Pans&Co: adéu al símbol del ‘fast food’ català
Agrolimen es ven el seu negoci de cadenes de restauració per concentrar-se en Gallina Blanca
BarcelonaUn entrepà de pa amb tomàquet, unes patates fregides i un refresc. Aquesta va ser la proposta de menú que Pans & Company portava sota el braç l’any 1991 com a alternativa autòctona dins de l’oferta creixent de menjar ràpid que començava a colonitzar les ciutats a Espanya. Feia deu anys que el gegant nord-americà McDonalds havia desembarcat amb el primer establiment a Madrid, a la Gran Via, i set de l’obertura del McDonalds del carrer Pelai, el primer a Barcelona. Amb Pans & Company, el grup Agrolimen -propietat de la família Carulla- construïa una alternativa mediterrània a la nova moda d’àpat low cost i s’endinsava en un negoci desconegut que veia com a estratègic mirant de predir el rumb de les tendències de l’alimentació.
El hòlding, 25 anys després, fa un retorn als orígens i es desprèn del seu negoci de restauració, Eat Out Group, nascut de l’embrió de Pans & Company, per centrar-se en els caldos i fideus de Gallina Blanca i al negoci de pinsos Affinity (el negoci fundat després de la venda de Purina a Nestlé). Agrolimen ha arribat a un acord amb el grup portuguès Ibersol, que gestiona franquícies de fast food, per vendre-li Eat Out, que és avui un conjunt de cadenes que inclou els establiments FresCo, Ribs o Dehesa de Santa María.
El hòlding que presideix Artur Carulla i que té a Joan Cornudella com a conseller delegat descansarà ara sobre dues potes. “La companyia ha anat fent passes per passar d’un conglomerat diversificat a un negoci enfocat a un segment en concret, que és el model que ara triomfa al món”, subratllen fonts del sector consultades per l’ARA.
L’operació de venda d’Eat Out planava des de feia més d’un any. Les vendes havien anat a la baixa els últims anys, els resultats no acompanyaven i calia una reestructuració. L’any passat el grup va registrar unes vendes de 137 milions i un ebitda positiu de 16,4 milions. La sortida del conseller delegat, Ignasi Ferrer, a principis del 2015 i l’arribada de l’actual, Sergio Rivas, eren una pista de les intencions del grup, asseguren les mateixes fonts. Rivas ve del sector retail, va ser director de Burger King i de Dunkin’ Coffee a Espanya. La seva tasca ha sigut la de reestructurar l’empresa per trobar-li un comprador. Finalment ha sigut el portuguès Ibersol, que va intentar entrar a Espanya comprant Telepizza fa uns anys en una operació que no va reeixir.
Una aventura d’alts i baixos
A partir dels anys 90 l’expansió de Pans & Company va ser fulgurant i el domini d’Agrolimen en aquest mercat a Espanya va superar el 50%. La cadena va arribar a obrir establiments a Portugal i Puerto Rico. Els Carulla van entrar al capital del seu principal competidor a Espanya, la cadena Bocatta, primer amb una participació minoritària fins que van acabar comprant tot el negoci i fusionant-lo amb Pans & Company l’any 2000 en una operació valorada en 23.000 milions de pessetes (138milions d’euros).
La fórmula de l’èxit d’Agrolimen va arribar després d’algunes ensopegades per anar construint el grup divers que és avui Eat Out. L’empresa catalana havia intentat una aventura amb franquícies de Kentucky Fried Chicken que no va reeixir, com tampoc ho va fer Pizza World, sobretot recordada a Catalunya, que va acabar venuda i convertida en l’actual Telepizza.
Eat Out va tenir més sort amb altres cadenes de nova creació com Pastafiore, FresCo o el Caffè di Fiore a finals dels 90. A partir dels 2000 i fins avui s’hi han sumat Ribs, Pollo Campero i la Dehesa de Santa María. A més, el grup també té una branca d’implantació en aeroports -està present a sis a tot Espanya- i estacions d’AVE. En total, opera amb una dotzena de marques entre pròpies i de tercers. Per exemple, al Prat gestiona les cafeteries Coffee Republic i Jamaica, a més del Pans, la Dehesa i el Caffè di Fiore.
El traspàs en bloc del negoci consistirà a cedir una xarxa de 324 establiments, dels quals 208 són franquícies. L’any 2000 Pans i Bocatta en sumaven 371. Perquè passi a mans dels portuguesos d’Ibersol, però, cal esperar encara el sí de les autoritats de competència.
