Macroeconomia

El terratrèmol pressupostari que pot generar el PP des del Senat

El consell de ministres haurà de tornar a aprovar una senda d'estabilitat, cosa que endarrereix l'elaboració dels pressupostos

3 min
La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquest dimecres al Senat.

MADRIDDel dit al fet. El Partit Popular, amb majoria absolut al Senat, ha tombat la senda d'estabilitat del govern espanyol i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023). Així ho ha anticipat el senador popular Gerardo Camps durant el ple a la cambra alta espanyola aquest dimecres al matí i s'ha confirmat hores després amb la votació.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Quina importància té la veracitat de les seves dades? Vostè i jo sabem que qui mana aquí són els senyors Otegi, Ortuzar, la senyora Belarra i el senyor Puigdemont", ha justificat Camps davant la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), encarregada de defensar la senda d'estabilitat. Montero li ha etzibat que amb el seu no estan "privant les comunitats autònomes i els ajuntaments de més marge d'actuació". Què passa amb el no del PP a partir d'ara?

Compte enrere per a una nova senda d'estabilitat

D'entrada, el moviment dels populars implica endarrerir l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat per a aquest 2024, ja que sense una senda d'estabilitat no es poden tramitar. Així, es fa difícil pensar que el govern espanyol pugui aprovar els comptes públics abans del mes de març, com havia apuntat Montero.

Un cop el Senat tomba els objectius d'estabilitat, el govern espanyol té un mes de marge per tornar a començar el tràmit. Això vol dir que en el termini màxim d'un mes l'executiu ha d'aprovar en consell de ministres uns nous objectius de dèficit i deute, també el sostre de despesa, per després traslladar-los al Congrés dels Diputats i al Senat. Fonts del ministeri d'Hisenda recorden que aquesta nova senda d'estabilitat no ha de ser necessàriament diferent.

Segona votació

El govern espanyol, però, pot trobar-se en la mateixa situació, és a dir, que el Congrés dels Diputats doni llum verda a la senda (el PP no hi té majoria absoluta) però que el Senat, on els populars sí que tenen majoria absoluta, la tombi com ja ha fet. Segons la llei d'estabilitat pressupostària, si els objectius de dèficit i deute es tomben per segon cop consecutiu el govern espanyol es veurà obligat a fixar els objectius de l'exercici pressupostari anterior.

Sense regles fiscals

Aquest escenari s'obre en un moment particular, perquè en l'exercici del 2023 Espanya no tenia objectius de dèficit i deute (Europa tampoc). Això respon al fet que les regles fiscals, en vigor altre cop aquest 2024, van quedar suspeses des de l'any 2020 per la pandèmia de covid-19. Si s'arriba a aquest punt, el ministeri d'Hisenda ha explicat que l'Advocacia de l'Estat ha assenyalat que els objectius d'estabilitat que hauran d'entrar en vigor són els que el govern espanyol va dibuixar al programa d'estabilitat enviat a Brussel·les l'abril del 2023. Un fet que no té precedents.

Des de la cartera que pilota Montero han explicat que és en aquest programa on s'inclouen els objectius pressupostaris a mitjà termini avaluats per la Comissió Europea per determinar si un estat membre compleix o no amb la normativa europea d'estabilitat pressupostària.

Menys marge de despesa

Aquest pla B, però, no és favorable ni a les comunitats autònomes, ni als ajuntaments, perquè suposa una restricció de la despesa. D'entrada, Montero ha advertit que arribar fins aquí obligaria totes les administracions a refer els seus comptes públics i adaptar-los als nous objectius.

La senda d'estabilitat que s'estava tramitant en aquests moments i que el PP ha tombat estableix per al conjunt de les administracions públiques un objectiu de dèficit públic del 3% per a aquest 2024, complint així amb el retorn de les regles fiscals a Europa. En el cas de l'Estat, l'objectiu de dèficit és del 2,7% del PIB; per a les comunitats autònomes, d'un 0,1% del PIB, i, finalment, els ajuntaments haurien de tancar l'exercici amb equilibri pressupostari, és a dir, amb un dèficit públic del 0%.

Ara bé, si s'acaba imposant l'objectiu de dèficit del programa d'estabilitat del mes d'abril, cosa que alguns experts qüestionen perquè no té rang de llei, l'Estat tindrà més marge (objectiu de dèficit del 3%), però les comunitats haurien de tancar l'exercici pressupostari en equilibri (dèficit del 0%), mentre que per als ajuntaments s'estableix un superàvit d'un 0,2%.

stats