Creixement econòmic

El Pirineu lidera el creixement econòmic a Catalunya el 2022

La recuperació de serveis com el turisme, el comerç i la restauració va impulsar l'economia catalana

3 min
La Vall d'Aran va liderar el creixement econòmic el 2022. A la imatge, la població de Bagergue.

BarcelonaLes comarques del Pirineu, Girona i l'àrea metropolitana de Barcelona van liderar el creixement econòmic a Catalunya l'any passat. L'economia del Principat va tancar el 2022 consolidant la recuperació iniciada el 2021 després d'un 2020 marcat per la pandèmia i una caiguda sense precedents de l'activitat econòmica, segons dades de l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA publicades aquest dimarts.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

De fet, només dues de les 42 comarques catalanes van patir l'any passat una davallada de l'activitat econòmica mesurada pel valor afegit brut (VAB), un indicador similar al producte interior brut (PIB) amb el qual es mesura el volum d'una economia. Concretament, la Noguera i el Moianès van patir una reducció del VAB de l'1,9% i el 2,8%.

Evolució de l'economia catalana el 2022
Taxa de creixement anual del Valor Afegit Brut (VAB) el 2022, per comarques

A l'altre extrem, la Vall d'Aran va liderar el creixement de l'economia catalana, amb un increment del 12% de l'activitat econòmica en només un any, seguida de l'Alta Ribagorça i la Cerdanya, amb un 9% i un 8,2%, respectivament. De mitjana, el VAB de Catalunya va créixer un 5,6%.

El responsable de l'informe del BBVA, el catedràtic emèrit d'economia de la UAB Josep Oliver, ha destacat la "gran dependència de l'economia catalana dels serveis privats personals", com ara el turisme, la restauració, el comerç al detall i l'oci. De fet, aquestes activitats van aportar el 40% del creixement total del 2022, després de patir "un col·lapse sense precedents" durant la pandèmia, ha afegit, sobretot per les restriccions per frenar els contagis de covid-19.

Són aquests serveis els que expliquen el bon comportament de l'economia a les comarques del Pirineu, de la costa i de l'àrea metropolitana de Barcelona. En el primer cas, cal destacar que el 2022 va ser un bon any per a les activitats de lleure i turisme a les comarques de muntanya, que es van recuperar "dels estralls de la crisi" causada per la pandèmia. Així mateix, zones com la Costa Brava, la Costa Daurada i Barcelona van poder recuperar part del turisme internacional i el final de les restriccions va afavorir la despesa de la població local en activitats culturals, de lleure i al sector de la restauració.

Tanmateix, Catalunya té, a parer del catedràtic, "una dependència clarament excessiva" d'aquest tipus de serveis, que van provocar una davallada de l'economia més gran que la mitjana europea quan va esclatar la pandèmia, però que ara ha permès una recuperació més forta que la dels socis de la Unió Europea. Abans del covid, els serveis privats personals representaven entre un 35% i un 36%, una xifra que encara no s'ha assolit. Oliver diu que la recuperació d'aquests sectors es deu a un retorn a les xifres anteriors, però alerta que si s'excedissin els nivells precovid seria un element preocupant, ja que són un sector amb uns nivells de productivitat baixos i "molt intensius" en mà d'obra.

Precisament, la bona marxa d'aquests sectors explica que el 2022 hagi sigut "un any brillant" pel que fa a la creació de llocs de treball. Totes les comarques "han superat els nivells d'ocupació del 2019" durant l'any passat.

Malgrat la dependència dels serveis i el turisme, Oliver s'ha mostrat "optimista" respecte a la situació actual de l'economia catalana. "No som conscients del xoc que va suposar el covid", ha opinat. En aquest sentit, ha destacat que, des del 2010 –i amb el sotrac lògic provocat pel covid–, les exportacions de béns a l'estranger han arribat a quotes rècord i el saldo positiu amb l'exterior ha sigut una constant. Aquest efecte encara s'engrandeix més si s'hi afegeix el turisme, però també els serveis de suport a la indústria, financers o d'altres tipus, que es concentren sobretot a Barcelona i municipis propers.

Patiment al sector primari i la indústria

El sector primari va ser el que més va patir el 2022, amb dades negatives a tot el territori per culpa de la sequera, que va afectar gairebé tots els cultius, a més de la crisi del sector porcí, que representa un 60% de la ramaderia catalana. Només les comarques gironines, amb una caiguda del 2%, van patir una davallada del sector agrícola inferior al 10%, mentre que a la demarcació de Lleida l'ensorrament va ser del 22,5%.

Així mateix, segons les dades de l'estudi, la indústria també va patir una reducció de l'activitat, de mitjana del 2% a Catalunya. Per contra, la construcció va créixer un 4,5% i els serveis, un 7,9% al global del país.

stats