Banca
Economia  /  Macroeconomia 03/11/2022

El BCE adverteix que l'impost a la banca pot acabar afectant els clients

L'organisme es pronuncia el dia en què el Congrés de Diputats ha permès la seva tramitació

3 min
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, en una imatge del mes passat.

MADRIDEl Banc Central Europeu (BCE), a petició del Banc d'Espanya, ha elaborat una opinió sobre l'impost a la banca que vol aprovar el govern espanyol. En el dictamen fet públic aquest dijous, el BCE posa la lupa en un dels elements que més dubtes aixecava al voltant de la figura fiscal anunciada pel govern: ¿es pot evitar que la banca traslladi als clients el cost de l'impost D'entrada, no. Segons el BCE, tenint en compte el context actual d'augment dels tipus d'interès, la inflació, així com el deteriorament de les primes de risc, "sembla difícil diferenciar si el gravamen temporal [a la banca] es traslladaria de forma efectiva als clients o no".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

A més, l'organisme que presideix Christine Lagarde detecta que en la norma presentada per l'executiu "cal aclarir" quins mecanismes de verificació aplicarà la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per "garantir" que les entitats bancàries detallin als clients l'aplicació de nous costos. De fet, el BCE també recorda que els bancs poden reflectir en els preus dels préstecs bancaris "tots els costos pertinents, inclosos les consideracions fiscals, quan sigui procedent". L'organisme supervisor també assumeix que són "augments legítims" aquells derivats d'un augment dels costos diferents del gravamen temporal; un augment dels costos relacionats amb la cobertura de riscos, així com d'ajustos dels marges comercials.

Paral·lelament, el BCE es mostra força crític amb com s'ha dissenyat l'impost, en línia amb el que havia deixat entreveure el Banc d'Espanya, que ha estat qui, precisament, ha demanat l'opinió del Banc Central Europeu. En concret, el BCE apunta que troba a faltar elements com una "anàlisi exhaustiva de les possibles conseqüències negatives per al sector bancari", segons es desprèn del text que firma la mateixa presidenta Christine Lagarde.

L'organisme supervisor troba a faltar una anàlisi en què es detalli quin impacte pot tenir la figura sobre la "rendibilitat de les entitats de crèdit i financeres afectades i les condicions de competència del mercat". A ulls del BCE, aquesta anàlisi hauria de servir per determinar que l'aplicació de l'impost "no planteja cap risc per a l'estabilitat financera, la resiliència del sector bancari i la concessió de crèdits".

El govern manté els plans

Fonts governamentals treuen ferro a l'assumpte i recorden que l'informe del BCE "no és vinculant". "El BCE no emet una opinió en contra de l'impost, fa recomanacions i es pronuncia sobre aspectes tècnics de la norma que considera necessari aclarir". "Es tracta de consideracions rellevants per a qualsevol impost d'aquest tipus que es poden desenvolupar en un altre país. Totes van ser considerades pel govern abans de fer la proposta", afegeixen les mateixes fonts.

Amb tot, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha afirmat que no modificarà l'impost a la banca malgrat les advertències del Banc Central Europeu. En declaracions als passadissos del Congrés aquest dijous a la tarda, Montero ha respost que el text que el crea ja planteja "que no es pot repercutir" el cost en els clients.

Precisament, aquest dijous el Congrés de Diputats ha votat l'única esmena a la totalitat presentada sobre l'impost a la banca i les energètiques, que es tramiten de bracet. El govern espanyol tenia el suport dels seus socis habituals, ERC, el PNB i EH Bildu perquè l'esmena a la totalitat no tirés endavant i poder, així, presentar esmenes parcials. La nova figura fiscal es va tramitar a l'estiu i la intenció és que entri en vigor aquest any i es comenci a cobrar a partir del 2023. Seria una mesura temporal perquè a priori només estarà en vigor dos anys i els diners que es recaptin han de servir al govern espanyol per cobrir les despeses econòmiques per fer front a les conseqüències de l'actual crisi de preus i energètica.

stats