A mida de l’aturat i més properes a l’empresa: com seran les oficines del SOC del futur?

BarcelonaLa porta d'entrada pintada amb els colors verd i blau llampants dona pas a una sala plena de persones. Esperen atentes a la pantalla que a poc a poc fa avançar els torns, potser mirant el mòbil amb una certa angoixa. Quan arribi el seu, s'acostaran a una de les taules i tornaran a asseure's. És el moment de sentir com un funcionari els recita les ofertes de feina disponibles per als qui cada dia representa una jornada laboral més a l'atur.

Si pensem en una oficina de treball, segurament el primer que ens vindrà al cap serà una escena semblant a aquesta. Una finestreta on el demandant de feina acudeix amb l'esperança que alguna de les 60.000 vacants que gestiona ara mateix l'administració catalana pugui ser seva. Conscient que el món del treball ha canviat des que van començar a funcionar aquests serveis, la Generalitat ha presentat aquest dimecres el pla de transformació amb el qual pretén adaptar el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) a les noves realitats laborals i les necessitats específiques de cada territori i col·lectiu vulnerable. A aquesta reconversió s'hi destinaran 55 milions d'euros.

Com seran a partir d'ara les oficines per trobar feina? El Govern pretén bàsicament que l'ajuda que s'hi ofereixi cada vegada sigui més personalitzada. Per això ampliarà la plantilla d'orientadors, els encarregats de convertir-se en el tutor de referència per a cada aturat. Amb el pla, sempre que s'aprovin els pressupostos, s'incorporaran 230 nous professionals, fet que suposa una inversió de 9 milions d'euros. D'aquesta manera, a partir d'ara hi haurà 860 efectius (n'hi ha uns 200 que treballen per a administracions locals o altres entitats, però que finança el SOC), que s'acostarien al miler si hi sumem el centenar que són específics per als programes de la Garantia Juvenil. Al desembre a Catalunya hi havia prop de 340.000 persones registrades als serveis d'ocupació. És a dir, que l'atenció als aturats quedaria amb una ràtio de 340 afectats per cada orientador laboral.

"El servei públic de Catalunya inicia una nova etapa que donarà més força a aquest organisme i que té la concertació i el treball amb el territori com a senyal d'identitat", ha expressat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant l'acte al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, amb el qual es dona el tret de sortida a aquesta reforma que es desplegarà durant els pròxims quatre anys. En l'acte també hi han participat les patronals i els sindicats majoritaris.

Algunes d'aquestes novetats arriben a través de l'aprovació l'any passat de la nova llei espanyola d'ocupació, com també és el cas de la creació de l'expedient únic ocupacional, una mena d'historial clínic amb tots els aspectes i esdeveniments relacionats amb la vida laboral d'una persona que es podrà compartir entre les diferents entitats del sistema d'ocupació. Fonts del departament de Treball asseguren que en les pròximes setmanes també es formalitzarà el conveni amb el SEPE (el servei estatal d'ocupació) per millorar la coordinació entre els serveis catalans i els estatals.

El problema de les vacants

Un dels obstacles amb què es troba sovint el SOC és que les empreses no estan obligades a publicar-hi totes les seves vacants i no sempre veuen l'administració com la millor via per contractar empleats. Alhora les patronals es queixen recurrentment de les dificultats per trobar determinats perfils professionals. Davant d'aquesta problemàtica, el Govern ha decidit crear un nou tipus d'espai en les 70 oficines de treball –batejat com a SOC Empresa– que es dedicarà específicament a l'atenció a les companyies.

La darrera pota de la sacsejada que viurà el SOC en els pròxims anys té a veure amb el territori. Aquest dimecres ha culminat la creació dels consells territorials –formats pels ens locals, econòmics i socials de cada zona– que tindran les vuit vegueries catalanes, amb la constitució del de Barcelona. És a dir, cadascun podrà definir les seves pròpies estratègies d'ocupació tenint en compte les necessitats del teixit empresarial de la regió.