Mercat laboral
Economia 05/12/2021

L'oficina del futur

Els escriptoris arrenglerats són cosa del passat, ara es porten els bars i els espais comuns

The Economist
4 min
Oficines Alta Diagonal

Abans, l’oficina era un lloc al qual s’anava perquè tocava. Les reunions se celebraven en sales i en persona i la major part de l’espai estava ocupat per escriptoris. Ara, el regne de personatges com Dilbert i David Brent a la sèrie The office està amenaçat. La pandèmia ha fet que l’oficina hagi de competir amb el teletreball, i això suscita una pila d’interrogants sobre el disseny que hauria de tenir en el futur. D’entrada, plantegem-nos per a què serveixen les oficines. Abans eren un lloc on els treballadors feien la feina. Ara n’hi ha que conceben l’oficina com el nou espai per fer sortides o activitats d’empresa. La seva raó de ser és que la gent es reuneixi en persona per fer coses que el teletreball complica: establir relacions més profundes o col·laborar en temps real en projectes concrets. D’altres parlen de l’oficina com si es tractés d’una destinació, un indret que ha d’aconseguir que la idea de llevar-se més d’hora per tractar amb persones que podrien tenir el covid resulti atractiva.

Dit d’una altra manera, la distribució pensada principalment perquè els empleats treballin en escriptoris arrenglerats, cada dia al costat dels mateixos companys, sembla ancorada al 2019. Amb l’afluència de menys gent i l’èmfasi en la col·laboració, hi haurà menys escriptoris assignats a persones concretes. Per contra, hi haurà més zones comunes, batejades com a neighbourhoods (literalment, barris en anglès), en què els integrants d’un equip podran treballar plegats amb flexibilitat. El fet que hi hagi més escriptoris compartits obligarà a destinar espais a l’emmagatzematge de pertinences personals, de manera que els casellers podrien tornar a formar part de la nostra vida.

Per acostar els diversos equips, una de les tàctiques consisteix a dedicar una part més gran de l’oficina a exposar la feina de cada departament. D’aquesta manera, persones que no es troben mai al Zoom poden veure exemples del que fan els seus companys. Una altra opció passa per regar tothom de beguda. És d’esperar que es reservi més espai per a la vida social i les celebracions. Sembla que els bars situats en oficines faran fortuna. Robin Klehr Avia, de l’estudi d’arquitectura Gensler, explica que els demanen molts espais, com ara grans salons d’actes, en què els clients d’una empresa puguin viure “experiències”.

Els dissenys de l’oficina postcovid també han de fer possible el treball híbrid. Tant els participants virtuals com els que hi assisteixen en persona han de poder seguir les reunions. Proliferaran les càmeres, les pantalles i els micròfons. A les oficines de Nova York de Gensler hi ha minisales de reunions equipades amb una pantalla i, just a sota, una mitja taula que sobresurt de la paret amb lloc per a quatre o cinc persones col·locades de cara a la pantalla. La varietat serà un altre atribut de l’oficina del futur. És possible que els treballadors tinguin previst treballar en grup al matí però s’hagin de concentrar en alguna tasca a la tarda. Ryan Anderson, del fabricant de mobiliari Herman Miller, compara les diferències entre l’oficina prepandèmia i postpandèmia amb les que hi ha entre un hotel i un habitatge. Als hotels, les habitacions per a individus ocupen la major part de l’espai. En canvi, “l’habitatge es concep com un lloc on viurà una família durant anys, on es duran a terme moltes activitats diferents”.

Escriptoris amb rodes

De tot això es desprèn la necessitat de flexibilitat. Els punts de connexió per a portàtils no són més que un afegitó sense complicacions, però hi ha altres mobles d’oficina que són més difícils de reformar. Els escriptoris, per exemple, tendeixen a estar fixats a terra per un reguitzell de cables embolicats i per endolls. És molt possible que a l’oficina del futur hi hagi escriptoris amb rodes, que podrien casar bé amb tot l’alcohol extra. També és probable que les sales de reunions passin a ser més flexibles i a tenir parets que s’aixequen i llisquen.

Si la vida social i la flexibilitat són dos dels atributs de l’oficina postpandèmia, el tercer són les dades. Tant els administradors de finques com els directors de recursos humans voldran disposar de més dades per entendre l’ús que es fa de les instal·lacions i en quins dies i hores s’aplega més gent a l’oficina. Els treballadors reclamaran més dades sobre riscos per a la salut: la qualitat de la ventilació a les sales de reunions, posem per cas, o un rastreig de contactes adequat si un company de feina dona positiu de l'última variant del coronavirus.

En resposta a aquestes expectatives, circularà un cabal de dades més important, tant procedent de sensors situats als escriptoris o a l’enllumenat, com d’eines per reservar escriptori i aplicacions de gestió de visitants. La qüestió de la propietat de les dades relatives als ocupants de les oficines i els mecanismes de consentiment necessaris per recopilar aquesta informació està a punt d’esdevenir més urgent.

Les dues visions

Si ajuntem tots aquests elements, què n’obtenim? Si som de mena optimista, l’oficina del futur serà un entorn espaiós i de col·laboració que farà que desplaçar-se a la feina valgui la pena. Si tendim al pessimisme, serà un edifici ple de borratxos hipervigilats. En realitat, les consideracions d’ordre pràctic (quan venç el contracte de lloguer, les limitacions que imposa l’edifici, la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia) determinaran el ritme de les transformacions. Ara bé, passi el que passi, l’oficina ja no serà el que era.

stats