Un nou incompliment amb Catalunya
Els pressupostos de l'Estat no incorporen els diners pendents en matèria d'inversions a Catalunya. A més, tornen a incomplir l'Estatut i destinen a Catalunya set punts menys del que correspon.
MADRIDEn ple distanciament entre CiU i el PP per l'aposta sobiranista del president Artur Mas, els pressupostos de l'Estat per al 2013 no ajudaran gens a calmar els ànims i a rebaixar el sentiment de greuge. Els comptes no inclouen els deutes amb la Generalitat i fixen un nivell d'inversions a Catalunya set punts per sota del que estableix l'Estatut.
Per tercer any consecutiu, el Govern no rebrà els diners d'inversions pendents que determina la disposició addicional tercera de la norma autonòmica. El 2013 hauria de cobrar 719 milions corresponents al 2010. A això caldria sumar-hi, a més, els impagaments de la liquidació dels exercicis del 2008 (759 milions) i del 2009 (211 milions). No obstant, als pressupostos de l'Estat no hi ha cap rastre d'aquestes xifres.
Segons l'Estatut, entre el 2006 i el 2013 el gruix d'inversions de l'Estat a Catalunya en infraestructures ha de ser equivalent al pes del PIB català sobre el del conjunt d'Espanya. Actualment, la proporció és del 18,6% del total. Quan no es compleix aquest acord pressupostari, la disposició estableix que l'Estat ha de compensar la Generalitat amb la diferència de la inversió pendent encara que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut va determinar que no és vinculant.
El govern del PP ja va incomplir aquest precepte a l'abril. La decisió va suposar un primer punt d'inflexió en la relació entre l'executiu d'Artur Mas i el de Mariano Rajoy. Fins aleshores, CiU havia apostat per una calendarització dels deutes més antics -els que havia deixat pendents el PSOE- però sempre partint de la base que el PP pagaria els que els corresponien ja a ells. Des de llavors, aquest nou incompliment es donava gairebé per fet.
Com fa cinc mesos, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va justificar l'incompliment en la crisi. "No s'inclouen aquestes demandes perquè [el pressupost] no té marge", va dir ahir, tot i que va reconèixer la "vigència" de la disposició addicional. Montoro va aprofitar l'ocasió per instar la Generalitat a reconèixer "públicament" que l'Estat l'està ajudant a pagar els seus deutes.
Un 10% menys d'inversions
El 2013, l'últim any en vigor de la disposició de l'Estatut, també es generarà un greuge en inversions. L'Estat destinarà a Catalunya 1.260 milions, corresponents a l'11,9% del total de la inversió regionalitzada, és a dir, per sota del 18,6% del PIB català sobre l'espanyol. Es tracta d'una caiguda del 10,04% respecte dels comptes del 2012. En aquells pressupostos la inversió va suposar l'11,1% del total i la retallada respecte del 2011 va ser brutal, del 44,9%.
Catalunya és la quarta autonomia que rebrà més inversions l'any que ve, al darrere d'Andalusia, Castella i Lleó, i Galícia. Per exemple, en l'accés ferroviari al port de Barcelona i el tram del corredor mediterrani a Tarragona. El conjunt de l'aportació estatal cau un 16% i només creix a Cantàbria (+30%).
D'altra banda, l'Estat redueix un 12% les transferències a les autonomies mentre que apuja un 5,4% les dels ajuntaments. Per exemple, la partida del "cost provisional" dels Mossos d'Esquadra passa dels 300 milions fixats el 2012 a zero.
No tot són males notícies per a Catalunya. Els pressupostos destinen 2.978 milions al pagament del fons de competitivitat -equilibra el finançament entre comunitats- però no fa cap distribució entre autonomies. Catalunya en reclama uns 1.450 milions però la divisió es farà l'estiu que ve. Caldrà esperar.
