Precarietat juvenil: els salaris dels joves se situen un 35% per sota de la mitjana
La progressió dels ingressos del jovent és més lenta que en generacions anteriors, segons un estudi
BarcelonaNo és país per a joves. Un nou estudi publicat aquest divendres ofereix noves dades sobre la precarietat juvenil a Espanya. El salari dels joves d'entre 16 i 29 anys se situa un 35% per sota de la mitjana. Alhora, el progrés dels seus ingressos al llarg de la vida laboral està sent més lenta: mentre que generacions anteriors arribaven a una base de cotització similar a la mitjana abans dels 27 anys, ara els adults de 34 anys encara no l'han assolit.
Són les principals conclusions d'un estudi elaborat per la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie), que defineix els joves com un grup amb condicions de vida molt heterogènies, de manera que seria un error considerar que tots estan en una situació similar. Ara bé, malgrat això bona part d'ells accedeixen al mercat laboral amb dificultats i el seu pes en la població aturada és el doble que en l'ocupada.
Les últimes dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ja apuntaven que més de la meitat de les persones d'entre 16 i 29 anys tenen dificultats per arribar a final de mes. Una dada que contrasta amb el fet de ser la generació amb més oportunitats educatives. Un de cada quatre joves treballa amb contractes a temps parcial, i els que s'han independitzat viuen en llars amb una renda per unitat de consum un 15% inferior a la mitjana.
Precisament per aquesta varietat del jovent, l'estudi descriu quatre tipus de joves que es diferencien per la seva situació i oportunitats. Prop d'un milió de ninis formen el grup més desafavorit: representen el 14% de joves, i ni estudien ni treballen. A l'altra banda de la balança hi ha els que tenen millors condicions de vida: els que han tingut un entorn familiar o escolar favorable, han cursat estudis universitaris i tenen feines qualificades, contractes estables i salaris elevats. Al mig hi ha els joves que treballen de manera irregular amb salaris baixos, i també els que han acabat la formació postobligatòria i tenen feines que els donen certa estabilitat laboral.
Ascensor social
En aquest sentit, l'estudi apunta que l'educació és determinant en la mobilitat social, tant ascendent com descendent. El 38,5% dels joves que procedeixen d'un estrat socioeconòmic alt però només tenen estudis obligatoris descendeixen fins a un estrat baix. "La mobilitat social descendent també contribueix a l'augment de la desigualtat social quan aquelles persones que parteixen de condicions favorables no aprofiten els avantatges de l'educació", recull l'estudi.
Tot plegat mentre la joventut perd pes demogràfic, situat ara en el 14,8%, cosa que suposa una reducció de la seva influència en les polítiques públiques, amb la consegüent relegació dels seus principals problemes, com la inserció laboral.
