Banca
Economia 29/01/2022

El pensionista que ha declarat la guerra als bancs

El Carlos, veí de 78 anys de València, ha recollit més de 400.000 firmes per recuperar oficines bancàries

3 min
Caixers d'un carrer de Girona.

MADRID"Mira, és l'home que lluita per allò dels bancs. Enhorabona pel que està fent, eh!", interromp de fons la veu d'una dona enmig d'una trucada amb el Carlos, mentre aquest passeja pel carrer. En les últimes setmanes, aquest veí de 78 anys de València s'ha acostumat que l'aturin al carrer persones desconegudes. El motiu: ha emprès una batalla de David contra Goliat per recuperar "l'atenció humana a les sucursals bancàries". Una lluita que no només ha rebut un ampli suport social, sinó que fins i tot ha obligat la Moncloa i el Banc d'Espanya a moure fitxa.

La gota que va fer vessar el got va ser "la fusió de dues entitats bancàries", explica el Carlos San Juan en una conversa telefònica amb l'ARA, en referència a CaixaBank i Bankia, per bé que evita posar nom a les empreses: "Parlo dels grans bancs en general", insisteix. Aquest jubilat diu que estava content amb el sector financer i que rebia un tracte excel·lent. "No tenia cap queixa", reitera, fins que tot va començar a canviar "de la nit al dia". Arran d'aquella fusió, diu, va començar a detectar com es tancaven oficines bancàries, es reduïen horaris d'atenció al client o se sentia "desemparat davant uns caixers automàtics molt complicats i que sempre estaven espatllats". Per a ell, l'oficina de l'entitat bancària era com qui pot anar a la fruiteria de tota la vida: "Coneixia els treballadors, i ells a mi i els meus problemes". Recorda especialment un dels últims dies que hi va anar presencial per intentar demanar una cita: la cua de persones grans esperant era tan llarga que va marxar "desfet emocionalment".

Aquí va ser quan va decidir trucar a la porta d'una altra entitat. "Vaig veure que passava exactament el mateix: no t'ajuden, amb uns caixers complicats; tancaments d'oficines i persianes avall molt d'hora", recorda. Metge de professió, el Carlos es defineix com una persona que defuig dir "aquest no és el meu problema". Per això, parlant amb amics i familiars, entre els quals el seu consogre, extreballador precisament de la banca i que diu que li dona "tota la raó", el Carlos va decidir emprendre una recollida de firmes per demanar als bancs que recuperin l'atenció presencial al client i ampliïn les oficines i els horaris. "Per Nadal tenia 101 firmes i vaig perdre una mica l'esperança, fins que em vaig plantejar obrir la campanya a través d'una plataforma digital". A 28 de gener més de 460.000 persones han signat la seva petició; l'objectiu és arribar a les 500.000 firmes. "És una forma de representar el clam silenciós de moltes persones grans que no poden signar perquè no tenen accés a internet ni els recursos digitals adequats", assevera aquest pensionista a l'ARA.

Un servei públic

Les últimes dades del Banc d'Espanya sobre oficines bancàries ens transporten a l'any 1977. Actualment a Espanya hi ha 20.421 oficines bancàries, la segona xifra més baixa registrada des d'aquell any, quan n'hi havia 20.387. Aquest escenari ha provocat que a Catalunya, el Síndic de Greuges hagi decidit investigar, precisament, l'impacte social del seu tancament, en especial entre la població envellida . La retallada d'oficines s'emmarca en un procés de reestructuració d'entitats a Espanya que també ha comportat l'adeu de milers de treballadors. "D'aquí quatre dies la banca no tindrà cap treballador. Els acabaran marginant com a nosaltres", critica el Carlos amb duresa.

"Es pensen que això no és un servei públic", assevera el Carlos, que detalla que en el seu cas necessita anar cada mes a l'oficina per treure part dels diners que rep de la pensió i "posar al dia la cartilla". "Si no, d'on els trec [els diners]?", es pregunta en veu alta. A més a més, ell assumeix que forma part d'una generació a qui la revolució digital ha agafat tard. Si bé diu que és conscient que els joves poden utilitzar "molt bé" aquestes aplicacions, el Carlos no s'hi atreveix. "Un dia m'equivoco de número i envio els diners a qui no toca!", exclama, i vincula l'aparició de les plataformes digitals de pagament, en especial les vinculades al mòbil, a una estratègia per fer fora la gent gran. "Els joves algun dia també es faran grans, i aleshores què?", diu.

Reacció a Moncloa

Aquest dijous, el Carlos deixava una nota a tots els qui fins ara han signat la campanya. "M'acaba de trucar per telèfon el governador del Banc d'Espanya, i dimarts em va trucar el ministeri d'Economia. El governador m'ha dit que m'entén i que és conscient que cal buscar una solució". De fet, la mateixa ministra d'Economia, Nadia Calviño, va enviar una carta al sector instant-lo a "posar en marxa, en el termini d'un mes, un pla d'acció per posar punt final a aquestes dificultats". "És un tema de justícia social", reclama el Carlos, que confia en superar el mig milió de firmes. "No se'n deuen recordar que els vam rescatar [als bancs]", remata.

stats