L'Estat aprova un sostre de despesa de 196.097 milions, un augment de més del 50%

El quadre macroeconòmic recull una caiguda del PIB de l'11,2% per a aquest any

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda al sostre de despesa, un pas fonamental per aprovar els pressupostos generals de l'Estat que el govern espanyol vol presentar al llarg d'aquest mes d'octubre. El límit de despesa de l'administració pública, és a dir, la quantitat de diners que es podrà gastar, s'incrementa fins als 196.097 milions d'euros de cara al 2021, un 53,7% més en comparació al límit de despesa que hi havia quan Sánchez va entrar al govern. "És imprescindible pel sanejament de les administracions", ha reconegut la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en roda de premsa posterior al consell de ministres. De fet, la xifra final fins i tot s'allunya de la previsió que el govern central havia fixat el mes de febrer de 127.609 milions d'euros, i que el covid-19 va fer saltar pels aires. L'increment, però, també és fruit de la suma dels diners provinents del Fons Europeu (en concret del mecanisme de recuperació i resiliència i del Reat EU) que significaran 27.436 milions d'euros del total del sostre de despesa.

El sostre de despesa és la quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt d'administracions públiques de l'Estat. Això inclou el govern espanyol i la resta d'institucions d'àmbit estatal, però també les comunitats autònomes i els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i d'altres). L'expansió del sostre de despesa és gràcies, sobretot, a la incorporació d'una part dels fons europeus, que permetran, almenys durant un temps, allunyar els comptes de l'austeritat i les retallades.

Ara bé, aquest sostre de despesa s'aprova després de la suspensió de les normes fiscals a Espanya i, per tant, dels objectius de dèficit, deute i despesa –fruit de la prorrogació de la clàusula de salvaguarda a Europa i de la suspensió del Pacte d'Estabilitat europeu fins al 2021–. Això vol dir que les administracions no s'hauran de preocupar a l'hora de contenir la seva despesa i, de fet, després de la suspensió d'aquestes regles el que no veurà la llum de manera excepcional serà la llei d'estabilitat pressupostària. Tanmateix, Hisenda ha demanat "responsabilitat" i per aquest motiu  ha proposat a les administracions públiques una "taxa de referència" del dèficit, és a dir, una "alternativa" a l'objectiu de dèficit, tot i que no serà d'obligat compliment.

Indicadors del dèficit

En el marc del Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest dilluns, la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, va recomanar a les comunitats autònomes una taxa de referència del dèficit del 2,2% del PIB per al 2021, amb la proposta damunt la taula que la meitat, 1,1 punts, sigui assumida per l'administració central a través d'una transferència de 13.486 milions d'euros. Una mesura que aquest dimarts també ha tingut el vistiplau del consell de ministres.

El govern espanyol proposa un dèficit del 2,2% del PIB a les comunitats per al 2021

Pel que fa als ajuntaments, aquest dilluns també es va celebrar una reunió de la Comissió Nacional de l'Administració Local en què es va traslladar als consistoris un dèficit de referència per al 2021 del 0,1% del PIB.

L'executiu espanyol busca que aquestes dues "taxes de referència" alternatives als objectius de dèficit serveixin de guia a les administracions autonòmiques i locals perquè puguin tenir un control intern dels comptes i, alhora, redactar els seus pressupostos sense grans diferències entre territoris.

A més a més, el consell de ministres també ha donat llum verda a una taxa de referència per la Seguretat Social d'un 3% del PIB per al 2021. En la mateixa línia del que l'executiu de Sánchez ha proposat a les autonomies, el consell de ministres també ha aprovat una transferència de 18.390 milions d'euros per a la Seguretat Social per tal d'assumir part del seu dèficit. Amb tot, des d'Hisenda han situat una desviació dels comptes públics, és a dir, un dèficit, de l'11,3% del PIB per aquest any i del 7,7% del PIB al 2021, una xifra marcada pel "principi de prudència", ha reconegut la ministra d'Economia, Nadia Calviño, aquest dimarts, i que s'aproxima a les revisions dels diferents organismes internacionals.

Canvis al quadre macroeconòmic

El consell de ministres d'aquest dimarts també ha posat damunt la taula el nou quadre macroeconòmic (les previsions del govern sobre com evolucionarà aquest any l'economia), completament transformat per l'impacte del covid-19, el qual ha d'ajudar a cenyir les costures dels nous pressupostos generals de l'Estat. El nou quadre macro del govern espanyol recull una caiguda del PIB de l'11,2% per a aquest any, una previsió més negativa en comparació al 9,2% estimat fa uns mesos. "Les previsions són pitjors degut a l'impacte final de la hibernació econòmica", ha apuntat Calviño, que ha reconegut que "la incertesa" complica establir unes previsions estables. Tanmateix, Calviño ha assegurat que preveuen un rebrot del PIB del 7,2% al 2021. D'altra banda, el govern també recull un atur del 17% i un increment de la ràtio del deute públic de fins al 118% del PIB a finals d'aquest 2020, fruit de la despesa pública però també de les polítiques del Banc Central Europeu de compra agressiva del deute.

Al seu torn, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha avalat el quadre "macro" de l'Estat, tot i que manté l'alerta sobre els "riscos vinculats a un context d'extrema incertesa". L'Airef ha apuntat que l'escenari que planteja el govern espanyol és "assumible" sempre i quan les circumstàncies de l'evolució de la pandèmia siguin "favorables" i en funció del desplegament dels fons europeus que faci l'Estat. Les dades aportades pel govern espanyol es contemplen en l'informe fet públic aquest dimarts per part de l'organisme i que dona el vistiplau a les previsions de l'executiu.

Espanya suspèn les regles fiscals i obre la porta a més despesa pública

"Un 80% dels pressupostos ja està enllestit", assegurava Montero fa dues setmanes. En relació amb els serrells que encara queden oberts, com ara tocar la fiscalitat de les rendes més altes, la ministra ja ha avançat que "les grans qüestions fiscals s'hauran de plantejar quan la situació econòmica ho permeti". Els pressupostos que el govern espanyol està acabant de redactar, de la mà de la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero (PSOE), i el secretari d'Estat de Drets Socials, Nacho Álvarez (Unides Podem), hauran d'obtenir el vistiplau de Brussel·les abans de presentar-los al Congrés de Diputats, tal com marca la normativa comunitària. En aquest sentit, i en un context europeu en què la despesa i el dèficit i, per tant, l'austeritat han quedat en pausa, Europa no posarà tant la lupa sobre les xifres macroeconòmiques, sinó que els ulls estaran fixats en la gestió i el destí dels fons europeus, que per a Espanya significaran 140.000 milions en sis anys, entre transferències directes i crèdits.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, presentarà aquest dimecres el pla de recuperació que l'executiu enviarà a la Comissió Europea, que definirà com es gastaran aquests fons antipandèmia que han de pal·liar l'impacte del covid-19 sobre l'economia.