La possible arribada de 3.000 noves llicències VTC posa el sector del taxi en peu de guerra

El sector protesta per les sentències que estan concedint aquests permisos, i que són els que utilitzen Uber i Cabify per poder operar a Espanya

Aquest dijous, durant dotze hores, Barcelona ha quedat  deserta de taxis. El sector va protagonitzar una jornada de vaga per protestar contra la possible concessió de 3.000 noves llicències VTC, que els jutges podrien autoritzar a Catalunya aquest any. Aquestes llicències no són de taxi, però sí de cotxes amb xofer, i són les que fan servir aplicacions de transport com Uber o Cabify per operar dins la legalitat espanyola. Per aquest motiu els taxistes han trucat a la porta de les autoritats durant la protesta, amb aturades de la manifestació al Parlament, el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, on els taxistes han intentar entrar per la força després de saber que no els rebria Ada Colau. Segons els organitzadors, la vaga ha estat secundada en un 100% i la protesta va aplegar prop de 6.000 persones.

Petards, bengales i xiulets han acompanyat una jornada que tenia el suport de les grans associacions del sector, com el Sindicat del Taxi de Catalunya o Elite Taxi. Tito Álvarez, portaveu d’aquesta última –una de les més bel·ligerants contra Uber– ha assegurat que si l’administració no atura la concessió d’aquestes llicències, convocaran protestes més agressives, com ara talls a les principals vies de circulació de la ciutat. Per la seva part, l’empresa Unauto –propietària de llicències VTC– ha denunciat agressions amb perdigons als seus cotxes de Madrid i Barcelona.

Per què arriba ara aquesta mobilització?

Les VTC són un tipus de llicències que necessiten les empreses per poder llogar vehicles amb conductor, però sobretot són el refugi legal que han trobat Uber i Cabify per operar a Espanya. A diferència de les autoritzacions per al taxi, aquestes tenen algunes condicions específiques, com ara que els seus serveis només es poden contractar prèviament, per exemple a través d’una aplicació. Actualment, n’hi ha 853 a Catalunya, gairebé el doble respecte les 478 que hi havia l’any passat. De fet, només en els últims cinc mesos se n’han concedit 56 de noves. D’altra banda, a tota Catalunya hi ha 12.792 llicències de taxi, una xifra que es manté estable perquè l’administració no en concedeix més i, simplement, les que hi ha van canviant de mans.

Els taxistes afimen que les llicències VTC s’han “desnaturalitzat”, ja que tradicionalment es limitaven a serveis com les limusines o els cotxes fúnebres, segons el president del Sindicat del Taxi de Barcelona, Luis Berbel. El sector afirma que actualment ja sobren uns 2.500 taxis als carrers de Barcelona, i per tant no hi ha lloc per a ningú més.

Què hi diu la llei?

Però, més enllà de la protesta, el problema de fons és legal. El 2009 el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar una llei òmnibus que, entre d’altres normatives, introduïa canvis en la llei d’ordenació del transport terrestre. El més clar, la liberalització de les llicències de lloguer de vehicles amb conductor, que deixaven d’estar sotmeses a la proporció d’una VTC per cada 30 llicències de taxi. Aquesta és la legislació que han seguit altres països com el Regne Unit, on no hi ha límit a aquests permisos.

Segons Berbel, aquesta liberalització va provocar que en els següents quatre anys fins el 2013, quan es va tornar a la legislació original del 1987, a Catalunya es demanessin més de 400 autoritzacions. De fet, el sector insisteix que la majoria es van concentrar en poques empreses. Tot i així, aquest retorn a la norma antiga no es va fer efectiu fins a dos anys després, fet que va permetre que la pluja de sol·licituds continués fins el 2015. Va ser el govern de Rajoy qui va tancar l’aixeta amb un decret llei aprovat en un consell de ministres i amb dues vagues de taxistes a la vista just abans de les eleccions del 20-D.

Perquè hi ha ara una allau de llicències?

El sector calcula que hi ha unes 3.000 sol·licituds de llicències VTC pendents d’aprovació a Catalunya. Molts dels permisos que es van demanar quan la llei ho permetia es van topar amb la negativa de la Generalitat, que no els va autoritzar. Però alguns d’aquests casos han arribat a jutjats contenciosos-administratius de Barcelona i, segons diverses sentències a les quals ha tingut accés l’ARA, ja s’han començat a aprovar algunes de les autoritzacions. Una de les més recents és va dictar a mitjans de febrer i segueix la interpretació del Tribunal Suprem, que ja va emetre una sentència donant la raó a les empreses que havien demanat llicències durant la primera tongada de sol·licituds.

Les sentències s'estan inclinant cap a la concessió de llicències

El director general de transports de la Generalitat, Pere Padrosa, reconeix que actualment el Govern està involucrat en 96 contenciosos que, de moment, estan inclinant la balança cap a l’autorització de llicències. Tot i així, aquests dictàmens encara no són ferms i hauran d’esperar a escoltar la posició definitiva del Tribunal Suprem, que arribarà durant aquest any.La Generalitat assegura que “farà tot el possible” perquè no es concedeixin, però que haurà de seguir la llei si la justícia decideix el contrari. De fet, la competència per concedir-les la té el Ministeri de Foment.

L’arribada de 3.000 noves llicències a Catalunya seria un pas clau perquè Uber, que fins ara no opera a Barcelona perquè no hi ha prou llicències VTC disponibles per fer-ho de manera rendible, arrenqui el seu retorn a la capital catalana.

Més continguts de