Pagar el cotxe a terminis? D’entrada, no
Els fabricants ofereixen descomptes si no es paga al comptat però cal parar atenció als interessos
Què surt més barat quan comprem un cotxe: estalviar abans els diners i pagar-lo al comptat o finançar-lo a terminis? Per a molta gent aquest debat no existeix: molts ciutadans tenen el vehicle com una eina de mobilitat essencial en el seu dia a dia i a vegades se n’han de comprar un de nou sense tenir prou diners al banc per pagar-lo trinco-trinco.
En aquests casos, doncs, les dues úniques opcions són, d’una banda, buscar una entitat bancària, demanar-hi un préstec per adquirir el vehicle i esperar que ens el concedeixin o, de l’altra, acceptar les condicions de compra a terminis que ens ofereixin al concessionari.
Actualment tots els grups d’automoció disposen de l’opció de comprar el cotxe a terminis i, de fet, en molts casos ofereixen descomptes de fins a més de 3.000 euros sobre el preu final de l’automòbil si s’accepta que, en lloc de pagar-lo de cop, es dilati amb el temps. Per oferir aquesta possibilitat, els fabricants compten amb les seves pròpies filials financeres o amb acords amb bancs que actuen de prestadors per als seus clients.
¿Com funciona, doncs, una compra a termini d’un cotxe? El més normal és que el comprador pagui una quantitat inicial més elevada, el que es coneix popularment com l’entrada, i després, en funció d’aquesta quantitat, es fixi una quota mensual, que variarà també en funció del pagament d’una quota final també més elevada i del tipus d’interès que apliqui la financera a cada persona. En aquest aspecte, les financeres -o, si s’escau, el banc- donen finançament com un crèdit normal, per la qual cosa el més probable és que es demani algun tipus de justificant per garantir que la persona que adquireix el vehicle podrà anar pagant cada mes el que toca. Normalment una nòmina o la justificació d’altres ingressos (per exemple, si es té un pis de propietat llogat) són suficients.
Com és lògic, les quotes a pagar també depenen de la llargada del préstec -com més curt més alta serà, perquè s’haurà de retornar abans- i, òbviament, del preu del cotxe.
És important tenir ben clar que si comprem un vehicle a terminis, és molt probable que ens endeutem amb un banc, tot i que no passem en cap moment per una oficina. Per la qual cosa, en cas d’impagament del préstec, no es tractarà d’un litigi amb el concessionari o amb la multinacional automobilística, sinó amb una entitat bancària, amb tots els inconvenients que pot generar això si en un futur es necessita demanar un altre crèdit al banc per a una altra finalitat, com ara una hipoteca per adquirir un habitatge.
Ara bé, malgrat totes aquestes consideracions, si els concessionaris ofereixen rebaixes de milers d’euros per pagar a termini, no és millor aprofitar-ho sempre? La resposta a aquesta pregunta és que depèn. No només per totes les variables mencionades anteriorment, sinó principalment per les condicions del contracte de préstec.
Cal conèixer la TAE
Algunes associacions de defensa del consumidor, com l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), recomanen als clients declinar sempre que es pugui la compra de vehicles a terminis. No obstant, si no tenim més sortida, hi ha una sèrie d’elements que cal vigilar per obtenir les millors condicions i preu final.
El primer és llegir la lletra petita per trobar totes les comissions possibles. Algunes empreses ofereixen un descompte sobre el preu del cotxe, però després hi inclouen comissions per compensar la rebaixa, per exemple d’obertura o de tancament del contracte.
Tot i així, l’eina més útil per saber quant pagarem és la TAE (taxa anual equivalent). Els contractes -igual que qualsevol préstec bancari- inclouen un tipus d’interès nominal (sovint anomenat TIN), però cal mirar la TAE, que és l’indicador que conté el TIN juntament amb altres costos addicionals que algunes financeres inclouen i que sovint intenten evitar que el client se n’adoni.
