De Guindos deixa el perfil tècnic i entra en campanya a Barcelona
BarcelonaEl Círculo Ecuestre bull minuts abans de l’arribada del ministre d’Economia. A l’entrada, el president d’aquest selecte club, l’afable Borja García-Nieto, dóna la benvinguda a alguns convidats. “President!”, exclama García-Nieto quan entra Josep Ramon Bosch, el líder de Societat Civil Catalana, que també assistirà al dinar-col·loqui amb el ministre. Alguns insiders revelen que la trobada amb De Guindos serà l’acte més concorregut de la història de l’Ecuestre. L’anterior rècord de convocatòria l’ostentava Esperanza Aguirre. Amb aquestes dues dades un cronista agosarat es podria atrevir a fer un petit retrat robot del soci de l’Ecuestre. No serà el cas.
El dinar de De Guindos s’integra en una jornada intensiva del ministre a Barcelona, que inclou entrevistes i un sopar amb el Pont Aeri, el lobi que agrupa directius de Barcelona i Madrid.
Fa temps que De Guindos és percebut entre el gran empresariat barceloní com un ministre com a mínim acceptable. No té la mateixa sort el seu homòleg d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Potser per això, les visites d’aquest últim a Catalunya són escassíssimes, mentre que De Guindos es prodiga en els fòrums empresarials catalans. Casualment o no, la premsa madrilenya assegura que De Guindos és l’únic ministre sense adscripció a cap dels dos grans grups que hi ha al consell de ministres: marianistes i sorayos.
La seva visió sovint ha sigut més tècnica que la de Montoro, més polític, i potser això és el que agrada a l’empresariat local. Però ja fa temps que De Guindos ha accentuat el seu perfil polític, sobretot de cara a fer punts per ser escollit president de l’Eurogrup. Ell ha sigut un dels ministres d’Economia més durs amb Grècia. Ahir no va estar especialment agressiu amb Atenes, però va tenir temps per reclamar a Alexis Tsipras que millori el seu sistema tributari perquè “funcioni” malgrat que Grècia recapta més impostos que Espanya (la pressió fiscal del país balcànic va ser del 33,7% el 2013 versus un 32,5% a Espanya, segons les últimes dades disponibles a l’Eurostat).
Embolic amb els interessos
L’accent polític del discurs de De Guindos es va notar pràcticament des del minut u. Va enviar missatges a Ciutadans (negant que un rescat total de l’economia espanyola hagués millorat les coses, com defensa Luis Garicano, l’economista estrella fitxat per Albert Rivera). I també a la Generalitat, expressant la seva sorpresa “per la quantitat d’eleccions” que hi ha a Catalunya.
Els missatges van continuar quan va proclamar que aquest any la Generalitat s’estalviarà 3.000 milions d’euros el 2015 gràcies a l’interès del 0% que aquest any aplicarà el fons de liquiditat autonòmic (FLA) a les comunitats. Aquest suposat estalvi és sis cops superior als 500 milions que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, havia calculat que la Generalitat s’estalviaria.
Però el comentari de De Guindos no va ser un lapsus. Consultat per l’ARA, l’equip de De Guindos es va refermar: “Les dades quadren”, va assegurar una portaveu del ministre. El cert, però, és que no quadren. Com es pot estalviar 3.000 milions d’euros en interessos si la Generalitat té previst pagar 1.713 milions per aquest concepte durant el 2015, segons els seus pressupostos? L’equip del ministre no té resposta.
De Guindos també va descartar amb elegància que la millora de les xifres macro es degui a factors externs (és a dir, a la intervenció de Mario Draghi més la caiguda del petroli i de l’euro) i es va penjar la medalla de la recuperació: “La millora es deu fonamentalment a la correcció dels desequilibris”. I en va citar dos: el primer, la recuperació del sector financer “que ja pot donar crèdit”, i el segon, “que ja s’ha recuperat la competivitat perduda durant els anys previs a la crisi”.
El ministre, però, no va voler entretenir-se a explicar l’efecte que l’atur i les retallades de sous han tingut en aquesta millora de la competivitat.
