Economia 25/01/2018

L'atur puja a Catalunya al ritme més baix en cinc anys després de l'1-O

En el conjunt del 2017, Catalunya va ser la segona comunitat on més va baixar

Paula Solanas / Natàlia Vila
3 min

[Si mires aquest contingut des d'una apli d'un dispositiu mòbil, clica aquí per veure el gràfic]

El 2017 va ser un bon any des del punt de vista del mercat laboral català en comparació amb els precedents, tant per la reducció de l’atur com per la creació de llocs de treball. Durant tot l’any passat, el nombre de desocupats a Catalunya va baixar en 79.200 persones i la taxa d’atur catalana es va situar en el 12,6% -la més baixa dels últims deu anys-, segons les dades anuals que ahir va fer públiques l’Institut Nacional d’Estadística en l’últim a Enquesta de Població Activa de l’any. Catalunya es va situar així com la segona comunitat on més va baixar l’atur l’any passat, després d’Andalusia.

La situació de l’últim trimestre, però, és diferent. L’estadística d’aquests últims mesos s’esperava amb un interès especial perquè també recull l’impacte en el mercat laboral dels mesos més intensos del Procés. Entre l’octubre i el desembre, l’atur -que tradicionalment ja augmenta el quart trimestre respecte a l’anterior- sí que va pujar: en 3.600 persones a Catalunya i fins en 34.900 al conjunt d’Espanya. Tot i això, aquest repunt de l’atur és l’increment més baix a Catalunya en un quart trimestre des del 2013.

De fet, Catalunya no és ni de bon tros la més perjudicada. Madrid lidera el rànquing de comunitats on més va créixer l’atur després de l’1-O, amb 51.800 aturats més, seguida de Castella-la Manxa, amb 15.500, i les Illes Balears, amb 15.400 aturats més.

Amb l’ocupació passa el mateix. Entre l’octubre i el desembre es va ressentir perquè s’acostumen a destruir molts llocs de treball per la temporalitat associada a l’hivern. Tot i això, en aquest cas a Catalunya només es van destruir 400 ocupacions respecte al trimestre anterior: és la reducció d’ocupació més baixa de l’última dècada.

La indústria, motor de l’ocupació

L’ocupació és, de fet, l’indicador més esperançador d’aquesta última EPA a Catalunya, especialment per a un sector clau, el de la indústria. Els serveis van tornar a reduir-se l’últim trimestre, però en canvi el sector de la indústria va contractar 25.600 persones més que el trimestre anterior. Aquest augment suposa un 60% de tota la contractació industrial a Espanya i és el segon millor registre intertrimestral a Catalunya des que es fa la sèrie històrica. Només el supera el segon trimestre del 2014, quan la indústria va sumar 35.700 treballadors més respecte als tres mesos anteriors.

“La dada és notablement positiva perquè és generació de feina en el sector de l’estructura productiva que genera més valor afegit i més consistència de cara al futur”, assegura l’economista i vocal del Col·legi d’Economistes, Xavier Segura.

En conjunt, i en termes interanuals, el 2017 es van crear 113.600 nous llocs de treball a Catalunya: el ritme més alt des del 2005 (en plena bombolla immobiliària), quan se’n van crear pràcticament el doble (223.900 nous ocupats). De fet, pel que fa a creació d’ocupació, Catalunya se situa en la segona posició del rànquing després d’Andalusia.

Aquestes dades, però, no van satisfer ahir la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, que va centrar-se en el fet que les dades de “l’últim trimestre de l’EPA no són bones a Catalunya”. Segons la ministra, Catalunya no s’hauria de conformar sent la segona comunitat que més redueix l’atur i considera que les dades d’afiliació mostren que les convulsions del Procés van provocar la caiguda de l’últim trimestre.

“Encara que sigui andalusa -va dir Báñez-, m’encantaria que Catalunya fos la primera, perquè la societat catalana està compromesa per ser un motor de creació d’ocupació”, va assegurar. Per a Segura, en canvi, “les dades objectives de l’INE demostren que s’havia creat en l’imaginari la idea que després de l’1-O la comparativa seria molt desfavorable per a Catalunya; ara ja podem dir que les tesis més alarmistes no se sostenen”.

La tendència al conjunt d’Espanya és semblant a la de Catalunya: el quart trimestre no va ser el millor de l’any, però en conjunt l’atur va baixar en 471.100 persones i ara la taxa se situa en el 16,55%, la més baixa de la crisi (amb 3.766.700 aturats), i l’ocupació va créixer en 490.300 llocs de treball, malgrat que els sindicats van seguir denunciat ahir la precarietat d’aquests nous llocs de treball.

LES CLAUS

1. Què indiquen les dades de l’última EPA a Catalunya?

Les xifres tenen dues lectures: la trimestral i l’anual. Els últims tres mesos, després de l’1-O, l’atur va pujar i l’ocupació va baixar, però tot i això és un dels millors quarts trimestres de tota la crisi. En conjunt, el 2017 l’atur va baixar en 79.200 persones i es van crear 113.600 llocs de treball.

2. Per què és important que destaqui l’ocupació en la indústria?

Perquè és un sector tractor, és a dir, que acaba generant més llocs de treball en altres sectors i més valor afegit a l’economia productiva. L’últim trimestre Catalunya va generar el 60% dels llocs de treball a la indústria, amb 25.600 contractacions noves respecte al trimestre anterior.

3. Com valora les dades el govern espanyol?

La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va considerar ahir que les dades “no són prou bones” a Catalunya, tot i que és la segona comunitat que més atur ha reduït i més llocs de treball ha creat el 2017, per darrere d’Andalusia. Per a l’economista Xavier Segura, les dades de l’INE demostren que “les tesis alarmistes no se sostenen”.

stats