Consellers d'Economia units pel finançament

BarcelonaPer a un millor creixement cal apostar per les bateries per emmagatzemar les energies verdes o atraure el talent, però la clau per al futur és un finançament més just. Hi ha coincidència entre la consellera d'Economia, Alícia Romero, i tres dels seus predecessors de diferents famílies polítiques, que tenen clar que hi ha aspectes en els quals hi pot haver un consens ampli.

Ho han constatat durant la jornada La Catalunya que volem, organitzada per la Fundació Economia i Empresa, al Col·legi d'Economistes de Catalunya. D'aquesta manera segueixen la línia marcada el gener de l'any passat per tres expresidents, Artur Mas (CiU), José Montilla (PSC) i Pere Aragonès (ERC), també al Col·legi d'Economistes. Els exconsellers d'Economia Antoni Castells, que va ocupar el càrrec pel PSC als governs de Pasqual Maragall i José Montilla (2003-2010); Jaume Giró, proposat per Junts al primer executiu de Pere Aragonès (ERC) (2021-2022), i Natàlia Mas, per ERC, al segon executiu d'Aragonès (2022-2024), consideren que el finançament és una de les peces clau per progressar. Un cop fora de la política activa, al marge de tàctiques i estratègies partidistes, es fa més fàcil coincidir i parlar clar.

En aquesta línia, Giró afirma que el finançament "és el principal problema" al qual ens enfrontem que, a més, "és crònic i endèmic", especialment en l'actualitat "per raons demogràfiques i sociològiques". Defensor de la màxima autonomia de gestió, és realista pel que fa a alguns dels objectius de l'acord d'investidura del PSC i ERC: "Avui l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no està preparada per recaptar tot l'IRPF. Necessita temps". Els mateixos republicans han esborrat aquesta fita com a línia vermella.

També Castells ho admet, però afirma que cal posar-se a treballar per poder aconseguir-ho en el futur perquè "no és impossible que l'ATC estigui preparada". Natàlia Mas, que va estar al govern que va dissenyar la proposta del finançament singular, alerta que el problema del dèficit fiscal no es resol només amb el model de finançament, sinó també amb la reducció del deute del fons de liquiditat autonòmica (FLA) o un finançament específic de les competències pròpies de Catalunya, com ara els Mossos, les presons o la llengua. Tots aplaudeixen el pas fet amb la creació del consorci per a les inversions, que en tot cas haurà de ser avalat, com el finançament, pel Congrés.

I, des de l'òptica que els dona l'experiència com a gestors de les finances catalanes, advoquen per "passar dels plans als projectes concrets", segons Castells. Per a Giró calen majories polítiques àmplies per fer-ho possible i apostar pels sectors estratègics als quals ja tenim un pes important, com la salut, la biotecnologia o la indústria. I Natàlia Mas recorda que "Europa i Catalunya han de continuar sent el que són" i reforçar-se on ja són forts.

Línies de país

La moderadora del debat entre exconsellers, Aurora Catà, els ha recordat la importància del consens perquè entre tots tres representen forces polítiques que sumen el 70% dels vots a Catalunya. Romero, abans del debat, també ha defensat una Catalunya amb esperança i optimisme, en la qual no imperi estar sempre indignats.

Igualment, Giró reconeix que, igual com quan perd el Barça no sempre és per culpa de l'àrbitre, tampoc sempre és responsabilitat dels altres que no s'executin totes les inversions. Castells, seguint la tesi, defensa el lideratge polític per avançar. "Hem de dir les coses que s'han de dir. Que si volem descarbonitzar no podem tancar les nuclears o que la línia de molt alta tensió, la MAT, és indispensable. El lideratge vol dir coratge", ha assegurat l'exconseller, que ha remarcat la necessitat de posar-se d'acord en temes com Rodalies, les renovables o la MAT. "Un país necessita un grup dirigent que té clar quin país vol, que comparteix unes idees bàsiques", afirma.

El que és evident, segons Mas, és que "no hi ha un futur predeterminat sinó condicionat a allò que fem avui". Per això s'ha d'avançar en el finançament i resoldre dèficits. També Giró considera que s'ha de fugir del victimisme. "El país necessita projectes estratègics de transformació, horitzons temporals extensos i acords polítics amplis. Sense això no es poden afrontar els canvis que necessita el país. Molts dèficits com el fiscal o d'inversions els tenim de fa més de 25 anys. El que és nou és una actitud de queixa i inacció", afirma. També, de nou des del realisme, admet que el dèficit fiscal potser es reduirà, però probablement no arribarà a desaparèixer del tot.

Mas afegeix que, en matèria d'infraestructures, "no cal només obra nova, sinó també manteniment per evitar depreciació del que tenim". I això requereix, afirma, una quantitat equivalent a l'1% a l'1,5% del PIB. A més d'assegurar que l'Estat executi una bona part de les inversions que pressuposta, s'han de desplegar les energies renovables, invertir en xarxes, en interconnexions amb Europa, l'autoconsum industrial i apostar per les bateries, que són i seran tan importants com ho van ser i ho són el petroli o els xips.