Natàlia Mas: "Si no aconseguim un canvi de finançament, hem tocat sostre"

BarcelonaNatàlia Mas (Sant Martí de Tous, 1979) pot convertir-se en la primera consellera d'Economia a tirar endavant dos pressupostos consecutius en una dècada. La seva setmana ha estat intensa, i la tanca amb una entrevista a l'ARA en què insta els comuns a sumar-se a l'acord i situa el nou finançament com el pròxim gran repte econòmic de la Generalitat.

Suposo que està contenta per haver aprovat uns pressupostos, com a mínim a Govern. 

— Sí, estem contents. Són uns comptes expansius, i crec que ambiciosos i responsables alhora. 

Què és el que més la satisfà del que ha pogut aprovar? 

— Hem sabut llegir el moment i aprofitar-lo. El moment és una economia catalana que creix quantitativament i també qualitativament, i també un context en què les regles fiscals europees que es van suspendre arran de la covid encara no són vigents i no ho seran fins al 2025. Són uns comptes que, en el conjunt de la legislatura, hauran incrementat, hauran enfortit la capacitat pressupostària un 34%. Això potser costa de copsar, quant és de molt o de poc, però són 11.152 milions d'euros de més capacitat per a la Generalitat. Això s'ha fet sense apujar impostos i de forma responsable.

I quin és l'escull? 

— Crec que la música és bona per a tothom, i hi ha un escull que s'ha expressat que porta monopolitzant el debat polític, que és el projecte de Hard Rock.

Quin és el pla perquè els comuns se sumin a aquest pressupost?

— M'agradaria fer dues observacions. La primera és que aquest projecte ve de lluny. Es va gestar l'any 2012 en el govern d'Artur Mas, ha canviat de nom, ha canviat d'emplaçament… També va patir un revés judicial, hi ha qüestions d'encaix al territori, i sobretot és un projecte que han d'executar unes parts privades. Hem d'entendre que una qüestió tan etèria no pot paralitzar un país amb qüestions com els docents, els recursos que poden arribar per reduir llistes d'espera, etc. I el segon punt: en aquests pressupostos no hi ha cap partida perquè no hi ha de ser.

¿A la consellera d'Economia de la Generalitat li agrada el projecte del Hard Rock?

— A mi no m'agrada, però el que jo pensi no té impacte en aquest projecte. Jo crec que hem visualitzat des de govern que no és el model que ens agrada i hem exemplificat que apostem per un model que posa la indústria al centre, com a columna vertebral de l'economia catalana. El sector del turisme i de l'oci és un sector que aporta riquesa i resiliència a la nostra economia. Però aquest projecte la Catalunya del 2024 no el necessita.

Quina proposta es pot fer als comuns, en un altre ordre de coses? 

— Compartim, crec, molts elements en habitatge, en transport públic, en energia verda, fins i tot qüestions del joc que poden estar al nostre abast de regular-se. Però hem de ser conscients que quan necessites un acord a tres bandes cap part pot posar un fet que és contradictori amb l'altre. Hem de deixar les línies vermelles a banda, perquè si no el que fas és bloquejar l'acció del Parlament i del Govern i deixar la gent sense uns recursos que agreugen el dèficit fiscal que patim.

Quina interlocució tindrà vostè amb els comuns? 

— Tenim temps fins al 13 de març, no ens podem confiar. Els comuns van donar suport a uns pressupostos que explícitament parlaven del Hard Rock; aquests pressupostos no en parlen. Parlen de reforçar salut, educació, drets socials. I no ho dic per dir: uns pressupostos negociats amb altres partits sovint acaben sent més enriquidors, i els comuns ens han ajudat a enriquir els pressupostos dels últims anys.

¿El canvi de taxes sobre el joc seria una possibilitat?

— L'any 2014 va haver-hi aquesta disposició al Parlament, que va determinar que reduirien els impostos en l'àmbit dels casinos. Esclar, en la Catalunya del 2024 això fa força mal als ulls. Però quines majories parlamentàries hi ha per modificar o no una qüestió així? 

¿Té la consciència d'haver fet l'intent i l'esforç de pactar els comptes amb Junts?

— La consciència hi és tota. No ha estat possible. Arribes a un acord amb qui vol arribar-hi. Quan no hi ha un calendari de reunions dinàmic, quan es van endarrerint, quan triguem a rebre les propostes… I quan finalment arriben, no són viables dins l'àmbit de mesures fiscals, amb aquest gruix de 1.200 milions d’afectació per a les finances de la Generalitat que són impossibles d'assumir.

Quina serà la proposta del seu govern en la negociació d'un nou marc de finançament? 

— Hi estem treballant i l'explicarem properament. Sempre diem que patim aquest dèficit fiscal que és injust. Altres models tenen una capacitat de recaptació, capacitat normativa i de gestió molt més elevada que nosaltres, i no parlem del fet que en tots o la gran immensa majoria es respecta aquest concepte una mica tècnic que és l'ordinalitat, que vol dir que no inverteixes l'ordre, que si tu aportes més que un altre territori per càpita també rebràs més per càpita, i és una qüestió de justícia social. I aquí hi ha un element d'insolidaritat evident: tractar un ciutadà de Catalunya molt pitjor que un ciutadà d'un altre territori. Aquesta comparativa l'hem de fer, perquè crec que és un element important per poder generar un consens ampli. I ho vincularem amb el fet que els creixements pressupostaris dels darrers anys han tocat sostre: si no aconseguim un canvi estructural del nostre finançament, hem tocat sostre.

I el cost de la vida s'ha d'incloure?

— Absolutament, i també generarà un consens absolut, perquè amb un euro no compres el mateix aquí que en altres territoris. Però la qüestió central serà si modificar variables del model i seguir formant part d'un model de finançament que es diu de règim comú. És un sistema que funciona amb una asimetria de models que la llei permet. Fa 40 anys que operem en el règim comú i hi ha hagut sis models de finançament diferents, i tots t'acaben deixant igual. Hem de dir prou, perquè la raó la tenim i va avalada d'unes xifres, d'unes evidències que són insostenibles. Representem el 0,1% del món i, en canvi, som l'1% de la recerca mundial, però no podem estirar tant la corda. Amb les perspectives de reactivació de les regles fiscals europees hem d'abocar tots els esforços perquè hi hagi un canvi.

I vostè creu que sortiran del règim comú? 

— La proposta és sortir del règim comú, absolutament. Això no vol dir no contribuir amb la part de serveis que l'Estat aporta a Catalunya; Catalunya és un territori solidari, i està demostrat àmpliament al llarg de la història.

Per tant, ¿venen temps de tensionament dels pressupostos mentre es negocia el sistema de finançament?

— S'aniran incrementant els recursos públics, però no podran créixer al ritme dels últims anys. Serà un esforç de ser conscients i de prioritzar, d'avaluar, de fer processos de revisió de despesa. Per tant, l'objectiu és un canvi de finançament. Si hi ha un canvi en el model de finançament, podem seguir creixent amb els marges que hem crescut o més.

¿En cap cas es planteja apujar impostos?

— No. Els ciutadans de Catalunya, diguéssim, en comparativa europea no estem en rangs alts de fiscalitat. En aquesta legislatura haurem abaixat impostos, cosa que haurà afectat positivament totes les persones que ingressen fins a 35.000 euros, treballadors, pensionistes i autònoms. En un moment de pressions en el cost de la vida, el que no pots fer és afegir pressió fiscal.

I es plantejaria abaixar-los?

— Amb Junts hem debatut qüestions fiscals, per exemple, [l’impost de] successions. Pot semblar que, en el nostre entorn més proper, n’hi ha que no paguen successions, però són uns governs de PP-Vox que ara han tret aquest impost. Si fem una mirada europea, el 80% dels països de l'OCDE tenen impost de successions. El 80%-85% dels països de la Unió Europea també en tenen. Al final, amb les necessitats que tenim, això acabaria derivant en retallades dels serveis públics. 

I què pensa vostè quan Madrid redueix impostos?

— Madrid està a banda. És a dir, quan veig que el País Valencià redueix impostos penso que això ho notarà, i sobretot la classe treballadora en els serveis públics. Madrid és una bombolla. És un territori que exerceix un dúmping fiscal que s'ha anat contenint. Crec que no hi ha cap altra capital europea amb el plantejament de Madrid, que pugui afectar la resta del territori.

Quin és el gran obstacle que té la Generalitat per fer entendre a Espanya que necessita un nou model de finançament? 

— El pes econòmic que té Catalunya sobre l'Estat. Cal explicar que hi ha formes d'avançar que no signifiquen una sacsejada, una pèrdua de recursos molt important per a la resta del sistema. L'administració central en els últims 10-15 anys ha incrementat un 90% els ingressos, molt més que les comunitats autònomes, sense que hagi assumit noves responsabilitats de despesa. Hi ha moltes opcions per les quals aquest model per a Catalunya no ha de suposar cap afectació negativa per a cap altra comunitat. I aquí haurem de veure quin equilibri acabem tenint entre més recursos i més poder respecte a la clau de la caixa.

La clau de la caixa, com vostè diu, recaptar tots els impostos, ja estava a l'Estatut. 

— Sí, allà es parla d'un consorci que hem de veure, perquè pot ser un element bo o pot ser un element que, segons com es dissenyi, faci que tot segueixi igual. Per tant, la clau està en la clau de la caixa i en no fer operacions cosmètiques posant-hi els noms que siguin i que tot acabi igual. 

¿Serà vostè la consellera del retorn de la Generalitat als mercats de deute? Ho dic perquè el temps va passant.

— Hi ha tot un procés que tenim fet i hi anem treballant; falta una qüestió que és que l'Estat aixequi un veto que no només va aplicar a Catalunya sinó a moltes altres comunitats que l'any 2019 no van ajustar-se al dèficit. 

I estan en negociació?

— Sí.

La vam entrevistar ara fa un any, el març del 2023, i vostè ens deia que sí que considera que l'aeroport del Prat necessita més vols de llarg radi, però fa la impressió que el govern en aquest tema dubta. 

— Si analitzes al detall la proposta d’Aena crec que podem afirmar que no garantia l'objectiu últim de major connectivitat intercontinental de Barcelona. La consellera Capella porta molts mesos parlant amb equips tècnics i té una proposta, i jo crec que també properament ho podrà explicar ella.