Economia
Economia 16/01/2022

Els nous catalans de l'elit econòmica de Madrid

Xavier Flores, nou secretari general d'Infraestructures, últim fitxatge d'una fornada majoritàriament vinculada al PSC

4 min
El nou secretari general d'Infraestructures, Xavier Flores; el secretari general d'Indústria, Raül Flores; i el president no executiu d'Indra, Marc Murtra.

MadridEls catalans a l'elit del poder econòmic de Madrid compten amb una nova fornada de representants provinents d'entorns pròxims a la política i ben relacionats amb el PSC. Des d'aquesta setmana, la planificació dels trens i les carreteres de tot l'Estat tindrà una nova cara visible, i serà barcelonina. Ho serà gràcies al nomenament de Xavier Flores (53 anys), director d'Infraestructures de la Mobilitat de la Generalitat els últims deu anys, com a nou secretari general d'Infraestructures del ministeri de Transports. És l'últim a arribar d'una lleva en què també destaquen el seu homòleg a Indústria, Raül Blanco, i el president d'Indra, Marc Murtra.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Qui el coneix de prop apunta que "segur que [dins el ministeri] no ha causat sorpresa". De fet, Flores no aterra en un lloc completament desconegut. Els seus gairebé 30 anys en diferents àrees de l'administració catalana li han permès estar present en moltes reunions entre la Generalitat i l'Estat i conèixer les interioritats d'un dels ministeris amb més pes pressupostari.

"M'han dit que serà el mateix, però amb un zero més", somreia Flores en conversa amb l'ARA davant un nomenament que encara "entusiasmat". Enginyer de ponts i camins, el seu cercle més pròxim assegura que és "tota una autoritat" entre els seus col·legues de professió i que, malgrat els pas dels anys, manté la influència "humanista" d'un dels seus primers companys: Joan Antoni Solans, director general d'Urbanisme de la Generalitat entre el 1980 i el 1997. "De vegades, quan es construeix, es col·loca una ratlla damunt d'un mapa; en canvi, ell trepitja el terreny i parla amb tothom per fer el disseny de l'obra", sintetitza una font sobre la manera de fer de Flores. Per això el defineixen com un home de consensos, a qui de fet no se li coneix carnet de partit.

Fitxat, segons ha pogut saber l'ARA, directament per la ministra de Transports i exalcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, Flores aterra a Madrid en un moment clau per a les infraestructures a Espanya: des de l'absorció de gran part dels fons europeus al compromís del ministeri d'enllestir el Corredor Mediterrani, així com avançar en el traspàs de Rodalies que demana la Generalitat . Fonts consultades per l'ARA apunten que per a Catalunya pot ser "una bona oportunitat" per resoldre els problemes pendents, "no només perquè té coneixement tècnic, sinó que també coneix la sensibilitat del país". A aquest nomenament s'hi suma el fitxatge del català Fidel Vázquez, procedent de l'Ajuntament de Gavà, com a nou director general de Sepes, l'entitat pública empresarial del sòl.

Una peça clau de la fàbrica de bateries

Aquest, però, no és l'únic salt rellevant d'un català a Madrid en els últims temps. El barceloní Raül Blanco, nascut el 1975, va aterrar a la secretaria general d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa el juliol del 2018, i s'ha convertit en una peça clau en aquells projectes que condicionaran el futur de l’economia espanyola, entre els quals hi ha l'anhelada fàbrica de bateries . "Està sent una experiència meravellosa, però molt dura físicament i mentalment", comenta Blanco en una conversa telefònica amb l'ARA. De fet, si un sector li ha ocupat –i li ocupa– gran part del temps és el de l'automòbil.

Després d'uns mesos d'aprenentatge, els plans de Blanco es van veure trastocats per la pandèmia del coronavirus. "No estàvem ni preparats ni ensenyats", assumeix. A això s'hi afegeix el "cop dur" que ha suposat que Nissan abaixés la persiana de la Zona Franca al desembre . "No només perquè és la segona fàbrica més important [de Catalunya], sinó perquè la Zona Franca és el cor de Catalunya", lamenta qui va moure fils institucionals i diplomàtics perquè no marxés.

Blanco apunta que el fet de conèixer de prop l'escenari "ha facilitat la relació amb les diferents parts involucrades" i confia que el treball que s'ha fet de bracet amb l'empresa, els sindicats i la Generalitat doni fruits ben aviat. "Està tot molt encarrilat", anticipa Blanco, en un moment en què si no s'espatlla res tot indica que seran el hub d'electromobilitat QEV i el fabricant de motos elèctriques Silence els que ocuparan les tres plantes ara tancades .

L'altre gran repte és el PERTE del cotxe elèctric i una de les seves potes: la fàbrica de bateries. La gran incògnita és la seva futura ubicació, i Blanco no la resol: "Serà una decisió empresarial; els governs han de posar les millors condicions i programes de suport".

Del sector públic al privat

La influència catalana també arriba als espais privats. L'enginyer industrial Marc Murtra (nascut el 1972) ocupa des del mes de maig la presidència no executiva d'Indra, en substitució de Fernando Abril-Martorell, destituït pel govern espanyol . Aquest directiu és patró de la Fundació La Caixa i soci gerent de Closa Investment Bankers, una firma catalana d'assessorament d'empreses i patrimonis. Al seu currículum també hi ha diversos càrrecs en administracions socialistes, fet que va acompanyar de polèmica el seu nomenament en una empresa que té l'Estat com a primer accionista.

Si bé els mercats van acollir el nomenament amb inquietud, Murtra és ara un president d'empresa de l'Íbex-35 completament consolidat. Fonts d'Indra defensen la seva etapa, amb una facturació en els primers nou mesos del 2021 millor que la del 2019, així com l'anunci del retorn dels dividends o la firma de diversos grans contractes.

Al sector privat, però també sota l'empara del govern socialista, s'hi han sumat més noms amb accent català en els últims tres anys. Destaca Maurici Lucena, president d'Aena des de l'any 2018; Isaías Táboas, nomenat també aquell any president de Renfe; Jordi Hereu, nomenat president d'Hispasat el 2020; Alejandro Colldefors, que va fer el salt d'Abertis al Consorci Espanyol d'Alta Velocitat Meca Medina l'estiu passat i, finalment, Albert Martínez Lacambra, nomenat director general de Red.es a l'agost.

stats