Preus
Economia  /  Macroeconomia 12/08/2022

L’escalada de preus també dona un respir a Catalunya

L’IPC va caure un 0,1% al juliol respecte al juny, però era un 10,3% més alt que un any enrere

3 min
Una caixa de comptadors d'electricitat en una imatge d'arxiu

BarcelonaL'escalada de preus dels últims mesos va donar un petit respir a Catalunya al juliol. L'índex de preus al consum (IPC), l'indicador que mesura el cost de la vida, va caure el mes passat un lleuger 0,1% en comparació amb el juny, segons dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La caiguda mensual registrada a Catalunya és inferior a la mitjana espanyola, on els preus van disminuir un 0,3%. L'INE revisa així la reducció del juliol, que fa unes setmanes va apuntar que havia sigut del 0,2% en el primer avançament de les dades del mes. "És un bon senyal", opina Josep Reyner, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes, que recorda que "no és gaire normal" registrar descensos de preus al juliol. No obstant això, també apunta que "evidentment" no estem als nivells de preus de principis d'any.

La inflació a Catalunya

Evolució dels preus des de l'esclat de la pandèmia
Evolució mensual de l'IPC. Índex en què 100 = desembre del 2019
L'IPC creix a un ritme rècord
Taxa de variació interanual de l’IPC, per mes

En aquest sentit, tot i la treva en la pujada de preus, el cost de la vida continua molt més alt que fa un any, per culpa de l'encariment generalitzat de l'energia i les primeres matèries arran de la invasió russa d'Ucraïna. En relació amb el juliol del 2021, els preus són un 10,3% més alts a Catalunya i un 10,8% al global de l'Estat.

A Espanya, es tracta de la taxa interanual més elevada des del 1984, mentre que a Catalunya no havia superat el 10% des del 2002, quan l'INE va començar a desglossar les dades per comunitats autònomes. També la inflació subjacent, que no inclou ni l'energia ni l'alimentació, va pujar fins al 6,1% a Espanya –el ritme de creixement més alt des del 1993– respecte al mateix mes de l'any passat.

Un mes més, els béns que més es van encarir van ser l'electricitat i el gas, als quals cal afegir els paquets turístics i els serveis d'allotjament –com ara hotels, apartaments o càmpings–, fruit de la demanda més elevada per la temporada alta durant les vacances d'estiu.

En canvi, els carburants per a cotxe es van abaratir, una tendència iniciada a finals de juny i que es manté encara aquesta setmana . El vestit, el calçat, la fruita i els serveis de telefonia també van empènyer a la baixa l'IPC a escala estatal.

L'energia es manté com a font de la inflació

L'energia, doncs, continua explicant el gruix de les variacions de l'IPC aquests mesos. Reyner destaca que "el gas torna a fer una estirada" a l'alça, la qual cosa impacta negativament sobre altres costos, com el de la llum –una part de l'electricitat es genera cremant gas natural i petroli–, que acaben impactant directament tant en la butxaca dels ciutadans com en els comptes de resultats de les empreses, que veuen com se'ls disparen els costos de producció, especialment a la indústria.

De fet, la frenada de l'activitat econòmica a la indústria i la construcció ja es va notar al segon trimestre, però el conjunt de l'economia catalana i espanyola va continuar creixent entre abril i juny a través dels serveis, que van liderar el creixement gràcies a la reactivació del turisme i una primavera ja sense gairebé cap restricció per la pandèmia.

L'encariment de l'energia respon, sobretot, a la inestabilitat causada als mercats internacionals per la guerra d'Ucraïna. És a partir del 24 de febrer, quan les tropes russes van envair el país, que el cost del petroli i el gas natural –dues primeres matèries de les quals Rússia és un dels principals exportadors mundials– es va començar a disparar i va afectar el conjunt de preus de béns i serveis de consum. La gran dependència d'Europa de l'energia russa, les sancions imposades i els talls de subministraments ordenats pel govern rus a alguns estats de la Unió Europea han anat agreujant l'encariment des d'aleshores.

Una hipotètica resolució del conflicte podria frenar l'escalada de preus, però Reyner recorda que ara mateix no sembla possible a curt termini. "Si es produís, es notaria una frenada de la inflació, però sembla que d'aquí a final d'any encara ens queda molta tela per tallar", comenta l'economista sobre l'evolució de la inflació en els pròxims mesos.

L'activitat també es frena

Malgrat les bones dades de creixement econòmic del segon trimestre, tant les administracions com els organismes internacionals apunten que aquest estiu s'està produint un refredament de l'activitat econòmica no només a Catalunya, sinó al conjunt de les economies avançades. "Hi ha senyals que s'està alentint", afirma Reyner.

Entre aquests senyals hi ha l'atur, que a Catalunya va créixer el mes passat –un mes habitualment propens a la creació de llocs de treball– i a Espanya es va mantenir quasi pla.

Aquesta frenada del creixement es deu en part a la incertesa de la guerra, però també a la caiguda del consum provocada per la inflació: el creixement tan fort dels preus afecta directament la capacitat adquisitiva de famílies i empreses, que gasten menys i, per tant, refreden l'economia.

Per lluitar contra la inflació, a més, els bancs centrals estan aplicant pujades dels tipus d'interès, la qual cosa augmenta el cost dels préstecs per als ciutadans i les companyies. Això també frena el consum de les llars i dificulta a les empreses endeutar-se per fer inversions.

stats