèficit. Segons el sistema de comptabilitat pública europeu, la Generalitat ha hagut de comptabilitzar íntegrament com a ingressos del 2021 diversos pagaments que anirà rebent de manera fraccionada entre el 2021 i el 2023. Aquests casos inclouen la liquidació de 1.009 milions que l'Estat deu a Catalunya pel finançament dels Mossos d'Esquadra i més de 476 milions dels Fons Social Europeu i del FEDER.

Recuperació incompleta

L'economia catalana encara no està plenament recuperada respecte dels nivells previs a l'esclat de la pandèmia, fa dos anys. De fet, a l'acabar el 2021 el PIB català encara estava un 2,9% per sota del nivell del quart trimestre del 2019, l'últim sense coronavirus. Aquestes xifres contrasten amb les d'altres països d'Europa i les dels Estats Units, que ja han deixat enrere la crisi del covid i han superat els nivells d'activitat de dos anys enrere.

A això cal afegir-hi que quan va arribar el covid Catalunya ja portava dos trimestres seguits de caigudes del PIB, segons dades de l'Idescat –l'agència estadística de la Generalitat–, per la qual cosa va entrar a la pandèmia ja en recessió. Aquesta recessió es va agreujar amb el coronavirus, i en el primer i el segon trimestre del 2020 l'economia catalana es va contraure un 5,1% i un 16,3%, respectivament, la patacada econòmica més severa des de la Guerra Civil.

Dèficit zero de mitjana

La mitjana de dèficit de les 17 comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla, va ser del 0,03%, és a dir, es va fregar l'anomenat dèficit zero -tancar l'exercici amb el mateix nivell d'ingressos que de despeses-, una reducció respecte el 0,22% del 2020. Les Balears, amb un sorprenent superàvit de l'1,17% si es té en compte que és una de les autonomies més afectades per la pandèmia a causa de l'elevat pes del turisme en la seva economia, ha estat la comunitat amb un major desequilibri en positiu.

També les dues comunitats amb hisenda pròpia, el País Basc i Navarra, van cloure el 2021 amb números verds, del 0,84% i 1,3% del PIB, respectivament, mentre que Madrid ho va fer amb un 0,3%. De fet, deu territoris van tancar l'any amb superàvit.

A l'altre extrem, Múrcia i el Pais Valencià, amb l'1,4% i de l'1,15% respectivament, van ser les que més dèficit van registrar l'any passat, un fet que coincideix amb el fet que són dues de les autonomies que més perjudicades es consideren per l'actual sistema de finançament autonòmic.

stats