SEGURETAT SOCIAL
Economia 22/02/2019

La batalla política compromet el futur de les pensions

Les eleccions del 28 d’abril fan fracassar el diàleg al Pacte de Toledo i deixen en suspens els acords

Laia Forès
4 min
El Pacte de Toledo no ha aconseguit tancar un acord en aquesta legislatura.

MadridMés del 40% dels pressupostos generals de l’Estat es dediquen a finançar les pensions. El cost és colossal: aquest any se superarà per primera vegada a la història la barrera dels 150.000 milions d’euros, xifra que no ha parat d’augmentar els últims anys - suposa el 12% del PIB espanyol-. I la tendència s’agreujarà en les pròximes dècades: Espanya té actualment 10 milions de pensionistes i les previsions apunten que el 2050 n’hi haurà gairebé 15 milions.

“La magnitud del sistema de pensions és tremenda; si Espanya no aconsegueix consolidar els comptes públics, en la pròxima crisi les pensions costaran el 75% del pressupost”, adverteix el professor d’economia de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) Miguel Ángel García. “L’autèntic repte és aconseguir un equilibri que combini suficiència amb equitat individual i intergeneracional”, apunta en el seu informe sobre pensions elaborat per a la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea). El dèficit actual del sistema de pensions ronda els 18.000 milions d’euros, una xifra que reclama amb urgència mesures que facin el sistema sostenible. Ho han advertit insistentment tant el Banc d’Espanya com l’autoritat fiscal (Airef) i la Comissió Europea.

L’economista creu que calen solucions pensant en el llarg termini i no posar en marxa solucions electoralistes: “No defensa millor el sistema públic de pensions qui promet més prestacions ara sense reparar en mitjans, sinó qui garanteix permanentment el pagament de pensions raonables sense traslladar càrregues excessives a les pròximes generacions”, avisa.

Acord abans dels comicis

Des de fa dos anys i mig els partits polítics treballen en un nou acord en matèria de pensions en la comissió parlamentària del Pacte de Toledo, creada el 1995 per debatre i pactar mesures necessàries per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. Però tot i la rellevància d’un acord polític en aquesta matèria, el diàleg del Pacte va saltar fet a miques dimarts, quan els partits estaven a punt de tancar les recomanacions negociades. La idea era acordar-les aquesta setmana a la comissió i portar-les al ple de la setmana que ve, l’última abans de la dissolució de les Corts de cara a les eleccions del 28 d’abril.

Però els vots particulars d’última hora de Podem -eren una autèntica esmena a la totalitat, asseguren fonts que van assistir a la reunió- han dinamitat els acords. Davant l’actitud del grup parlamentari d’Units Podem, altres partits, especialment el PP, van rebutjar celebrar qualsevol altra reunió del Pacte de Toledo i portar les recomanacions al ple. Abans de la cita electoral, argumentaven els populars, no és moment de tancar un acord tan rellevant. “Podem ho va posar molt fàcil a la resta de partits per despenjar-se de l’acord. PP i Cs s’hi van sumar. A la dreta li va anar molt bé”, assegura la diputada socialista Mercè Perea (PSC).

Acords insuficients

Podem i ERC neguen que les negociacions estiguessin prou avançades per portar-les a votació al ple: “Les recomanacions no estaven tancades, no estaven madures”, assegura Jordi Salvador (ERC). El republicà afirma que el seu partit hi hauria votat en contra perquè considera els acords “insuficients per a la classe treballadora” i assegura que qüestions rellevants com l’edat de jubilació encara estaven obertes. Podem també defensa que les negociacions no estaven tancades i que persistien els desacords en qüestions clau. “La proposta que hi havia sobre la taula suposava retallar les pensions”, afirma la diputada Yolanda Díaz (Esquerra Unida). Però el PSOE nega que suposés cap retallada: “És mentida”, assegura, contundent, Perea. Segons la socialista, “el que vol Podem és imposar el seu sistema alternatiu”. Mentrestant, la formació que lidera Pablo Iglesias i els seus socis parlamentaris acusen la resta de partits de voler privatitzar les pensions i “fer un favor a la banca”.

Els assistents a la reunió, on va quedar clar el trencament del diàleg, la defineixen com a “molt tensa”, amb molts retrets creuats i decepció entre els diputats d’alguns partits, que veien com dos anys i mig de negociacions aniran a parar a les escombraries. Els partits s’acusen mútuament de fer descarrilar el diàleg davant la cita electoral. “El que ha fet Podem és trencar el Pacte de Toledo, trencar el consens; és una traïció a l’esperit del Pacte i ho fa per interès electoralista”, diu el diputat de Ciutadans Sergio del Campo.

El PSOE va fer un últim intent per salvar els acords més rellevants amb una proposta de mínims. Però no va trobar suports. “Estic indignada, molt enfadada; em sembla molt deslleial amb la ciutadania utilitzar les pensions com a arma electoral”, es queixa Perea.

LES CLAUS

1. Per què és tan important un acord?

El cost de les pensions per a l’Estat és cada vegada més gran. L’envelliment de la població, una esperança de vida que cada vegada és més gran i el fet que la generació del baby boom - amb un fort pes demogràfic- es comenci a jubilar a partir del 2025, faran que el cost es multipliqui d’aquí al 2050: es passarà dels actuals 10 milions de pensionistes a 15. Les mesures per fer sostenible el sistema són urgents.

2. Què ha fet fracassar el diàleg?

Les recomanacions del Pacte de Toledo -els acords pactats entre tots els partits- estaven molt avançades, però la convocatòria d’eleccions ha provocat que algunes formacions, com Podem, hagin mostrat reserves per aprovar-les ara o hi hagin presentat vots particulars.

3. Què pot passar després del 28-A?

La irrupció de nous partits com Vox o el canvi de majories al Congrés podrien fer que les negociacions de dos anys i mig quedessin en paper mullat. Caldrà veure si la nova comissió del Pacte vol començar de zero o aprofita la feina feta.

stats