L'immobiliari deixa enrere la pandèmia: rècord de venda d'habitatges des de la bombolla

BarcelonaEl mercat immobiliari pren força amb la recuperació de gairebé tots els seus subsectors, sobretot el residencial, les oficines i el logístic. Hi ha alguns elements que ho mostren, com l'augment de la superfície llogada d'oficines i de naus logístiques, però també l'augment de les operacions de venda d'habitatges. Un augment que afecta tant els pisos nous com els de segona mà i, a més, amb la tornada dels compradors i els inversors estrangers.

L'Institut Nacional d'Estadística ha publicat aquest dijous les dades de compravenda d'habitatges. Tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat no només ja s'han superat els nivells prepandèmics, sinó que ha sigut el millor mes de febrer des del 2007, just abans de l'esclat de la bombolla immobiliària. Segons l'INE, la venda d'habitatges va augmentar un 22,4% al febrer a Catalunya en comparació amb el mateix mes de l'any passat, fins als 7.934. És el millor febrer des del 2007 (aleshores van ser 11.466 habitatges). Del total, 7.412 eren habitatges lliures i 522 eren de protecció oficial, mentre que 1.395 eren nous i 6.539 de segona mà. Al conjunt de l'Estat, la compravenda d'habitatges va pujar un 24% més al febrer, fins als 53.623, també la millor dada des del 2007.

Ferran Font, cap d'estudis del portal Pisos.com, té clar que aquestes xifres mostren que "no hi ha rastre de la pandèmia" i apunta que el mercat manté un dinamisme no vist en una dècada. Però adverteix que s'haurà d'estar alerta els pròxims mesos a alguns factors, com la situació geopolítica o "els canvis en la política de tipus del BCE que encareixen les nostres quotes hipotecàries, així com l'aplicació de la llei de l'habitatge o l'efectivitat dels fons Next Generation".

Un factor ajuda a reanimar el mercat residencial a Barcelona: el retorn dels compradors estrangers i els inversors de fora. Les compres d'habitatges per part de ciutadans estrangers es van disparar un 41% el 2021, segons ha informat el Col·legi Notarial de Catalunya. La vicedegana d'aquesta corporació professional, Raquel Iglesias, indica que aquest creixement està estretament vinculat a la caiguda de l'any anterior per culpa del covid, però "posa de manifest un cert retorn a la normalitat". Segons el Col·legi, i malgrat aquest impacte de la pandèmia, la compravenda d'habitatges per part d'estrangers a Catalunya quasi s'ha triplicat i ha passat de 6.216 operacions el 2011 a 17.493 el 2021. Els francesos continuen sent els principals impulsors d'aquest mercat, amb un 47% del total, seguits dels alemanys, amb un 11%.

Els notaris no són els únics que han notat aquest retorn dels compradors estrangers. Iñaki Unsain, president de l'Associació Espanyola de Personal Shopper Immobiliari (AEPSI), assegura que les grans carteres immobiliàries internacionals tornen a Barcelona. "La relació qualitat-preu dels habitatges de la ciutat és un dels al·licients més grans entre els [inversors] internacionals". L'Eixample, sobretot, però també les Corts i Sarrià-Sant Gervasi són els districtes més atractius per a aquests compradors. Un estrangers que, si tenen un alt poder adquisitiu, busquen propietats fora de mercat, és a dir, habitatges d'alt estànding que no surten en anuncis dels portals immobiliaris. Són compradors que busquen habitatges molt especials i la màxima confidencialitat.

Inversió rècord

Són diversos els informes que mostren la recuperació del mercat immobiliari. L'últim, publicat aquest mateix dijous de BNP Paribas Real Estate, indica que Espanya es dirigeix cap a un any rècord històric d'inversió en el sector, que vorejarà els 15.000 milions d'euros enguany. El primer trimestre, segons aquest informe, s'ha tancat amb una inversió de 3.680 milions d'euros, el segon millor trimestre dels últims tres anys i el quart de la sèrie històrica.

El conseller delegat de BNP Paribas Real Estate, Borja Ortega, destaca que les expectatives per al 2022 "són molt optimistes" i assegura que hi ha interès dels inversors en tots el subsectors, però "es preveu una activitat molt elevada en els segments del living, oficines i locals comercials", entenent per living tant els habitatges com els hotels, residències d'estudiants i de la tercera edat. De fet, aquest segment ha centrat el 56% de tota la inversió a Espanya i destaca una operació a Barcelona: la compra pel fons Patrizia de 1.500 habitatges de lloguer a la capital catalana per uns 600 milions d'euros.

Pel que fa al mercat d'oficines a Barcelona, el primer trimestre s'han llogat més de 92.000 metres quadrats, un 6,5% més que el mateix trimestre de l'any passat, segons la consultora Cushman & Wakefield. En el mercat d'oficines, la consultora CBRE destaca el ressorgiment del centre de la ciutat, després d'uns anys de màxim protagonisme del 22@ i la plaça Europa. Tot i això, segons BNP Paribas, dels 178 milions d'inversió el primer trimestre, un 75% ha anat a la zona del 22@.

Respecte al sector logístic, tots els informes indiquen que és l'aposta dels inversors. "La voluntat inversora segueix ferma", explica Gerard Plana, director del departament industrial-logístic de Forcadell. A més, la manca de noves superfícies en la primera corona de Barcelona impulsa els preus del lloguer a l'alça. La disponibilitat d'espai és mínima, del 2,5% de tota la superfície, cosa que ha impulsat els preus del lloguer un 7%, fins als 7,5 euros per metre quadrat al mes, segons CBRE.