Aconseguirem tenir un estiu més normal?
Igual com hem aconseguit celebrar la diada de Sant Jordi amb una certa normalitat, cosa que ha servit per donar moral cívica i per refer un sector econòmic -el del llibre- que necessitava una injecció d’optimisme per enfocar la remuntada, l’objectiu ara és encarar l’estiu amb garanties sanitàries per reactivar el turisme, del qual és força dependent la viabilitat econòmica de la societat catalana. A Catalunya hi havia el 2019 més d’un milió de places turístiques (un 22% del total de les que hi ha a Espanya i un 2,5% de les de la UE) i aquell mateix any la despesa dels visitants va pujar per sobre dels 25.000 milions d’euros, la major part dels quals van sortir de les butxaques d’estrangers (84,7% del total). El sector representava al voltant del 15% de l’economia catalana. Amb la pandèmia, l’any passat tot això literalment es va enfonsar.
Aquest estiu hauria de ser el de l’inici de la recuperació. Perquè això passi, calen dues coses. La primera i essencial és que s’aconsegueixi avançar en la immunitat de grup davant del covid-19. Sembla que finalment s’ha posat un bon rumb per aconseguir-ho. Si no hi ha nous entrebancs amb les vacunes i s’aconsegueix accelerar el ritme actual de dosis posades, es pot arribar a les dates centrals de l’estiu amb uns percentatges tranquil·litzadors. Donar confiança als ciutadans, i de retruc als visitants, és imprescindible. En aquest sentit, però, també cal tenir clar que seguirà sent un estiu amb mascaretes i distància social. No serà ni de bon tros un retorn a la normalitat precovid. Només si les coses es fan bé, si s’és responsable i rigorós, aconseguirem rebre visitants internacionals amb garanties de seguretat sanitària per a ells i per a tots nosaltres. I aquí és on entra la segona condició important en la qual diferents països d’Europa ja han començat a treballar: els salconduits. És cabdal habilitar aquests carnets per assegurar que es pot fer turisme sense que comporti la transmissió del virus. Ningú es vol arriscar a una nova onada. Els principals interessats que aquesta mena de passaport o certificat sanitari funcioni són els països del sud d’Europa, grans receptors de turisme a l’estiu, i Catalunya i Espanya en especial. De fet, Catalunya és líder turístic dins l’estat espanyol, amb tot el litoral i Barcelona com a pols d’atracció principals (la ciutat va passar de 8,5 milions de pernoctacions el 2019 a menys de 2 el 2020).
En les pròximes setmanes hauria de quedar clar com funciona el salconduit, qui l’expedeix, en quines condicions s’aconsegueix i per a quins països serveix. El Regne Unit, Itàlia i França ja n’estan concretant els detalls i mecanismes. En principi, la idea, tal com es promou des de les institucions de Brussel·les, és que aquest “certificat digital verd” (de moment se l’ha batejat així) inclogui la identificació de la persona, si s’ha vacunat, si s’ha fet alguna prova de detecció del covid-19 o si té anticossos per haver estat infectat. Cada estat hi afegiria les seves particularitats. El ministeri de Sanitat l’ha anunciat per al juny. No hi ha temps a perdre: l’èxit de la recuperació turística en depèn.
