Treballadors públics
Economia 12/11/2021

Ets interí? Així t'afecten els canvis de la futura reforma

El govern espanyol preveu aprovar la llei d'estabilitat del sector públic abans que acabi l'any

4 min
interins

MADRID / BARCELONALa llei per a la reducció de la temporalitat del sector públic encara la recta final abans de la seva aprovació definitiva. Aquest dijous, el govern espanyol, format per PSOE i Unides Podem, va arribar a un acord amb ERC i el PNB per introduir-hi dues noves disposicions que preveuen que les administracions públiques convoquin amb caràcter excepcional un concurs de mèrits per "fer aflorar i consolidar" els llocs de treball públics temporals ocupats durant com a mínim sis anys per interins o, dit d'una altra manera, que les places temporals que faci més de sis anys que estan ocupades de forma ininterrompuda passin a ser definitives sense que calguin oposicions. Ara bé, hi ha lletra petita:

A quins interins afecten les últimes novetats?

Als interins que des d'abans de l'1 de gener del 2016 ocupen una plaça temporal que hauria de ser estructural i que no té titular. Per tant, tenint en compte que la normativa entraria en vigor l'1 de gener del 2022, que faci sis anys que ocupen aquell lloc de treball "de forma ininterrompuda". Les administracions, doncs, hauran de convocar, pel sistema de concurs de mèrits, aquestes places de caràcter temporal per convertir-les en estructurals.

El focus, doncs, no es posa en les persones sinó en les places i en les seves casuístiques. Si un interí està ocupant una plaça que ja té titular no es veurà afectat. El coordinador de l'àrea pública de CCOO, Manel Pulido, ho exemplifica a l'ARA amb el seu propi cas. Ell té plaça com a professor, però mentre està al sindicat la seva plaça l'ocupa un interí. Per tant, aquesta plaça no sortirà a concurs de mèrits, perquè ja té titular: l'interí, encara que faci més de sis anys que estigui fent docència en aquell institut, tampoc passarà a ser funcionari. 

¿L'interí que ara ocupa la plaça passarà a ser funcionari?

En la majoria de casos és probable que sigui així, però hi pot haver excepcions perquè aquest traspàs no serà automàtic, sinó que hi haurà un concurs de mèrits previ, al qual podran presentar-se altres interins. Pulido posa d'exemple el següent cas: imaginem que surt a concurs una plaça d'arxiver a l'Ajuntament de Barcelona que fins ara era temporal i s'hi presenta la persona que l'ha ocupat des de fa sis anys, però també un arxiver de la UAB que també està en situació d'interinatge i que porta 20 anys al seu lloc de treball. Tenint en compte els mèrits i l'experiència, podria ser que la plaça fos finalment per al treballador de la UAB.

Quantes places estan en joc amb aquesta proposta? 

Ara mateix aquesta és una xifra gairebé impossible de saber. Tant la Generalitat com el ministeri d'Hisenda i Funció Pública asseguren que no les tenen comptabilitzades. "L'objectiu és fer aflorar places que no estaven registrades, és a dir, que estan pressupostades i ocupades, però no estan incloses en les relacions de lloc de treball", explica la diputada d'Esquerra Republicana al Congrés Pilar Vallugera, que afegeix que un cop es converteixin en places estructurals sí que es registraran. També CCOO assegura, fruit de les diferents situacions explicades anteriorment, que és impossible saber-ne el nombre.

Amb tot, el que sí que està clar és que a Catalunya s'haurien de convertir en estructurals 100.000 places ocupades temporalment (faci sis anys que estan ocupades o no) per arribar al 8% de temporalitat que van acordar govern central i sindicats. Actualment, al Principat hi ha 120.000 places interines a tota l'administració, comptant les empreses públiques.

¿El concurs de mèrits serà restringit? 

Fonts del sector públic asseguren que la mesura té un doble perill: que es facin bases de concurs molt restrictives perquè la persona que hagi ocupat la plaça en qüestió acabi sent funcionari, cosa que seria "fàcilment impugnable", o tot el contrari, que les bases siguin tan àmplies que provoquin un efecte crida. "S'ha anat amb peus de plom", apunta Vallugera, que assegura que no serà un concurs de mèrits restringit, per bé que l'experiència de la persona tindrà un pes important en la decisió final. Cada administració haurà de desenvolupar la seva pròpia norma per fer el concurs.

¿És legal aquesta nova mesura? 

"Aquest procés de consolidació de les places ha de tenir totes les garanties jurídiques i no pot pecar de voluntarisme. A vegades es volen fer coses que legalment no es poden fer", ha apuntat el secretari general de CCOO, Unai Sordo, aquest divendres, per bé que ha vist amb bons ulls els canvis. Mesures així ja han aixecat dubtes jurídics perquè a l'administració pública l'accés s'ha de regir "per mèrits constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat", recorda el catedràtic en dret laboral de la UB Jordi Garcia. Per aquest motiu, una transformació automàtica d'interí a funcionari "és jurídicament impossible". Hi ha d'haver, afegeix, un concurs que "no estigui fet a mida" perquè pot desencadenar un seguit de recursos que impugnin els processos.

Per al catedràtic, el problema és més de fons que jurídic: "La situació és anòmala. Les administracions no l'haurien d'haver permès", reflexiona, i afegeix que és això el que ha portat a l'escenari actual de "bloqueig". D'una banda, l'única manera de solucionar-ho és posar en marxa els concursos corresponents a través d'un sistema objectiu, apunta, "però hi ha treballadors [interins] que portent molts anys en una plaça que reivindiquen, i això a vegades no encaixa amb la llei", afegeix.

Què passa amb els interins de menys de sis anys?

Per als interins que no entrin dins aquests paràmetres, les administracions públiques podran convocar concursos d'oposició extraordinaris amb un pes de fins al 40% pel que fa a l'experiència. A més a més, seran concursos en què les fases no seran eliminatòries entre si.

Per què es regula ara? 

A l'Estat, el personal amb contracte temporal ja se situa al voltant del 8%, però es dispara fins al 30% de mitjana en el cas de les comunitats autònomes, i als ajuntaments és del 13%. Per això, fa anys que Brussel·les pressiona Espanya perquè redueixi la taxa d'interins al sector públic i, de fet, aquesta és una de les recomanacions recurrents de la Comissió Europea en els informes econòmics d'Espanya.

L'executiu de Pedro Sánchez va incloure el canvi normatiu del sector públic a la llista de reformes del pla de recuperació i resiliència, amb el compromís d'impulsar-lo abans del 2022. Per això, el govern espanyol no preveu cap escenari en què la llei no estigui aprovada abans que acabi l'any. En joc hi ha l'arribada dels fons europeus antipandèmia.

stats