finances
Economia 04/07/2021

Les SPAC, la via ràpida per sortir a borsa (però un alt risc per a l'inversor)

Als EUA més de 300 empreses ja han fet servir aquesta fórmula aquest any

3 min
Instal·lacions de Wallbox, que sortirà a la borsa de Nova York amb un sistema d'SPAC.

BarcelonaEl fabricant català de carregadors elèctrics Wallbox és un dels últims casos, però des del 2020 hi ha hagut un veritable boom al món financer nord-americà. Les SPAC, sigles en anglès per dir empresa amb propòsit especial d’adquisició, són un dels instruments de moda per a moltes companyies per començar a cotitzar a borsa.

Però, què és exactament una SPAC i com funciona? Una SPAC és una companyia buida que cotitza a borsa i que té com a única finalitat comprar-ne una altra. És a dir, és un vehicle d’inversió, on una sèrie d’accionistes han dipositat diners, com qualsevol altra empresa. Però a diferència d’una empresa normal, que té com a finalitat vendre uns productes –per exemple, vendre roba o fabricar ordinadors– o proveir uns serveis –enviar paquets, donar connexió a internet o telefònica–, aquesta societat només té com a objectiu comprar-ne una altra, sense especificar quina. És una decisió que queda a criteri dels directius, la feina dels quals és trobar una candidata que sembli rendible.

El fet que una SPAC, tot i ser una societat buida, ja cotitzi a borsa és el que la fa atractiva per a aquelles empreses que puguin estar interessades en fer el salt als parquets. L’avantatge principal per a aquestes companyies és que el fet de ser comprada per una SPAC representa un mètode molt més ràpid que no pas un procés tradicional de sortida a borsa.

Wallbox n’és un bon exemple. Es tracta d’una empresa amb seu a Catalunya que, tot i tenir unes vendes el 2020 de només 24 milions d’euros, espera arribar als 1.000 milions en cinc anys, ja que opera en un mercat, el dels carregadors per a vehicles elèctrics, que porta anys creixent a taxes del 100% anual. És a dir, és una empresa que preveu un creixement exponencial del seu volum de negoci en molt poc temps i que està invertint molt en fàbriques i innovació.

En aquestes condicions, una sortida a borsa té sentit. Quan una empresa necessita capital ràpid, els mercats de valors són una bona opció, ja que les noves accions que es creen són comprades pels inversors borsaris. Ara bé, el procediment està molt regulat i té uns costos importants.

Amb una SPAC, el procés és més senzill, perquè la mateixa SPAC ja està cotitzant, per la qual cosa tot el procés es simplifica. Passa a ser una simple adquisició d’una empresa per part d’una altra, un procés menys controlat i més senzill: és una simple negociació de les condicions.

Un boom pandèmic

Per a una companyia com Wallbox, que vol ser comprada, pot semblar interessant, però per als inversors les SPAC tenen un nivell de risc molt alt. “Són com el capital risc”, comenta Xavier Brun, director del màster en mercats financers de la UPF. Els fons de capital risc estan considerats, com indica el seu nom, entre les inversions més arriscades que hi ha, ja que es tracta d’empreses que entren a l’accionariat d’altres societats –sovint amb problemes financers– amb l’únic objectiu de fer-ne augmentar el valor en poc temps per després vendre a un preu més car. Brun recorda que aquest risc empeny molts inversors a no entrar-hi. Ara bé, si les operacions són bones, donen “més rendibilitat”, comenta. “En el món del capital risc s’inverteix en el capital d’una altra empresa”, puntualitza l'expert.

El cas de les SPAC és exactament igual i alhora té paral·lelismes amb les socimis (societats cotitzades d’inversió immobiliària), amb la diferència que una SPAC és una empresa que cotitza a borsa i compra altres empreses mentre que la socimi inverteix en actius immobiliaris (habitatges i oficines, sobretot) per treure’n rendiments amb els lloguers.

A Espanya les SPAC encara són poc utilitzades, però als EUA van viure un autèntic boom el 2020 que ha continuat aquest any. El 2009 només una companyia va sortir a la borsa nord-americana fent servir aquesta fórmula, davant de les 248 del 2020 i les 331 en menys de sis mesos del 2021. 

“La demanda existeix”, diu Brun, però alhora recorda els perills d’aquest tipus de companyies. Per a un inversor corrent pot ser temptador posar els seus diners en una SPAC esperant que adquireixi alguna companyia exitosa i li reporti uns beneficis ben sucosos, però la realitat –insisteix l’economista– és que el risc hi és sempre i és elevat. “La percepció del risc s’ha relaxat. Vigilem”, rebla.

stats