Els pisos disponibles de la Sareb a Catalunya són 9.275: això és tot el que sabem del traspàs a l'empresa pública

MadridEl govern espanyol fa un pas més per dotar de múscul l’Empresa Estatal d’Habitatge (Sepes) després del canvi legislatiu que li permet "gestionar i construir habitatges". Aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat la incorporació de més de 40.000 pisos de la Sareb a aquesta empresa pública. Del total de pisos, 9.257 se situen a Catalunya, és a dir, el 27,8%, segons dades del ministeri d'Habitatge. Alhora, es volen incorporar 2.400 solars d'ús residencial, també de la Sareb, amb capacitat per albergar 55.000 pisos, segons els càlculs del ministeri. L'objectiu del govern espanyol és que tots ells passin a formar part del parc estatal d'habitatge públic –Espanya fa anys que se situa a la cua d'Europa– i es destinin al lloguer social.

La mesura se suma a la llista de fórmules que el govern de Pedro Sánchez explora des de fa temps per afrontar la crisi de preus i accés a l'habitatge, sobretot de lloguer, que avui pateix la ciutadania. "Es tracta de posar a disposició de les famílies aquests pisos per al lloguer assequible", ha afirmat la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, en roda de premsa després del consell de ministres. L'impacte, però, no serà immediat. Aquestes són les claus per entendre-ho:

De la Sareb, a l'empresa pública

De quants pisos parlem?

El ministeri d'Habitatge ha identificat més de 40.000 immobles, així com 2.400 solars on es podrien construir 55.000 pisos, i que ara estan en mans de la Sareb perquè passin a formar part de la Sepes. Només la xifra dels pisos ja construïts és més alta que els actius immobiliaris que avui dia té la Sareb (uns 37.500 habitatges, tal com ha pogut comprovar l'ARA). L'anunci del govern incorpora més cases perquè contempla els immobles que la Sareb preveu rebre els pròxims dos anys procedents d'impagaments de promotors o constructores durant el boom immobiliari i que avui encara està batallant als jutjats.

Pel que fa als solars, la Sareb en té molts més d'identificats, però el ministeri d'Habitatge només vol incorporar els que són d'ús residencial i, per tant, descarta aquells solars rústics o industrials.

Quin és l'estat dels immobles?

"La Sepes ha dut a terme un procés d'avaluació dels sòls i els immobles", indiquen des del ministeri que pilota Isabel Rodríguez. En aquest procés s'han tingut en compte diferents factors de viabilitat econòmica, jurídica i tècnica. Per exemple, en el cas dels criteris tècnics s'ha valorat que els edificis no presentin patologies estructurals, s'adeqüin a la legislació urbanística i tinguin condicions d'habitabilitat adequades.

Cal tenir en compte que un gruix dels pisos de la Sareb –el denominat banc dolent– són actius tòxics de la crisi del totxo (pisos impagats) que estaven llastant els comptes dels bancs i que la Sareb va assumir per reflotar així les entitats financeres (i l'economia). Més enllà de les possibles reformes necessàries pel pas dels anys, alguns ni tan sols estaven acabats.

Quin és el calendari del traspàs?

La intenció és transferir aquests pisos de la Sareb a la Sepes en el menor temps possible, tot i que el govern no concreta un calendari d'incorporació: "El procediment i el ritme d'incorporació dels immobles es faran de tal manera que permeti l'adequada integració al patrimoni de la Sepes, tenint en compte la capacitat operativa i la situació jurídica de totes dues entitats", expliquen des del ministeri.

Per ara, l'única data límit que hi ha damunt la taula és la dissolució prevista de la Sareb l'any 2027, de manera que els immobles i solars identificats s'haurien de transferir abans. En tot cas, és decisió del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) i, per tant, del ministeri d'Economia decidir si s'amplia o no la seva vida.

L'Estat haurà de pagar a la Sareb?

Durant la roda de premsa, Rodríguez ha afirmat que el traspàs d'immobles i solars no suposarà cap cost addicional per a les arques públiques. "És una donació patrimonial a l'Estat", ha dit. Així, la Sepes no pagarà per aquests immobles que rebrà i que, segons els càlculs del ministeri, estan valorats en 5.900 milions a preu de mercat actual.

Tanmateix, fonts consultades per l'ARA indiquen que no és tan evident que no tingui cap impacte per a les arques públiques i recorden que cada pis o terreny de la Sareb va de bracet d'un trosset de la hipoteca (deute) que va assumir en el seu moment l'anomenat banc dolent i que avui se situa en 29.000 milions d'euros. De fet, cal recordar que l'any 2021 la Comissió Europea va obligar l'Estat a incloure la Sareb dins el seu deute com a avalador.

"La donació no significa que el deute [de la Sareb] s'evapori. Tu l'has de retornar en algun moment i si no és possible entra en joc l'avalador, que és l'Estat i, per tant, el contribuent", indiquen les mateixes fonts. L'any passat els gestors de la Sareb ja van anticipar que seria molt difícil retornar tot el deute abans de la seva dissolució el 2027.

Què ha fet fins ara el govern?

Traspassar els pisos de la Sareb al parc públic estatal d'habitatge va ser una promesa que Pedro Sánchez ja va fer abans de les eleccions generals del 2023. Aleshores, Sánchez va quantificar en 50.000 els immobles provinents de l'anomenat banc dolent (entre pisos construïts i per construir).

Amb tot, la nova empresa pública d'habitatge va entrar en joc aquest mes de gener. El govern va anunciar la transferència de 3.300 immobles i gairebé 2 milions de metres quadrats de sòl a l'ens (eren actius de l'administració general de l'Estat), així com els actius immobiliaris en mans de la Sareb. Sánchez va parlar d'una "incorporació immediata" de fins a 13.000 habitatges (avui formen part dels 40.000 pisos anunciats). A partir d'ara, es preveu que la xifra s'ampliï progressivament.

Pressupost addicional

Arran del canvi a la Sepes, la nova empresa pública també té prioritat a l'hora de comprar habitatge i sòl públic. En aquest sentit, el Consell de Ministres ha aprovat una dotació addicional de 593 milions d'euros per completar la construcció i adequació d'immobles, així com la compra de solars provinents del ministeri de Defensa.

Pla estatal d'habitatge

En paral·lel, el govern espanyol ha començat la ronda de reunions tècniques amb les comunitats autònomes per encarrilar el pla estatal de l'habitatge per al període 2027-2030, que va centrar, entre altres qüestions, la Conferència de Presidents autonòmics celebrada a Barcelona el 6 de juny. Fonts del ministeri d'Habitatge expliquen que ja s'han mantingut contactes amb el País Basc, Catalunya, Navarra, Astúries, les Illes Canàries i Galícia i que totes elles s'han sumat a l'acord de mínims de la Conferència. En concret, aquestes comunitats han acceptat triplicar la inversió del pla (fins als 7.000 milions), cosa que suposa que si l'Estat aporta el 60% del pressupost, elles n'aportaran el 40% restant. També es va acordar protegir de forma "permanent" els pisos que es financen amb aquests fons perquè no surtin del parc públic d'habitatge i oferir més dades oficials sobre el mercat residencial.

La intenció del ministeri és convocar una conferència sectorial per tancar un acord conjunt, però tenint en compte les reticències d'alguns governs autonòmics del PP, com és el cas de la Comunitat de Madrid, el ministeri prioritzarà les negociacions de forma "bilateral", expliquen les mateixes fonts.