ANÀLISI

El jutge imputa Deloitte i el seu soci Celma per Bankia

L'auditora va donar el vistiplau a uns comptes falsos en la sortida a borsa del 2011

El jutge Fernando Andreu està ultimant els últims detalls de la instrucció sobre la sortida a borsa de Bankia. I ahir va dictar una providència tan concisa com contundent: " Dada cuenta, visto el estado de las presentes actuaciones, recíbase declaración en calidad de investigados al Representante Legal de Deloitte S.L. y a D. Francisco Celma Sánchez, el próximo día 20 de junio de 2016 a las 9.00 horas…" El jutge sembla seguir allò de Gracián de " lo bueno, si breve, dos veces bueno". Durant la causa de Bankia, Andreu ha cursat moltes citacions d’imputats a través d’una providència, que, per definició, a diferència d’una interlocutòria, no requereix estar motivada.

Francisco Celma és el soci auditor de Deloitte responsable dels comptes de Bankia, resultat de la fusió de set caixes d’estalvis, amb què l’entitat va sortir a la Borsa de Madrid el 20 de juliol de 2011. Però el jutge no es limita a citar Celma: a més,  convoca el representant legal de la persona jurídica, Deloitte.

Durant les últimes setmanes, l’empresa auditora, ben informada, havia fet córrer que la Fiscalia Anticorrupció proposava al jutge que Celma tornés a declarar per respondre a les dures afirmacions contingudes en els informes dels pèrits judicials Víctor Sánchez i Antonio Busquets, lliurats el 30 de març.

En realitat no era així. La Fiscalia va haver de pronunciar-se sobre dos informes que li va enviar el jutge Andreu. Un era de l’acusació popular 15MpaRato; l’altre, de la Confederació Intersindical de Crèdit. En tots dos escrits es demanava al jutge citar a declarar en qualitat d’investigats Celma i Deloitte.

La Fiscalia va informar-ne favorablement, però va mantenir el seu escrit en reserva. Tampoc el jutge ho va fer arribar a les parts. Però cercles pròxims als auditors van començar a fer de lobi en mitjans afins. Venien la següent idea: que la Fiscalia volia que Celma respongués als pèrits judicials, que apareixen, en molts mitjans, com els dolents de la pel·lícula.

La Fiscalia, en rigor, va informar favorablement a la petició de citar Celma i Deloitte, segons asseguren a l’ARA fonts de l’Audiència Nacional. I no precisament "per respondre" als pèrits judicials, els també inspectors del Banc d’Espanya Sánchez i Busquets, sinó perquè els indicis d’irregularitat desborden la causa.

Una primera multa milionària

En realitat, el jutge Andreu té coneixement d’indicis delictius molt abans de l’informe dels pèrits Sánchez i Busquets. L’expedient de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) a Deloitte i al seu soci Celma (12 milions de multa pendents de pagament) el setembre de 2014 ja descrivia i desestimava els arguments dels auditors.

En el fons, tant Deloitte com Celma, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) estan en el mateix vaixell amb l’excusa que la sortida a borsa de Bankia era una operació d’estat. No podia naufragar. Tothom hi havia de posar el seu granet de sorra.

En l’expedient de l’ICAC, Deloitte es justificava dient que totes dues institucions li van demanar que fes l’informe favorable als comptes i a la sortida a borsa. Va tenir l’audàcia de solicitar a l’ICAC que es dirigís a la CNMV per comprovar que va ser així, cosa que l’Institut va descartar. ¿Com havia de preguntar a la CNMV i al Banc d’Espanya si s’havia sol·licitat a l’auditor que fos un còmplice en un tripijoc?

Amb Deloitte i Celma citats, queda encara per definir què es fa amb la CNMV i el Banc d’Espanya. El pèrit Sánchez assenyala que la CNMV va aprovar un fullet amb falsedats. Es van camuflar pèrdues de 7.619 milions i es va "vendre fum": "provisions genèriques pendents d’assignació" de 6.913 milions. En canvi, "es podia obtenir dels auditors totes les informacions o documents que fossin necessaris".

Busquets escriu: "La sortida a borsa de Bankia va ser fraudulenta perquè els estats financers inclosos en el fullet d’emissió incomplien la normativa. El fullet d’emissió informava d’unes cobertures [provisions genèriques no assignades] per als crèdits que eren falses".

Més continguts de