Els joves hauran d'endarrerir l'edat de jubilació si volen una bona pensió

MadridLa durada de la carrera laboral té un impacte directe en la prestació per jubilació que una persona rep un cop deixa de treballar i, de retruc, en el fet que es vegi abocada a posposar o endarrerir la sortida de l'etapa laboral durant més anys. De fet, per poder-se jubilar cal haver cotitzat un mínim d'anys, a més de tenir l'edat legal per ser pensionista. Però hi ha tot un seguit de condicionants que dificulten aquest camí, sobretot entre els joves actuals. Un d'ells és el fet d'entrar més tard al mercat laboral, com constata un estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) i la Fundació BBVA.

"La incorporació més tardana dels joves al món laboral, amb una taxa d'ocupació entre els 16 i els 29 anys 15 punts percentuals inferior a la del 2007, farà més difícil completar carreres laborals prou llargues per aconseguir una pensió a l'edat ordinària de jubilació que els permeti mantenir el nivell de vida previ", indica l'informe. En concret, segons les projeccions de l'estudi (apunten a l'any 2065, és a dir, d'aquí quaranta anys), "els joves d'avui que només hagin pogut cotitzar trenta anys fins al 2065 es veuran obligats a jubilar-se amb 71 anys". En canvi, aquells que tindran "trenta-cinc anys cotitzats es podrien jubilar amb 68 anys, i en cas de tenir quaranta anys cotitzats, amb 65 anys".

Aquestes projeccions observen quant de temps i fins a quina edat haurien de treballar aquests joves perquè la taxa de reemplaçament (la diferència entre la primera pensió anual que rebrà una persona i l'últim sou anual que ha rebut en l'últim any de vida laboral) sigui la més gran possible. "Com més curta sigui la carrera laboral, més baixa serà [la taxa de reemplaçament ], és a dir, la pensió serà més reduïda respecte a l'últim salari. Això, si ho unim a uns salaris més baixos de base, podria donar lloc a problemes de suficiència i, per tant, a un nivell de benestar debilitat durant la seva vida laboral, però també després de la jubilació", indica el text.

Amb la legislació actual, i projectant a 2065, s'obtindria una taxa bruta de reemplaçament del 90% (que equival a una taxa neta del 100%, cosa que significa mantenir el nivell de vida previ) amb 40 o més anys cotitzats i a l'edat de jubilació de 65 anys. Per aconseguir la mateixa taxa de reemplaçament amb una carrera laboral de 35 anys s'haurà d'endarrerir la jubilació fins als 68 anys, i fins als 71 anys amb només 30 anys cotitzats.

L'informe es fixa, principalment, en la taxa d'ocupació dels joves entre 16 i 29 anys. L'any 2024 es va situar en el 43,2%, 15 punts percentuals per sota de la que es va registrar el 2007 entre aquell mateix grup d'edat. Tanmateix, cal tenir en compte que just abans de la crisi financera molts joves entraven abans a treballar perquè l'economia vivia un moment expansiu. Però després de la Gran Recessió la tendència va canviar i amb els anys aquest col·lectiu ha optat per allargar els estudis, com han constatat organismes com el Banc d'Espanya.

Precarietat juvenil

L'estudi, a més de qüestionar les últimes reformes del sistema de pensions, apunta que un element que podria pal·liar la situació futura d'aquests joves és tenir prou estalvis acumulats, sigui a través d'una pensió privada o perquè es rep una herència. Tanmateix, la capacitat d'estalviar està estretament vinculada als ingressos que es reben, així com al cost de la vida. De fet, el mateix informe constata que, "en general, les persones joves estan més exposades als canvis del cicle econòmic i la qualitat mitjana de les seves feines és pitjor": "El 25,3% dels joves treballen amb contractes a temps parcial, 12 punts per sobre de la mitjana de la població, i la taxa de temporalitat de la joventut ocupada (34,4%) també dobla la mitjana de la població (15,9%)".

Alhora, l'informe situa els sous com a tercera dimensió d'una més gran precarietat laboral entre els joves: "Els salaris dels joves entre 16 i 29 anys són un 34% inferiors a la mitjana i el progrés dels seus ingressos al llarg de la vida laboral és més lent".

Les conclusions finals de l'estudi no són, precisament, optimistes. "El panorama que es presenta per als actuals joves pel que fa a les pensions futures és incert. Podria haver-hi reformes futures que afectessin la taxa de reemplaçament en funció de la despesa del sistema. Fins i tot en el cas que no hi hagi modificacions normatives, els joves actuals hauran de fer un esforç contributiu més gran i suportar una reducció de la taxa de reemplaçament més alta com més disminueixi la seva carrera laboral", conclou l'informe.