Qüestionen els serveis públics per trobar feina als aturats

Catalunya és la comunitat que més diners hi dedica però es deixa sense gastar el 41% del pressupost

Catalunya va tancar el 2018 amb un 11,5% d’atur. Són 436.000 persones sense feina. Tot i que les xifres de desocupats van baixant any rere any després d’haver arribat a màxims durant la crisi, la taxa continua sent elevada. Malgrat un escenari d’atur moderat, Catalunya té una enorme quantitat de diners disponibles per a polítiques d’ocupació que no es gasten. És la tercera comunitat autònoma que més diners hi dedica, però del total del pressupost, el 41% es queda al calaix. Fins ara els diners que es destinen a polítiques actives d’ocupació eren un dels secrets més ben guardats, però l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va publicar dimecres per primera vegada les dades de tot l’Estat.

Segons l’Airef, el 2017 Catalunya s’hi va gastar 335 milions d’euros, l’11,3% del que van dedicar a polítiques actives d’ocupació el conjunt de les comunitats autònomes, però no es van gastar 237 milions dels diners disponibles. És una pràctica habitual no aprofitar tot l’import pressupostat -no hi ha cap comunitat autònoma que el gasti tot- però, tenint en compte que l’atur és una de les principals preocupacions dels ciutadans i suposa un fre al creixement econòmic, sorprèn l’elevada xifra. L’Airef, que s’ha limitat a recopilar i analitzar les dades, no ofereix cap explicació de la situació. En el conjunt de les comunitats autònomes, un 38% dels diners disponibles no es van gastar.

També hi ha un gran secretisme pel que fa els beneficiaris dels serveis d’ocupació i a l’èxit de les polítiques adreçades a fer que els aturats trobin feina. A casa nostra, l’única dada que dona el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) és que un 50% de les persones que van participar en “alguna política activa” impulsada per l’entitat l’any passat van aconseguir un contracte laboral.

Sense dades històriques

Per fer aquest càlcul, el SOC identifica les persones que cursen algun dels seus programes i fa un creuament amb el registre oficial de contractes fins a sis mesos després que s’hagi acabat el programa. El SOC, però, no sap establir quantes persones agrupa aquest 50% ni quina ha sigut l’evolució d’aquesta dada en els últims anys. L’organisme es defensa assegurant que té dificultats per conèixer les dades, ja que una part les gestiona l’Estat.

Segons els càlculs de l’autoritat fiscal, en el conjunt de l’Estat anualment es dediquen entre 6.100 i 6.500 milions d’euros a polítiques actives d’ocupació. En aquesta xifra hi ha inclosos tant els diners que es dediquen a formació com els incentius a la contractació, l’orientació laboral i altres polítiques relacionades amb l’ocupació. El 40% dels diners que es gasten corresponen als incentius a la contractació, un percentatge que dobla el d’Alemanya. L’Airef considera el país germànic un exemple pel que fa a polítiques d’ocupació, però en el seu informe evita criticar que es dediquin tants diners a aquesta partida. De fet, l’organisme està preparant un altre informe sobre ocupació per avaluar si els incentius són una política eficaç o s’haurien de centrar els esforços en formació o altres tipus de polítiques actives d’ocupació.

Repensar les polítiques

Després d’haver analitzat les dades, l’Airef conclou que hi ha “clares deficiències” en les polítiques d’ocupació a Espanya i demana millores en la gestió i coordinació. De fet, aposta per repensar tot el sistema. En aquesta línia, la professora de la UdL Maria Àngels Cabasés creu que és urgent que es repensi el Servei d’Ocupació de Catalunya “de dalt a baix”. La professora defensa que la gestió hauria de ser compartida amb els ajuntaments, que són els que tenen el contacte més directe amb la ciutadania, perquè això permetria donar una atenció més individualitzada.

També la presidenta de Fepime a Catalunya, Maria Helena de Felipe, va demanar fa gairebé un any que es reformulés el servei. “O es reforma totalment o per a nosaltres ja pot desaparèixer”, va dir en un acte amb la premsa. De Felipe va defensar que el SOC “no té cap utilitat” i que s’hi destinen molts diners que podrien servir per fer polítiques més efectives per a les empreses.

Més continguts de