L’Estat no es planteja rescatar els ‘criptobros’
El govern espanyol en cap cas ho té previst tot i que la primera associació d'afectats denuncia la desprotecció dels clients
Barcelona“Què és això de vendre? Aquí es holdeja, es holdeja amb collons!” Són paraules de Wall Street Wolverine, un youtuber espanyol que ha guanyat fama en els darrers anys en el món de les criptoinversions i que convidava els seus seguidors a no desfer-se dels seus actius encara que hi haguessin acusades caigudes. Però el cert és que en el darrer any s’han succeït els escàndols i les fallides de plataformes de criptoactius, volatilitzant els estalvis de molts inversors; fins i tot el bitcoin, la criptomoneda més sòlida, cotitzava el novembre del 2021 a 56.000 euros i ara transita al voltant dels 16.000. Pel camí molta gent hi ha perdut diners, i malgrat l’estereotip, els que han fet el pas van molt més enllà de joves postadolescents.
Diferents estudis situen el percentatge d’espanyols que tenen criptoinversions entre el 9 i el 16%, cosa que equival a entre quatre i set milions de persones. La manca de regulació fa que aquestes estadístiques no siguin precises, però el món cripto comença a ser ja un fenomen estès i transversal al nostre país. I, ara per ara, ningú es planteja rescabalar les fortes pèrdues que han tingut lloc en aquest àmbit en els darrers temps.
Fonts del ministeri d’Economia responen amb un punt d’astorament quan se’ls planteja. La qüestió no està ni ha estat sobre la taula. Des del departament que dirigeix Nadia Calviño apunten que els seus esforços en aquest camp estan en l’àmbit de l’educació financera, però que en cap cas es plantegen sistemes per compensar els criptoinversors com els que sí que van tenir, per exemple, els preferentistes.
Els reguladors, aquest cop sí
Des de l'àmbit de la regulació apunten que les institucions han emès “comunicats molt severs i molt durs advertint dels perills del món cripto i ho han fet tot i no tenir un mandat legal explícit per fer-ho”. Aquesta tasca pedagògica s’ha fet en discursos públics, en articles o en els seus informes: “En aquesta ocasió els reguladors han fet bé la seva feina”, afegeixen, en referència a les fallides del sistema en l’època de les grans emissions de preferents.
Una prova de la diligència dels reguladors és el fet que la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la CNMV, va arribar a estirar les orelles públicament al futbolista Andrés Iniesta després que des del seu compte de Twitter fes aquesta piulada: “Estic aprenent com començar amb les criptomonedes amb @BinanceEs #BinanceForAll”. Poca estona més tard, el regulador borsari li responia això: “Hola, @andresiniesta8, els criptoactius, al ser productes no regulats, tenen riscos rellevants. És recomanable llegir el comunicat de @cnmv_medios del 9/2/2021 i informar-se a fons abans d’invertir o de recomanar a altres que ho facin”.
Si la porta per la reparació pública està tancada, quin camí els queda als criptoinversors que han patit fortes pèrdues? La primera associació d’afectats que s’ha creat a Espanya és l’Associació d’Afectats per Inversions en Criptomonedes. Aquesta entitat, presidida per l’advocada Emilia Zaballos, té una clara vocació d’acompanyament jurídic, agrupa per ara més de 10.000 afectats i ha tramitat denúncies col·lectives contra 23 plataformes.
Part de la seva tasca passa per ajudar la CNMV a descobrir nous xiringuitos financers i a informar els seus associats. La seva presidenta lamenta que no hi ha un marc legal clar en aquest àmbit: “La carència de regulació o la mala regulació és responsabilitat de l’Estat”, afirma. L’associació està pendent que s’aprovi la normativa europea del sector, el reglament MiCa, però afirma que el govern no està fent la feina que li pertoca: “Només han actuat de pressa i bé en la part de la recaptació fiscal dels guanys amb criptomonedes, però les víctimes les han oblidat”, afirma Zaballos.
Un perfil allunyat dels postadolescents
Zaballos puntualitza que l’entitat no defensa gent que ha perdut els diners a causa de la volatilitat o desaparició d’aquests criptoactius, sinó que se centra en els casos d’estafes: “És un món desregulat i hi ha una gran desprotecció”, lamenta. A l’Associació porten casos de gent que ha perdut des de 100 euros fins a 3 milions.
De cara als pròxims mesos, no descarten exigir a l’Estat que rescati les víctimes d’estafes dels criptoactius com va fer amb els preferentistes, i fa un avís sorprenent: "El 90% llarg dels nostres clients tenen exactament el mateix perfil que els afectats per les preferents, són gent de totes les edats, que no estaven formats ni informats", assegura.
