Habitatge
Economia Immobiliari 10/05/2023

Un de cada dos llogaters està en risc de pobresa

El Banc d'Espanya adverteix de la sobrecàrrega dels preus dels lloguers sobre els ingressos de les famílies

4 min
Imatge d’arxiu d’una manifestació contra el preu abusiu dels lloguers.

Madrid / BarcelonaGairebé la meitat dels llogaters d'Espanya estan en risc de pobresa o d'exclusió. Aquesta és una de les demolidores conclusions de l'Informe anual 2022 del Banc d'Espanya, publicat aquest dimecres. En concret, l'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos constata que l'any 2021 un 48,9% dels llogaters de tot l'Estat estaven en aquesta situació. La xifra situa Espanya com el país de la Unió Europea amb un percentatge de llogaters en situació de vulnerabilitat més elevat. Al conjunt de la UE, els llogaters que estan en aquesta situació freguen el 30% del total. És a dir, gairebé 20 punts percentuals menys.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Un dels motius principals que hi ha darrere d'aquest escenari és que els lloguers han crescut molt més que les rendes de treball, és a dir, dels ingressos, segons assenyala el Banc d'Espanya. Això condueix directament a incrementar la proporció de llogaters en risc d'exclusió social, així com de llars que perden capacitat de destinar part dels seus ingressos a béns i serveis que no siguin l'habitatge. El lloguer, doncs, es menja gran part dels ingressos: l'any 2021 un 41% dels inquilins dedicaven més del 40% dels seus ingressos a pagar l'habitatge, conclou el Banc d'Espanya. L'Estat se situa com el quart país de la Unió Europea pel que fa al percentatge d'ingressos que els llogaters dediquen a pagar l'habitatge on viuen (al conjunt d'Europa hi dediquen de mitjana un 12%).

De fet, la nova llei estatal d'habitatge situa en el 30% la despesa màxima que hauria de suposar el pes del lloguer sobre els ingressos de l'inquilí. A partir d'aquest llindar, la norma estableix que les comunitats autònomes i els ajuntaments podrien considerar la zona residencial com a "tensada" i, per tant, permetre la regulació dels lloguers per revertir la situació.

De país de propietaris a país de llogaters

El mercat immobiliari a Espanya en els últims anys ha viscut un clar traspàs de l'habitatge en propietat cap al de lloguer. La crisi financera, la precarietat laboral i l'enduriment de la concessió de crèdits hipotecaris van abocar gran part de la ciutadania a buscar una sortida residencial en l'arrendament. Destaquen, sobretot, les persones joves amb ingressos baixos que es desplacen a viure a la ciutat. A tall d'exemple, mentre que el 2002 la proporció de llars de lloguer era del 13%, l'any 2020 ja era del 20%.

"L'insuficient creixement de l'oferta [de lloguer] davant el fort increment de la demanda explicaria l'elevat dinamisme dels preus dels lloguers a partir del 2014", segons es desprèn de l'informe. En aquest sentit, el Banc d'Espanya celebra que la nova normativa estatal d'habitatge "posi èmfasi en el necessari increment de l'oferta d'habitatge de lloguer". L'altre gran problema d'Espanya és, precisament, tenir un dels nivells europeus més baixos de pisos destinats al lloguer social. L'organisme supervisor, però, tampoc s'està de llançar un dard al govern espanyol i, com ha fet en altres ocasions, adverteix sobre l'efectivitat de la regulació dels preus.

Llogaters cada vegada més vells

El del Banc d’Espanya no és l’únic informe que constata que "viure de lloguer et fa vulnerable", independentment dels estudis, la formació o la feina que tinguin els inquilins. L’Institut de Recerca Urbana de Barcelona, IDRA, també ha publicat aquest dimecres dades reveladores sobre el mercat del lloguer a Barcelona. Durant la seva presentació en societat, aquest nou think tank –format per economistes, sociòlegs i antropòlegs d’universitats de tot el món– ha assegurat que "el problema de l’habitatge no és un problema exclusiu dels col·lectius més vulnerables" i ha advertit de la greu situació d’exclusió en què es poden trobar les generacions de llogaters més grans. "Hi ha tota una generació que es jubilarà pagant uns lloguers més cars però ingressant menys amb la seva pensió. Cal pensar en mesures redistributives de la riquesa o tindrem una o dues generacions d’inquilins que viuran en condicions extremadament precàries", ha assegurat Jaime Palomera, director de l’àrea d’habitatge i ciutat de l’IDRA.

Segons una enquesta feta a Barcelona per aquest institut d’investigadors, els llogaters són cada vegada "més grans" i "viuen més temps de lloguer", sense esperances de passar al mercat de compra. El 65% dels llogaters de la capital catalana ja tenen més de 35 anys. De fet, la mitjana d’edat dels inquilins se situa actualment en els 40 anys. El 41% tenen entre 35 i 50 anys; gairebé el 16% ja tenen entre 51 i 64, i encara hi ha un 8% de llogaters que ja superen els 65 anys.

A més, només un 5,8% dels lloguers actuals són indefinits, fet que provoca una situació "de màxima inestabilitat", segons l’IDRA. Aquesta dada té una relació directa amb el fet que el 70% de les famílies que viuen de lloguer han canviat d’habitatge un o més cops en els últims cinc anys, 10 punts més que en l’anterior enquesta. "La gran mobilitat denota que hi ha inestabilitat, però és que, a més, 4 de cada 10 trasllats són dels que s'anomenen forçosos: les famílies no canvien d'habitatge perquè realment ho vulguin, sinó perquè pateixen una pujada del lloguer inassumible, perquè directament no els hi renoven sense cap motiu o perquè hi ha grans deficiències en el manteniment obligatori de l'habitatge o són objecte d'altres estratègies d’assetjament", concreta Palomera.

Sortir d’aquesta espiral precària, a més, està a l’abast de ben pocs. Segons l’enquesta, només el 20% dels actuals inquilins aspiren a poder comprar un pis en algun moment. I el 70% asseguren que mai heretaran un pis. Del 30% restant que sí que creuen que rebran algun immoble familiar, la majoria (més del 80%) especifiquen que l’herència serà compartida entre un o més germans.  

stats