Malson immobiliari a Cerdanyola del Vallès
Dues famílies de la localitat vallesana acaben al carrer malgrat una sentència que els reconeixia el dret a ser propietaris
BarcelonaEl 13 de febrer A.P. i la seva dona van ser desnonats del seu pis a Cerdanyola. Els seus veïns, l'E.V., el seu marit i els seus dos fills, passaran pel mateix tràngol el 10 de març. Són famílies amb capacitat econòmica per pagar el lloguer i tenen una sentència favorable que els reconeix el dret a ser els propietaris legítims dels seus pisos. Aquesta sentència, però, no es va executar pel traspàs de la propietat dels pisos entre dues empreses participades per CaixaBank. Ara, tot i el litigi obert a Madrid contra el traspàs, estan al caire del carrer.
El cas comença el 2011. Les famílies van entrar a viure a dos habitatges de la immobiliària Bons Edificis, a Cerdanyola del Vallès. Van signar un contracte de lloguer amb dret a retracte: si els pisos es posaven a la venda i ells oferien el mateix preu, tenien prioritat sobre la resta per fer efectiva la compra. Tres anys més tard, els promotors van deixar de pagar el crèdit i CaixaBank va adquirir les propietats a través d'una subhasta judicial.
De CaixaBank a Building Center
Just després d'adquirir els pisos, CaixaBank va traspassar la propietat a Building Center, una societat limitada participada al 100% per l'entitat bancària. A.P. i E.V. expliquen que mai se'ls va notificar aquell canvi de propietat, tot i que legalment se’ls havia d’haver informat perquè poguessin exercir el dret de retracte. El representant de Bons Edificis, la immobiliària inicial, va desaparèixer, i es van quedar sense saber a qui pagar el lloguer.
El jutjat de Cerdanyola, en resolució judicial, els va dir "que tenien dret a romandre a l'habitatge i que qui l'adquirís es posaria en contacte amb ells". Però segons expliquen a l'ARA, Building Center mai ho va fer. Els deixava paperets a la bústia, amb frases críptiques i un telèfon. Cap representant o contracte legal. Així van passar cinc anys, fins al 2019. En aquest període els llogaters no van pagar el lloguer perquè no sabien, expliquen, a qui fer-ho. Durant aquest temps es van intentar posar en contacte, sense èxit amb Building Center. Només en dates recents i com a recurs per evitar el desnonament, els llogaters van consignar al jutjat de Cerdanyola els 30.000 euros equivalents al cost dels lloguers.
De Building Center a Coral Homes
El maig del 2019, els afectats van rebre trucades de Building Center i de Coral Homes, una societat limitada creada un any abans per CaixaBank com a soci únic. Totes dues empreses asseguraven ser les propietàries dels habitatges i reclamaven el pagament del lloguer. A.P. i E.V. van comprovar a través del Registre de la Propietat de Cerdanyola que Building Center era el propietari dels seus pisos.
Va ser així que A.P. i E.V. van ser conscients del canvi de propietat de CaixaBank a Building Center, i en aquell moment van tramitar la demanda per exercir el dret de retracte. Entre el 2021 i el 2022 els dos retractes van ser reconeguts per l'Audiència Provincial de Barcelona. És a dir, els dos llogaters van passar a tenir dret a ser els propietaris dels habitatges. Però aquell no va ser el final d'aquesta kafkiana situació immobiliària.
E.V. va començar a pagar la hipoteca corresponent a l'habitatge i va dipositar els diners al jutjat perquè Building Center els acceptés. Però l'empresa s'hi va negar afirmant que els pisos eren propietat de Coral Homes. L'Audiència va dictaminar aleshores que per dirimir la titularitat dels immobles calia obrir una causa judicial.
Com que els llogaters conservaven el dret a retracte i Coral Homes té la seu a Madrid, A.P. i E.V. van obrir una nova causa judicial allà per declarar nul el traspàs dels habitatges entre immobiliàries. Totes dues famílies defensaven que, quan es va produir, el retracte en favor dels inquilins ja estava en marxa i, per tant, s’havia d’anul·lar el canvi de propietat de l'habitatge en favor de Coral Homes.
Ezequiel Varela, advocat dels afectats, ha demanat tant a Building Center com a Coral Homes el document oficial amb el traspàs de la propietat, però mai cap dels dos l'ha facilitat. En conversa amb l'ARA, fonts de CaixaBank asseguren que el traspàs es va fer el 2018. Varela els contradiu, dient que el 2018 el traspàs no estava inscrit en el Registre de la Propietat de Cerdanyola i que, per tant, no podia afectar tercers.
L'entitat bancària també explica a l'ARA que el traspàs de Building Center a Coral Homes es va fer mitjançant un traspàs d'accions i que en aquests casos "el Tribunal Suprem ha reconegut que no es pot exercir el dret de retracte, perquè no es pot realitzar la mateixa oferta per part del llogater".
Desnonament
La demanda es va presentar a Madrid el novembre del 2022. A.P. està pendent que es resolgui aquest any i E.V. té data per a l'audiència prèvia el 2026. Però el 2020 Coral Homes va llançar una ordre de desnonament per impagaments i el jutjat no va concedir cap pròrroga als llogaters. A.P. va intentar contactar amb Coral Homes per arribar a un acord mitjançant el pagament del lloguer o la compra de l'habitatge, però no va trobar resposta. És així com les dues famílies afectades han arribat al desnonament: una ja l'ha viscut i l'altra s'hi enfronta d'aquí a poques setmanes.
Coral Homes no ha volgut donar la seva versió sobre el cas a l'ARA. Pel que fa a CaixaBank, argumenta que només posseeix avui un 20% de les accions de Coral Homes i que no s'encarrega de la seva gestió.
