Això de les copes de Nadal

BarcelonaLes copes de Nadal de les patronals són un dels moments més divertits per als periodistes que segueixen la informació de les institucions empresarials. No es fan –generalment– per donar cap notícia, sinó que és més aviat un moment de distensió. Un permís per abaixar la guàrdia. Un "d'això ja en parlarem al gener". I, efectivament, en parlarem segur, al gener. Perquè les copes –esmorzars, còctels, pica-pica, dinars– de Nadal serveixen també per fer balanç de l'any, enumerar fites assolides i desglossar els reptes de cara l'any següent.

L'escenografia és any rere any la mateixa: americanes, encaixades de mans, alguna broma, algú que arriba tard, alguna pregunta que marca el debat i molts off the record. Els temes que han marcat les converses d'aquest any han estat la preocupació de les patronals per l'absentisme laboral, l'aplaudiment a la campanya de Salut als CAP reclamant als catalans "fer un bon ús" de les baixes laborals, la croada per la Llei de Cambres, la preocupació per la situació de l'habitatge i "les mesures ineficients que està fent el Govern" en aquesta matèria. Sánchez Llibre, sempre dotat pel titular, ho va arribar a categoritzar com un "atac sense pietat" als propietaris. Finalment, un reclam polític formulat de diferents maneres però amb un mateix missatge: "Necessitem pressupostos".

Són trobades en les quals tothom està content –o tothom es fa el simpàtic–. Sempre hi ha menjar, en el format que sigui, i això generalment fa els periodistes contents. Una copeta de cava o un cafè ben carregat, segons l'hora; un brindis i bons desitjos per les festes. La típica conversa d'ascensor: "I tu quan fas vacances?". La típica presa de temperatura: "Com estan les relacions amb X?". Foment torna a assegurar que amb Pimec "tot està bé", que ells es porten bé "amb tothom"; potser no pensa el mateix la ministra de Treball, Yolanda Díaz, a qui han arribat a catalogar de "hooligan del govern" en més d'una entrevista. Però aquests dies s'amaguen les espases i es guarden els punyals, i es fan bromes fins i tot de les notícies publicades que no han agradat a un o altre. Tabula rasa de cara la temporada vinent.

Pimec acostuma a ser la que enceta la temporada de trobades nadalenques; els segueixen la Cambra de Comerç i Foment del Treball. Sovint juguen a contraprogramar-se, és per això que no és estrany veure periodistes arribant esbufegant després d'haver-se creuat mitja Barcelona amb el panettone encara entravessat. Aquest any, però, ha estat diferent: Pimec i Foment no han fet les trobades el mateix dia com els anys anteriors, i la Cambra ha optat per un còctel a la seu de la Diagonal –cosa que tothom ha aplaudit amb ganes– en comptes de la Casa de la Llotja. Senyal de nous temps? El 2026 ho dirà. A Madrid, la CEOE també fa la seva particular vetllada nadalenca amb periodistes, on Antonio Garamendi fa el seu discurs; una trobada en què els últims anys es repeteix un lament: un any més, "el govern espanyol ho deixa tot per última hora", i l'any acaba amb moltes negociacions encara obertes, informa Núria Rius.

Però en les copes de Nadal es veu també l'essència de cada un. La posada en escena a Pimec acostuma a ser d'un estil més formal, on Antoni Cañete fa una roda de premsa i sovint és carn d'algun titular. A la Cambra, el còctel és més distès, i aquest any el seu president, Josep Santacreu, ha aprofitat per ensenyar la planta remodelada de la seu de l'avinguda Diagonal, que serà punt de trobada pel nou Club Cambra. Però el retret creuat entre Pimec i la Cambra per les desavinences davant la Llei de Cambres ha eclipsat els seus discursos. Foment del Treball, per la seva banda, manté el format tradicional: un pica-pica a la biblioteca de la seva seu, amb un Josep Sánchez Llibre proper i amb poques ganes de polèmica. "Hem vingut a parlar de futur i a desitjar-nos bon Nadal", deia. Aquest any ha estat encara més content de l'habitual: després de la victòria de l'Espanyol al camp de l'Athletic Club d'aquest dilluns, "és un dia de gran satisfacció per als pericos".