Economia 20/06/2017

Un rescat bancari per seguir a l’euro

De Guindos defensa el salvament d’entitats tot i els 40.000 milions perduts

Albert Martín
2 min
Altres rescats bancaris comparats amb el d'Espanya

BarcelonaEl Banc d’Espanya va admetre la setmana passada que fins a 40.000 milions d’euros dels contribuents espanyols s’hauran perdut en el salvament de la banca que es va portar a terme l’any 2012. En total, hi va haver 76.000 milions d’ajudes, dels quals 57.000 els va posar l’Estat, dels quals només 15.664 milions poden tornar als contribuents, incloent-hi la futura venda de Bankia.

Però la contundència d’aquestes dades no arronsa Luis de Guindos. El ministre d’Economia, que ja ho era en el moment de demanar aquell rescat -que es va dir que no suposaria cap cost als contribuents-, va assistir ahir a les jornades que organitzen el BBVA i l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica per defensar l’operació de salvament del sector financer espanyol que es va fer el 2012. I ho va fer amb un argument de pes i que fins ara no havia utilitzat: que va servir per mantenir Espanya a la zona euro.

“Si no hi hagués hagut rescat bancari, Espanya hauria sortit de l’euro”, va assegurar. De Guindos va afirmar també que la recessió econòmica que va patir Espanya hauria sigut el doble de profunda del que va ser. Per aquestes raons, el ministre va defensar les mesures adoptades malgrat l’escàs retorn obtingut: “És millor pensar en el que hauria passat si no s’hagués fet”, va afirmar.

El cas és que el rescat espanyol, en comparació amb d’altres (vegeu el gràfic), es va fer tard i permetrà recuperar pocs actius. Les diferents dades aportades pels governs dels països i l’Eurostat (l’oficina europea d’estadística) mostren com els Estats Units, que van ser els primers a rescatar la seva banca, van acabar recuperant més del que s’hi van gastar. El Regne Unit, que va iniciar el seu rescat pocs dies després, n’ha recuperat fins ara un 42%, amb operacions exitoses com la del Lloyds, en què ha recuperat 1.000 milions d’euros més dels 23.000 que hi va posar en el seu moment. I Alemanya -que també es va afanyar a rescatar les seves entitats financeres més petites aquell octubre del 2008- ha recuperat prop d’un 40% del capital.

Nova injecció al FROB

Economia ha decidit injectar 3.000 milions més al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per evitar que es quedi amb un patrimoni net negatiu. Segons va avançar El Mundo, el Tresor ha decidit convertir part del seu actual préstec en capital per “enfortir el seu balanç”. Malgrat això, fonts del ministeri explicaven que es tracta d’un “apunt comptable” sense cap implicació en el dèficit ni el deute públic. La decisió respon al fet que el FROB ha tornat a uns fons propis negatius. No tenir un patrimoni net positiu faria que una entitat mercantil entrés en fallida tècnica, però el FROB, en ser de dret públic, se’n lliura.

El FROB tenia inicialment un préstec de l’Estat de 10.000 milions d’euros que havia d’anar tornant a mesura que recuperés els diners destinats a salvar bancs. En no poder fer-ho, és l’Estat qui paga directament als socis europeus.

stats