La lluita de Las Kellys, una dècada després: "Estàvem totalment invisibilitzades"

BarcelonaEn els últims anys les cambreres de pis han experimentat un augment de la càrrega de treball i una reducció del temps que disposen per fer una habitació, fet que els posa en perill la salut. Entorn el 2014, i a través de les xarxes socials, algunes cambreres de pis es van reunir per tal de guanyar visibilitat i donar-se suport sobre la seva situació laboral i el 2015 van decidir reunir-se en diversos grups territorials arreu d'Espanya, que actualment actuen de forma autònoma.

Sota el nom de Las Kellys, procedent de “las que limpian”, es van consolidar com a associació el 2016 i es van presentar públicament a Barcelona, sota la direcció de Myriam Barros i amb el suport de 2.000 treballadores més. El sindicat compta amb un manifest concret per a cada un dels subterritoris i un de general, en el qual es demana una jubilació anticipada amb pensions decents, el reconeixement de les malalties professionals, la fi de l’externalització en aquest sector o un augment de les inspeccions laborals. 

“El gran problema que vam tenir al principi va ser que estàvem totalment invisibilitzades; la gent no ens percebia, ni en els hotels, ni en com netejàvem”, explica Vania Arana, integrant de Las Kellys Barcelona. En aquells inicis van denunciar cadenes hoteleres i empreses multiservei, el 2017 van entrar al Parlament per defensar les seves exigències i més tard també van dirigir-se a la Comissió Europea. Des d’un principi han defensat el que anomenen la llei kelly, que és la modificació de l’article 42 de l’Estatut dels Treballadors per evitar que els hotels contractin cambreres de pis a través d’empreses externes i multiservei, ja que consideren que suposa una gran "desprofessionalització" de l'ofici. Tot i els canvis impulsats per la reforma laboral del 2021 —en la qual s’obliga les multiservei a pagar les treballadores com a mínim el sou del conveni del sector aplicable—, una cambrera de pis contractada per l'hotel cobrarà segons el conveni d'hostaleria, però una treballadora contractada per una empresa externa pot cobrar el salari del conveni de neteja. A més, Arana explica que hi ha casos en els quals “s’han retallat hores de feina, però la càrrega continua sent la mateixa, de vuit hores”.

Una de les reivindicacions de Las Kellys va ser que es reconeguessin com a malalties professionals diversos trastorns derivats dels moviments repetitius de braços i mans que pateixen les cambreres de pis. L’any 2018 van aconseguir que el túnel carpià, la bursitis, la tendinitis i l’epicondilitis es consideressin oficialment malalties professionals. “Cada cop estan més acceptades i moltes cambreres de pis ja no tenen tantes dificultats per aconseguir que les operin. Però encara hi ha casos en què ens venen a buscar perquè les mútues no els hi accepten com a malaltia laboral”, explica Arana. 

La precarietat del sector es va fer notar significativament durant la pandèmia, quan moltes kellys van denunciar acomiadaments massius just abans de la declaració de l’estat d’alarma, que no els permetien acollir-se als expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per força major. No obstant això, i gràcies a la pressió social i a les mateixes cambreres de pis, el govern espanyol va ampliar els ERTO als contractes fixos discontinus. “En canvi, les que estaven a empreses de serveis externs es van quedar al carrer –recorda Arana–. Moltes van canviar de sector i es van dedicar a la neteja d’hospitals”.

Central de reserves pròpia

Un moment important per a l’associació va ser la iniciativa de crear una central de reserves pròpia, és a dir, un portal per contractar habitacions d'hotel amb condicions laborals justes. La idea va sorgir després de voler impulsar un segell de treball just i de qualitat aprovat al Parlament el 2018, però que no es va efectuar per falta d'acord amb la patronal. El 2021 l'entitat va organitzar un fons de finançament col·lectiu i va obtenir entorn de 80.000 euros, però molts dels hotels que tenien pactats van tancar per la pandèmia i no sabien cap a on anar, explica Arana. Per això no va ser possible activar el projecte l'any següent. No obstant això, la cambrera de pis assegura que el pla continua endavant, però que busquen un compromís segur per part dels hotels.

Recentment l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que apujaria la taxa turística i que part d'aquests fons es destinarien a oferir formació a les cambreres de pis i desenvolupar itineraris de creixement professional perquè puguin assumir altres rols dins el sector turístic. Arana lamenta que no hagin parlat amb Las Kellys i assegura que la “formació ja la tenen” perquè s'han hagut de transmetre els coneixements entre elles. A més, defensa que algunes d’elles treballen per vocació a aquest àmbit i no volen canviar de feina. La treballadora reflexiona sobre tot el que encara queda per aconseguir i aconsella a les futures cambreres de pis que considerin totes les opcions possibles a l’hora de buscar feina, pensant en la seva salut.