El preu del lloguer baixa un 6,4% a Barcelona i un 3,7% en les zones tensionades des del topall

BarcelonaEl preu del lloguer dels nous contractes de lloguer –no de tot el mercat– ha baixat un 6,4% a Barcelona i un 3,7% en l'últim any en el conjunt dels 140 municipis que es van declarar inicialment zones tensionades i que, per tant, estaven sotmesos a la contenció de rendes aplicada des de mitjans de març de l'any passat. Aquesta limitació està contemplada en la primera llei estatal d'habitatge de la democràcia, aprovada el maig del 2023.

Són dades que aquest divendres han donat a conèixer la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en una roda de premsa des de la capital catalana, just quan es compleix un any des de l'entrada en vigor de la limitació del preu del lloguer. "Aquestes bones dades avalen les polítiques que hem desplegat des del Govern de Catalunya amb la col·laboració del govern d'Espanya. La primera conclusió és que la contenció de rendes ha permès tenir unes primeres dades positives", ha defensat Paneque. A tot Catalunya, els preus han baixat un 3,3%.

La consellera també ha assegurat que el nombre de contractes vigents ha augmentat en 3.070 unitats durant el quart trimestre del 2024 i en 8.697 contractes en el conjunt de l'any. A la ciutat de Barcelona s'han comptabilitzat 416 contractes vigents més. "Cada mes hi ha hagut 1.000 nous contractes des que tenim declarada les zones de mercat tensionat", ha dit Paneque, que també ha volgut recordar la feina feta pel Govern anterior, presidit per Pere Aragonès: "És just també que hi hagi aquest reconeixement a la feina ben feta del govern anterior".

Aquesta "estabilització" de contractes, que implica que hi ha menys rotació de llogaters al mercat, és rellevant perquè contrasta amb les dades publicades per l'Incasòl el tercer trimestre de 2024, que recollia una reducció del nombre de contractes vigents a Barcelona de juliol a setembre en comparació amb el segon trimestre.

Missatge als governs del PP i als propietaris

La ministra d'habitatge ha defensat que aquestes dades signifiquen que la llei d'habitatge "funciona" i que és útil a l'interès general, i ha anat més enllà en demanar als partits polítics, i especialment al PP, que deixi de vetar aquesta legislació. "Han fallat els pregoners de l'apocalipsi", ha dit.

"Ara que té la benedicció del Tribunal Constitucional, [que el PP] ordeni allà on governi a complir de cap a cap la llei d'habitatge perquè, tal com passa a Barcelona, puguin abaixar els preus a ciutats com Madrid i Màlaga", ha dit la ministra, en referència a la sentència que ahir va avalar el decret català per regular els pisos turístics. Rodríguez també s'ha dirigit als propietaris: "Demano als propietaris que baixin un 5% el lloguer perquè podran bonificar-se fins a un 90% de l'IRPF. Per exemple, un pis de 1.100 euros implica que el propietari podria bonificar-se 600 euros de mitjana, igual que els seus inquilins", ha dit.

En aquest sentit, Collboni ha dit que "és un fracàs" de les comunitats autònomes governades per la dreta que volen aplicar la llei d'habitatge i no se'ls permet per una decisió partidista. "El fracàs és seu, no d'aquesta llei", ha dit.

Dades dels 140 primers municipis

Aquestes xifres fan referència només als primers 140 municipis declarats com a zona tensionada, i no als 131 municipis nous que es van declarar més tard, i que eleven fins a 271 el total de localitats catalanes considerades com a zones tensionades, on viuen 7 milions de persones, el 90% de la població de Catalunya. Fins ara, les dades que coneixíem sobre l'impacte del topall de preus les havia publicat la Generalitat a partir de les fiances de lloguers dipositades a l'Incasòl: al segon trimestre del 2024 les rendes van baixar un 5,2% a Barcelona i un 5% a les zones tensionades, i al tercer trimestre, el preu del lloguer va contenir-se, amb un increment del 0,14% a la capital catalana i va caure un 1,1% al conjunt de Catalunya. Precisament, Paneque ha dit aquest divendres que el preu del lloguer va caure un 1,6% interanual al quart trimestre a Catalunya, segons les fiances de l'Incasòl.

Aquest topall als lloguers actua només en les zones tensionades i ho fa a través de dues vies: per una banda, conté el preu del lloguer de tots els nous contractes, els quals no poden augmentar respecte al contracte anterior. Per l'altra, obliga als grans tenidors —a Catalunya són tots els propietaris amb cinc o més immobles— i a tots els pisos que es posin al mercat de lloguer per primera vegada en cinc anys, a respectar l'índex de referència dels preus.

I el lloguer de temporada?

El lloguer de temporada, que s'ha disparat des de l'aplicació de la llei d'habitatge amb l'objectiu d'eludir precisament el topall de preus, ha continuat creixent en aquest període. En tot l'any passat, Catalunya va registrar 4.187 contractes de temporada més respecte a l'any anterior, un 44,9% més.

El Govern ha destacat, però, que aquestes dades representen menys del 15% de nous contractes de lloguer que es formalitzen. Per la seva banda, la ministra Isabel Rodríguez ha apuntat que aquesta modalitat de lloguer s'està disparant igual a Madrid, on no estan baixant els preus de forma generalitzada.

Actualment, el govern espanyol ha creat un registre lloguers de temporada que es troba en període de proves i que veurà la llum el juny, mentre que a Catalunya, Govern i comuns van pactar a principis d'any un règim sancionador per multar els propietaris que usin aquesta modalitat de forma fraudulenta, i que el Parlament va avalar a finals de febrer. En l'anterior legislatura, PSC i Junts van tombar al Parlament un decret llei del Govern d'ERC aprovat el dia abans que arrenqués la campanya electoral.