DESIGUALTATS

L’atur i l’abandonament escolar perpetuen la pobresa a Espanya

Calen quatre generacions perquè els fills d’una família pobra assoleixin un nivell de vida mitjà

Qui neix en una família amb pocs recursos té més possibilitats d’acabar constituint una nova família també amb escassos recursos. L’estat de benestar i els serveis públics tenen l’objectiu, en part, de contrarestar aquesta realitat, però a Espanya l’atur de llarga durada i la qualitat de l’educació posen traves al que es coneix com a “ascensor social”. Aquests dos factors, de fet, expliquen en bona mesura que a Espanya els fills d’una família pobra necessitin quatre generacions per assolir un nivell de vida mitjà. Al conjunt dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la mitjana està en quatre generacions i mitja.

L’estudi que revela aquestes dades, publicat ahir per l’OCDE, explica que a Espanya l’anomenada “mobilitat social” –la capacitat d’avançar en l’escala social– és millor que en països com Suïssa, Alemanya, Itàlia i els Estats Units. Però tot i això té dues grans assignatures pendents per millorar les perspectives de futur de les persones que neixen en famílies amb pocs recursos: l’educació i l’elevada taxa d’atur, a més de l’atur de llarga durada.

Els factors clau per determinar les possibilitats que té una persona d’escalar socialment són, en primer lloc, els estalvis. L’estudi de l’OCDE explica que a Espanya el percentatge de fills que tenen pares amb poca capacitat d’estalviar i que s’acaben convertint també en particulars amb una baixa capacitat d’estalvi és del 28%, per sota de la mitjana de l’OCDE, situada en el 31%.

En segon lloc trobem l’educació. Més de dues terceres parts dels fills amb pares amb estudis superiors assoleixen un nivell d’estudis similars. Per tant, entre aquestes famílies, una de les bases per fer pujar l’ascensor social està garantida. No passa el mateix amb els fills de pares amb un nivell educatiu baix. Només el 22% aconsegueixen tenir estudis superiors, mentre que el 56% es queden en el mateix esglaó educatiu que els seus progenitors. La mitjana de l’OCDE en aquest últim cas és del 42%; Espanya, per tant, està més de 10 punts per sobre de la mitjana.

“Espanya obté uns resultats comparativament pobres en termes d’educació però puntua millor en termes d’estalvi”, diu l’estudi. I aquí el sistema educatiu és el que té la clau. “Malgrat les millores dels últims anys, Espanya té la incidència més elevada d’abandonament escolar de la UE (19,9%)”, explica aquesta organització. Segons l’OCDE, aquesta elevada taxa d’abandonament escolar s’explica, en part, per la baixa qualitat del sistema educatiu espanyol. Per tant, recomana millorar-la com un dels requisits per aconseguir reduir aquest prop de 20% d’abandonament escolar.

L’altre gran factor que també es manté en taxes molt superiors a la mitjana europea és l’atur. Malgrat que és un dels països on més creix l’economia i on es crea més ocupació, l’estat espanyol encara té una taxa d’atur del 16,7%. En aquest cas, i sobretot fent referència a l’atur de llarga durada, l’OCDE recomana que es millorin els serveis regionals d’ocupació perquè ofereixin una formació pràctica més bona de cara a reinserir les persones al mercat laboral, a més d’impulsar programes educatius per a adults.

Finalment, posa també sobre la taula el problema de la pobresa infantil –just quan Pedro Sánchez ha anunciat la creació d’un comissionat contra la pobresa infantil–, i recorda que cal que els pares tinguin accés a feines de qualitat per poder tirar endavant la seva família i donar més oportunitats als seus fills.

Més continguts de