Barcelona“Encara que vulguis no et pots comunicar amb l’exterior”. Montse Corbella és la responsable d’administració d’Auto-Mecànic Corbella, una de les empreses del polígon industrial de les Borges del Camp, al Baix Camp. Fa dues setmanes la seva oficina va estar gairebé cinc dies amb problemes d’internet. La fibra òptica encara no ha arribat al municipi i la companyia es connecta a la xarxa amb un mòdem d’ADSL que no sempre funciona com caldria. “Hi ha dies que plou i ens quedem penjats de cop”, lamenta Corbella.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Aquesta situació i d’altres de semblants és la que viuen pràcticament la meitat dels polígons industrials catalans, segons un estudi elaborat per la patronal Pimec. En un moment en què es parla d’indústria 4.0 i de l’arribada de la tecnologia 5G, tan sols el 52% dels polígons tenen accés a una connexió a internet a través de xarxes de fibra òptica (simètrica o asimètrica). Per a la resta, internet encara depèn de l’ADSL, una tecnologia que la patronal considera “insuficient” per a les necessitats actuals de les empreses. “Encara estem a mig camí”, lamenta Moisès Bonal, responsable d’estudis de Pimec. Les xarxes de fibra òptica asimètrica (la tecnologia més ràpida que hi ha disponible al mercat) només arriben al 29% de les empreses dels polígons catalans. L’estudi de Pimec analitza la situació de gairebé 150 polígons industrials a Catalunya -el 60% a la província de Barcelona- a través d’entrevistes a prop de 250 companyies.
Tot i així, els resultats són una mica més optimistes pel que fa a la cobertura mòbil de les zones industrials. El 68% dels polígons disposen de 4G, tot i que una de cada cinc empreses no gaudeix d’aquesta connexió per a les seves línies mòbils. “Amb el telèfon tenim bona cobertura. Si ens quedéssim sense això tindríem un problema molt important”, apunta Corbella. Hi ha un 10% de polígons on el 4G arriba parcialment, mentre que el 12% d’aquestes àrees s’ha de conformar amb el 3G, més limitat pel que fa a la velocitat de descàrrega de dades.
El problema per als polígons no es redueix a les connexions deficients. Aquestes zones també critiquen que quan es poden connectar a la xarxa les opcions per triar entre diferents operadores són molt escasses.
Poques opcions per escollir
Quan han de contractar l’accés a internet, al 55% dels polígons les empreses només poden triar entre dues operadores de telecomunicacions. Això condiciona les companyies, que sovint acaben pagant un preu semblant per una mala connexió que el que els costaria una de bona. En el cas de la telefonia mòbil la proporció és similar.
“El 5G ho ha de connectar tot, però jo no puc enviar correus electrònics a Reus”, replica Montse Corbella. Des de Pimec lamenten que l’arribada de la cinquena generació de xarxes mòbils pot eixamplar encara més les desigualtats d’accés a internet entre les empreses catalanes. “Ens podem trobar amb desequilibris molt forts en què hi hagi zones amb 5G i d’altres sense 4G o fibra òptica”, apunta Bonal.
Encara que la connectivitat dels polígons catalans no arriba al 100%, cal tenir en compte que el model de desplegament de les zones industrials a Catalunya ha fet que estiguin molt disperses i que, per tant, sigui més complicat que les infraestructures hi arribin equitativament. “Històricament cada ajuntament ha volgut un polígon per tenir oferta laboral al nucli urbà i evitar que la gent marxi”, recorda Bonal. El responsable d’estudis de Pimec reconeix que això ha provocat que fer arribar les connexions a determinades zones sigui més costós, però insisteix que cal dedicar més esforços a acabar amb el problema.
Desplegament en marxa
El desplegament de la fibra òptica és una de les assignatures pendents que el nou departament de Polítiques Digitals del conseller Jordi Puigneró vol aprovar amb nota. Per al 2020 el Govern vol que comarques com el Maresme estiguin connectades al 100%. “Fa temps que esperem que arribi, però no passa mai”, diu Montse Corbella d’Auto-Mecànic Corbella sobre la implantació de la xarxa de més velocitat a les Borges del Camp. Sosté que l’ajuntament els va dir que hi havia una operadora a punt d’iniciar el desplegament, però la inversió encara no ha arribat. Mentrestant diu que hauran de tenir “paciència”.
LES CLAUS
1. Quina és la connectivitat dels polígons industrials a Catalunya?
L’estudi de la patronal catalana Pimec posa xifres a una queixa recurrent entre les empreses industrials. Segons l’enquesta, que representa gairebé 150 polígons catalans, pràcticament la meitat d’aquestes àrees no tenen accés a les xarxes de fibra òptica. Només el 29% de les empreses instal·lades en aquests recintes pot contractar la tecnologia més ràpida que hi ha actualment al mercat, la fibra òptica asimètrica.
2. ¿I en la telefonia mòbil?
L’arribada del 4G als polígons industrials catalans està més avançada que la de la fibra òptica. El 68% dels polígons disposen d’aquesta tecnologia de telefonia mòbil, tot i que una de cada cinc empreses no pot gaudir del 4G. Tot i així, fins a un 12% del total s’han de conformar amb el 3G, molt limitat pel que fa a la descàrrega de dades.
3. ¿Com afecta la seva activitat, aquesta mala connexió?
L’impacte de la baixa connectivitat als polígons industrials depèn de l’activitat a què es dediquin les empreses i de les necessitats que tinguin en el seu dia a dia. Per a Auto-Mecànic Corbella de les Borges del Camp, el principal problema és que sovint internet es penja i això fa que ni tan sols puguin enviar correus electrònics als seus clients i proveïdors. L’empresa té una connexió ADSL, però asseguren que els arriben menys megues dels que tenen contractats amb l’operadora.
4. Què estan fent les operadores i la Generalitat per resoldre el problema?
Les operadores s’han encarregat els últims anys de desplegar la infraestructura de la fibra òptica arreu del territori català. No obstant això, molts polígons industrials denuncien que la fibra no els arriba perquè no els surt a compte invertir en nuclis tan petits. Per la seva part, la Generalitat està ampliant aquesta xarxa a través de les carreteres de titularitat pública i, per exemple, vol que el Maresme estigui connectat al 100% el 2020.
