Els preus van pujar un 2,4% a Catalunya a l'agost
L'IPC català se situa tres dècimes per sota de la mitjana espanyola, del 2,7%
BarcelonaL'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) es va situar en el 2,4% a Catalunya a l'agost, tres dècimes per sota de la taxa espanyola, del 2,7%, en un context de moderació dels preus dels aliments per l'abaratiment de la fruita. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat aquest divendres la dada d'inflació avançada per a tot Espanya fa dues setmanes i també la taxa d'inflació subjacent (sense energia ni aliments frescos, els elements més volàtils), que es va situar en el 2,4% interanual, una dècima per sobre de la del juliol. Així, la taxa interanual a Catalunya ha repuntat a l'agost una dècima en comparació amb el mes anterior.
Els preus que més van pujar a l'agost a Catalunya respecte al mateix mes d'un any abans van ser l'habitatge (4,5%); els hotels, els cafès i els restaurants (4,2%); les begudes alcohòliques i el tabac (3,8%); l'apartat d'altres (3,6%), i l'ensenyament (2,8%). Per contra, els que van créixer menys van ser els preus dels aliments i les begudes no alcohòliques (2,3%); el vestit i el calçat (1,4%); la medicina, i el lleure i la cultura (1% totes dues categories), les comunicacions (0,8%), el transport (0,6%) i el parament de la llar (0,3%).
La taxa d'inflació a Catalunya es va situar per sota de la mitjana espanyola (2,7%), que va estar liderada per Ceuta (3,5%), les Illes Balears i el País Valencià (3,2% totes dues), mentre que La Rioja, Múrcia (2,1% totes dues) i les Illes Canàries (2,2%) va ser on menys van repuntar els preus.
Malgrat que la inflació a Catalunya i sobretot a Espanya supera clarament l'objectiu del Banc Central Europeu (BCE) de mantenir el creixement dels preus al voltant del 2%, el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, veu factible aquest objectiu. Escrivá ha assegurat aquest divendres que la inflació, tant en el cas espanyol com en l'europeu, s'estabilitzarà al voltant del 2% durant els pròxims anys, complint l'objectiu del BCE.
Ho ha avançat en una entrevista a RNE, en què no ha volgut precisar les previsions econòmiques del Banc d'Espanya, que es donaran a conèixer dimarts que ve. En les últimes projeccions de l'organisme, publicades el juny passat, el Banc d'Espanya va retallar tres dècimes la previsió de creixement per al producte interior brut (PIB) espanyol del 2025, fins al 2,4%. Alhora, va rebaixar en una dècima la seva estimació per al 2026, a l'1,8%, davant d'un context marcat per les futures incerteses a escala global.
Preocupació sindical
L'augment dels preus, però, encara preocupa als sindicats. La UGT i CCOO han reconegut aquest divendres que l'evolució de l'IPC ha permès recuperar un cert poder de compra als treballadors, però insisteixen que les pujades salarials han de reflectir la realitat del cost de vida, que s'ha disparat per l'encariment de l'habitatge.
"La menor inflació mitjana del 2025 permet recuperar poder de compra als salaris pactats", assenyala CCOO, tot i que lamenta que "l'IPC no reflecteix tota la pujada del cost de la vida, ja que no inclou el cost de comprar l'habitatge, el preu del qual està disparat". A més, aquest sindicat posa èmfasi en el fet que "els marges empresarials segueixen en màxims històrics a costa dels salaris", i que per això és urgent que es faciliti informació detallada de l'Observatori de Marges a les taules de negociació dels convenis col·lectius.
Per la seva banda, la UGT ha indicat que "les persones treballadores estan guanyant poder adquisitiu, cosa que repercuteix positivament sobre el consum de les llars i, per tant, sobre la producció i l'ocupació", encara que l'encariment de l'habitatge i del lloguer ha continuat augmentant fins a suposar una proporció dels salaris "completament intolerable". Així, considera que cal incorporar "un indicador de carestia de l'habitatge a la negociació col·lectiva perquè les pujades salarials reflecteixin millor la realitat del cost de vida" i creu que "resulta fonamental iniciar aquesta tardor la negociació d'un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC)".
