La influència només s'aconseguix pagant diners?: el cas Montoro escampa la por al món empresarial

MadridDes que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va referir-se explícitament a Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, i Ana Botín, presidenta del Banco Santander, en una compareixença al Congrés dels Diputats ara fa tres anys, al món empresarial no han deixat de mirar de reüll les seves intervencions. "Si [aquests dos directius] protesten, anem en la bona direcció", va afirmar Sánchez just després d’anunciar els impostos extraordinaris a les energètiques i la banca. Des d’aleshores, l’empresa, sobretot la gran empresa, conviu amb la sensació que en qualsevol moment pot ser assenyalada. Ara, l’esclat del cas Montoro ha tornat a encendre les alarmes, assegura un empresari pròxim a les grans patronals espanyoles i catalanes.

La investigació del jutjat de Tarragona sobre una "xarxa d’influències" que presumptament traficava amb lleis i que apunta a l’enriquiment il·lícit de l’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro, i a l’ús de testaferros, ha suposat un terratrèmol polític. El cas, però, també esquitxa l’esfera empresarial, en concret diverses empreses de gasos industrials –hi ha 14 directius imputats–, tot i que s'està vivint com uns fets que reputacionalment fan més mal a l’esfera política, i no a l'econòmica, segons coincideixen tres veus d'entorns empresarials consultades per l’ARA.

"Qui hagi fet alguna cosa [il·lícita], que ho pagui", indiquen fonts empresarials que condemnen la presumpta corrupció. Les mateixes fonts manifesten que, en tot cas, "se segueix treballant amb normalitat en aquells temes que preocupen [les empreses], i ja està". En aquest sentit, una veu pròxima als cercles empresarials de Madrid apunta al fet que, de moment, les empreses directament assenyalades per la investigació formen part d’un sector molt concret: el dels gasos industrials. De fet, les modificacions fiscals sobre les quals plana el nucli de la investigació afecten, exclusivament, aquesta activitat. "S'ha produït una confusió important, no té res a veure amb el sector gasista energètic. Parlem d'empreses que fabriquen gasos per a processos productius de la indústria alimentària o medicinal", expliquen a l'ARA fonts del sector del gas. De fet, la mateixa vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va desvincular fa uns dies les empreses gasistes de la investigació judicial: "Es parla de gasos industrials; més que del sector energètic, parlem del sector industrial", va dir.

La càrrega de la prova

En tot cas, casos així "no agraden a ningú, emprenyen", afegeix una altra veu, que creu que aquest malestar se sumarà a la "desafecció política" que fa temps que es percep en certs entorns empresarials: "El sector empresarial està anant una mica pel seu aire. Crec que ningú espera grans coses dels partits perquè la percepció és que darrere de tot hi ha un interès curtterminista: els partits ja no voten en funció del text, sinó del context".

L’empresari del principi reconeix que la preocupació pot anar a més si hi ha un gir cap al que considera un relat "fàcil" que situa "la càrrega de la prova en els diners, que són el que corromp el polític, i no en el polític que corromp". Quan parla d'aquest canvi de relat mira a les formacions d'esquerra. Podem, de fet, no ha dubtat a denunciar que "les empreses compren els polítics del PP i del PSOE com si fossin matèries primeres per poder desenvolupar els seus negocis; per a elles són gestos necessaris si volen guanyar molts més diners a Espanya i no hi escatimen ni un euro: saben que aquestes són les regles del joc", ha denunciat el secretari d’organització de Podem, Pablo Fernández.

Al sector empresarial, assegura la mateixa veu, temen que Sánchez s’aboni també a aquest marc discursiu. De moment, el president del govern espanyol ha fet sang amb el PP, vinculant el cas Montoro a la seva forma de governar: "Sense autonomia política, en favor de les elits i en contra dels ciutadans", ha afirmat aquesta setmana en una compareixença des de l’Uruguai, durant la seva gira per l'Amèrica Llatina, en què l’ha acompanyat una delegació de companyies espanyoles amb interessos al país, des del BBVA fins a Acciona, Sacyr, Indra o Mapfre, juntament amb la patronal espanyola CEOE, com sol ser habitual en aquest tipus de viatges. 

Evitar la imatge del mercadeig

La imatge que des del món empresarial es vol evitar és la que denuncia que, per aconseguir coses, les empreses sempre acaben pagant diners. És a dir, fent mercadeig. "En casos així sempre cal mirar de quines empreses parlem. És molt difícil per a petites i mitjanes empreses tenir accés a certs nivells [d’influència]", indica una altra veu, que assegura que són les "grans de l’Íbex-35" les que se solen veure esquitxades en aquests casos. En el cas Montoro, també han aparegut noms com Ferrovial, Solaria o Abengoa, clientes totes elles del bufet fundat per Montoro, Equipo Económico. En el cas Santos Cerdán, també anomenat cas Koldo o Ábalos, i que esquitxa de ple el PSOE, les empreses implicades són constructores, entre elles Acciona. "Les pimes no tenen ni poder per arribar als interlocutors polítics, mentre que a les grans és el subdirector de torn qui hi parla directament", reflexiona una de les persones consultades.

En el cas Montoro la sensació també és d'expectació de cara al recorregut que pugui tenir la causa: "¿On acaba el lobi del despatx i on comença la prevaricació?, indica una persona, que recorda que el negoci de les consultores està molt estès i que hi acudeixen molts actors econòmics diferents. "Tothom demana assessoria per participar en un procés regulador [...] Els empestats poden acabar sent aquestes consultores", afegeix.

Amb tot, més enllà del relat que pugui adoptar Sánchez, queda per veure cap on anirà l'anomenat pla de regeneració que vol impulsar el pròxim curs polític. I si serà un pla eminentment polític o també implicarà les empreses. "No m'estranyaria", indica una font.