Kirchner té via lliure per explotar Vaca Muerta

Buenos AiresL'Argentina té 5.000 quilòmetres de punta a punta, des de La Quiaca, al nord, a la frontera amb Bolívia, fins al sud més austral d'Ushuaia, a la Terra del Foc. Són milers de quilòmetres en els quals no falta una cosa: estacions d'YPF, distribuïdes estratègicament per abastir tot el territori nacional. Trobar una YPF enmig de la Patagònia o bé entre les terres àrides de Salta o Tucumán és quasi com arribar a un oasi enmig del no-res. És tan intens i profund l'arrelament i el sentiment de la majoria dels argentins cap a l'exfilial de Repsol que la manera genèrica de referir-se a una estació de servei a l'Argentina és "una YPF", una metonímia que serveix, per exemple, per dir "Posarem benzina a la pròxima YPF", encara que sigui d'una altra companyia.

Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF) va ser fundada el 1922 com a empresa estatal. És la tercera petroliera més gran de Sud-amèrica i dóna feina a més de 45.000 persones. L'any 1992 la companyia va ser privatitzada durant la presidència de Carlos Menem, enmig d'un fort corrent neoliberal que també va afectar altres icones estatals argentines com Aerolíneas Argentinas, també recuperada per la Casa Rosada en una expropiació al grup Marsans fa poc més de 4 anys. El 1999 el 97% de les accions d'YPF van ser comprades per Repsol mitjançant una opa. Fa un any i mig la Casa Rosada va decretar-ne l'estatització, la recuperació "per a tots els argentins", segons destaca sempre que pot la presidenta Cristina Fernández de Kirchner.

A l'Argentina és quasi impossible trobar algú, ja sigui entre els ciutadans o bé entre la classe política o empresarial, que estigui en contra de la nacionalització d'YPF. Els argentins estan d'acord que YPF torni a ser estatal, una icona, una empresa històrica que mai hauria d'haver sigut privatitzada. Aquest és el sentiment de la societat argentina. No es qüestiona el fons de la nacionalització. L'oposició en bloc va votar a favor de la seva estatització quan es va dur al Parlament. Només alguns economistes i polítics parlen d'error en les formes, però no pas en el fons. Aquest és el cas, per exemple, del líder opositor conservador i alcalde de Buenos Aires, Mauricio Macri, que ara considera "positiu" l'acord entre el govern argentí i Repsol. "El dèficit energètic ha crescut i això encara ens ha aïllat més del món, i començar a resoldre aquest problema és positiu", sosté.

Dèficit energètic

Fa uns anys que l'Argentina no té equilibrada la seva balança energètica. Pateix un greu dèficit, i això, en un país productor de petroli, no s'acaba d'entendre. La diferència entre el combustible que importa i el que exporta durant aquest 2013 ha assolit una xifra rècord de 5.792 milions de dòlars (4.275 milions d'euros), més del doble que en tot l'any anterior. Aquest immens forat és el que es menja les divises del banc central, que van baixar des dels 52.654 milions de dòlars disponibles el gener del 2011 fins als 32.000 d'ara. Per revertir el dèficit energètic, l'Argentina necessita explotar urgentment el gran jaciment de combustibles no convencionals de Vaca Muerta. Això li permetria al país sud-americà aconseguir la independència energètica. D'aquí, doncs, l'expropiació d'YPF a Repsol i d'aquí la necessitat ara de tancar la ferida oberta entre Buenos Aires i Madrid. YPF necessita socis capitalistes i també aliats tecnològics a Vaca Muerta. Ja n'ha aconseguit un, Chevron, i ara està a punt de tancar un acord amb Pemex, la petroliera mexicana accionista de Repsol.

Dels plans de Repsol per canviar els rètols a la bandera

En els primers anys de propietaris d'YPF, a partir del 1999, els directius de Repsol es van plantejar unificar les marques Repsol i YPF i implementar-ho a Espanya i l'Argentina. Es tractava de canviar els rètols de milers d'estacions de servei YPF per afegir-hi la marca Repsol. El pla va haver de ser descartat davant el perill que corria la petroliera espanyola de ser atacada. I és que amb els símbols nacionals argentins no s'hi juga. Després de la nacionalització fa un any i mig, la marca YPF ha sigut complementada amb una bandera argentina. Torna així a ser nacional una empresa que pels argentins no s'hauria d'haver privatitzat mai.